El zelador d'Olot va deixar de mentir al sentir-se acorralat

Durant la cinquena sessió del judici contra Joan Vila estaven citats a declarar 12 agents dels Mossos d'Esquadra que van intervenir, d'una manera o altra, en el cas. Els agents que van prendre declaració al zelador, d'entrada com a testimoni, han explicat que van estar més d'una hora parlant amb ell i que tota l'estona va "ometre" informació d'interès, com que aquell dia va estar a la planta on hi havia la seva darrera víctima.

Segons ha relatat un dels agents, quan els altres investigadors que hi havia al geriàtric 'la Caritat' van comunicar que la càmera de vigilància havia gravat Vila sortint de l'habitació on hi havia els productes de neteja i entrant a la de la víctima, van veure que hi havia informació que "no quadrava". "Ens vam centrar en aquests punts foscos i quan li vam preguntar si sabia que hi havia càmeres i que gravaven ens va dir que sí", ha explicat l'agent que ha relatat que, llavors, el zelador "va fer una pausa i va dir que havia estat ell qui havia donat àcid desincrustant a la víctima".

Els investigadors reconeixen que les confessions de Joan Vila van ser important per al desenvolupament de la investigació, però no essencials perquè va anar confessant els crims a mida que creia que el podien enxampar. En el cas de la segona víctima que va reconèixer, l'agent ha explicat que no ho va confessar espontàniament, sinó que ho va fer quan els mossos li van preguntar.

Signes post mortem

A més, detalla, els agents no ho van preguntar per casualitat, ho van fer perquè la família de la víctima els va dir que la dona tenia marques sospitoses al voltant de la boca. "Ja havia transcendit que havia reconegut una mort i van pensar que la d'aquesta víctima també era sospitosa", ha relatat el agents. En aquell mateix moment li van preguntar si també estava darrere de la mort d'una altra anciana aquella mateixa setmana. "Va dir que no tenia res a veure", ha concretat l'agent.

"Confessa quan l'anem acorralant amb les proves i veu que ho ha de mentir o ja no pot ometre la informació, i ell optava després per dir la veritat", ha declarat l'agent. A partir de les tres morts confessades, segons els investigadors es va començar a analitzar la seva vida laboral i les persones que havien mort durant els torns de Vila des que va començar a treballar a 'la Caritat'. Des de l'any 2005, van morir 27 persones mentre el zelador treballava.

Tot i això, juntament amb jutjat, fiscalia i forenses, es va decidir exhumar els cadàvers del darrer any perquè sabien que en els cossos d'abans ja no quedarien restes biològiques per concloure que havien estat víctimes d'assassinat. Vila, però, va confessar ser l'autor de la mort de dos interns l'any 2009. "En aquestes morts sí que va ser important la seva confessió, però en la resta l'hauríem enganxat igualment", han conclòs els agents.

En el cas de la darrera víctima, d'entrada els metges d'urgències de l'hospital d'Olot es van negar a certificar la mort natural perquè van veure que la dona tenia símptomes d'haver ingerit algun líquid corrosiu. En un principi els agents van pensar que es podia tractar una ingesta accidental, però quan van anar a 'la Caritat' a parlar amb infermera i cuidadors ja van veure que havia de ser un crim perquè la dona necessitava ajuda inclús per beure un got d'aigua.

"Quan va confessar va dir que ho havia fet perquè creia que la dona patiria molt l'hivern que venia", ha explicat un dels agents que va prendre declaració al zelador que ha afegit que va pensar que era "una explicació encara a justificar-se".

Segona setmana de judici

El judici contra l'assassí en sèrie d'Olot que matava ancians donant-los un còctel de barbitúrics, amb injeccions d'insulina o, en els darrers casos fent-los ingerir lleixiu o àcid desincrustant va començar dilluns i continuarà la setmana que ve.

A principis de setmana declararan els familiars de les víctimes i després serà el torn dels pèrits, tant dels que van analitzar les restes dels cossos i hi van trobar proves d'enverinament com els psiquiatres i psicòlegs que hauran de determinar si Vila pateix o no algun trastorn mental o alguna "alteració psíquica" que li impedia saber que estava cometent els assassinats, tal com sosté la defensa.

Fins a 202 anys de presó

El fiscal, Enrique Barata, demana per a Joan Vila una pena global de 194 anys de presó pels 11 delictes d'assassinat. Rafel Berga i Jaume Dalmau que, entre els dos, representen les famílies de vuit víctimes, demanen que el condemnin a 202 anys de presó. La tercera acusació particular, exercida pel lletrat Jordi Coma i que representa la família d'una de les víctimes, demana 20 anys.

La defensa, encapçalada per l'advocat Carles Monguilod, demana un eximent complet per alteració psíquica, perquè considera que en el moment dels fets, Joan Vila no era conscient d'estar fent res mal fet. Per això sol·licita que el condemnin a màxim 20 anys de llibertat vigilada.