Durant la segona declaració, feta a instàncies del zelador, Joan Vila va demanar a la jutgessa que se li llegís el llistat de tots els interns que havien mort a La Caritat des que va entrar-hi a treballar. No només els que van morir durant el seu torn de treball, sinó també en hores en què ell no es trobava al geriàtric.
En total, se li van arribar a llegir els noms de 56 interns, que havien mort entre els anys 2005 i el 2010. Amb una precisió mil·limètrica -només va dubtar en un cas-, Joan Vila assentia cada vegada que se li demanava sobre una de les seves víctimes. El zelador va arribar a confessar vuit nous crims, a més dels tres que ja se li imputaven.
Segons recull l'escrit de la declaració, Vila va explicar que a l'hora de posar fi a la vida de sis dels interns 'triturava fàrmacs en un pot petit de medicació i els mesclava amb aigua'. En dos dels casos, però, va optar per injectar una sobredosi d'insulina a les víctimes. Fins i tot, va arribar a dir que recordava haver donat només 'la meitat' de la quantitat que havia preparat.
Després de reconèixer els onze crims, a preguntes del fiscal, Vila va assegurar no creure que matés les víctimes sinó que 'les havia ajudades a morir'. El zelador ho argumenta dient 'que els interns morts tenien un nivell de dependència molt alt, necessitaven una grua i estaven en circumstàncies molt precàries perquè portaven bolquers i se'ls havia de donar menjar'.
Vila va dir que, a l'hora de posar fi a la vida dels ancians, actuava 'per impuls', però que si hagués reflexionat sobre els seus actes, 'no ho hauria fet'. El zelador també va concretar que, en moltes ocasions, 'es trobava sota els efectes de la medicació i la beguda', i que 'no pensava molt bé el que feia'. Vila va reconèixer que bevia i es prenia medicació perquè estava 'baix de moral'.
Un comportament 'de 10'
El zelador també va descriure que la doctora del geriàtric tenia un comportament 'de 10', i que no recordava que s'hagués certificat cap defunció 'sense que prèviament la doctora hagués observat el cadàver'. Tot i això, segons consta a l'escrit de la declaració, Vila va precisar que ell mai estava present quan la metgessa observava el cadàver i certificava la mort natural.
Joan Vila també va afirmar que, a dia d'avui, encara es pregunta què el va impulsar a matar ancians 'que pel seu estat haurien mort moments o dies després'. En aquest punt de la declaració, però, reitera que la decisió de matar els interns no era premeditada sinó que la prenia 'moments abans d'actuar'.
