'La Caritat' d'Olot permetia accés lliure a la infermeria a tothom

L'armari ni la nevera on es guardaven els medicaments estaven tancades

Quarta jornada del judici contra el zelador del geriàtric acusat d'assassinar 11 ancians entre els anys 2009 i 2010. Aquest dijous han declarat les dues inspectores que van visitar 'la Caritat', la primera el març del 2010 i la segona a finals d'any, quan Joan Vila ja havia confessat que havia matat una de les internes.

La inspectora que va visitar el centre el març del 2010 ha explicat que va detectar com a "mancança" que tothom podia tenir accés lliure a la infermeria on hi havia els medicaments perquè ni la porta de l'habitació ni tampoc l'armari o la nevera on es guardaven les medicines estaven tancades. Segons la inspectora, va demanar a la direcció del centre que evités de forma "immediata" que els interns o els visitants poguessin accedir a les medecines.

En cas de no haver complert amb la prescripció de forma immediata, 'la Caritat' hauria comès una infracció "molt greu". Tot i això, i en relació a l'accés de Joan Vila als medicaments que va fer servir per assassinar alguns dels ancians -còctel de barbitúrics o insulina-, la inspectora ha explicat que la normativa no especifica que s'hagi de restringir l'accés als treballadors. Per tant, era decisió del geriàtric si volia que els cuidadors poguessin entrar a la infermeria lliurement o no.

La inspectora que va tornar a fer la visita arran de la confessió del primer crim de Vila, mesos després de la primera inspecció, ha explicat que ja havien tancat amb clau la infermeria, tot i que la clau estava en un armari a l'abast de qualsevol persona que sabés que estava allà dins.

Actualment, i després de destapar-se el cas, la direcció del geriàtric ha fet canvis i ara la infermera del torn porta la clau a la butxaca i regula qui i quan té accés als medicaments.

Aquesta segona inspecció també va detectar altres mancances, com que tampoc estava tancat l'accés a l'habitació on hi havia els productes de neteja i que no es regulava qui administrava els medicaments als interns. "Sí que hi havia un registre d'infermeria que detallava qui preparava els medicaments però no n'hi havia amb els noms de les persones que els administrava", ha detallat la inspectora.

Empitjoraments sobtats

Aquest dijous també han declarat més companyes de feina de Joan Vila. Entre elles, una infermera amb qui el zelador va tenir algun enfrontament. La infermera ha explicat que Vila li recriminava que passés "massa hores" a la feina i que no li deixés fer algunes de les feines que ell feia sovint. "Jo li deia que la responsabilitat de la feina d'infermera era meva i que ho havia de fer jo", ha explicat.

La infermera també ha explicat que les morts d'interns a mans de Joan Vila que ella va viure de prop la van sobtar perquè els pacients empitjoraven molt en poques hores. "Estaven bé i després em trucaven que havien empitjorat molt ràpid i, per exemple, havien tingut baixades de sucre a les quals jo no trobava cap explicació", ha detallat. Tot i això, i com que feia poc que exercia com a infermera, ha explicat que no li va donar més importància i no va lligar caps fins a la detenció de Joan Vila.

Una altra de les cuidadores que ha declarat aquest dijous, ha explicat que també bromejava amb el zelador sobre el que llavors semblava una casualitat: que tots els interns morissin en el torn de l'assassí en sèrie. "Jo li vaig dir: a veure si els estaràs matant tu! I ell em va contestar: Si home, amb la feina que em porta vestir-los i maquillar-los", ha explicat la dona.

De fet, segons diversos testimonis, Joan Vila havia assumit el rol d'arreglar els cadàver dels interns un cop morien. S'encarregava de netejar-los, vestir-los i adecentar-los abans que se'ls enduguessin. Això ho feia abans també que els metges poguessin veure els cadàvers i certifiquessin les morts.