'N'estic tip de tants vells'

Treballadors de la Caritat asseguren que cap de les víctimes havia demanat que els matessin per acabar amb el patiment

Aquest dimecres al matí han continuat declarant les companyes de feina de Joan Vila al geriàtric 'la Caritat' d'Olot. Les treballadores han assegurat que sempre es van prendre a broma alguns comentaris del zelador, com quan deia que n'estava "tip d'avis" o que esperava que no es tornés a morir un altre avi en el seu pròxim torn. Les cuidadores dels ancians creien que era una "casualitat" que la majoria dels ancians es morissin justament quan treballava Joan Vila.

"Mai ho vaig sospitar, tan de bo me n'hagués adonat d'alguna cosa i ho hagués pogut dir", ha explicat una de les treballadores. La majoria de les cuidadores i infermeres de 'la Caritat' asseguren que "mai" van veure res estrany.

Només una empleada, que hi va treballar durant l'estiu abans que es destapés el cas, ha recordat que un dia es va trobar una de les internes -la que acabaria essent l'última víctima de Joan Vila i que va morir perquè li va fer ingerir àcid desincrustant- sola en una habitació i ensangonada. La interna va explicar que en Joan Vila "l'havia intentat punxar amb una xeringa".

Com que la dona tenia demència i a vegades deia coses sense coherència, no en van fer cas. Tot i això, la treballadora ha explicat que "algú" havia d'haver portat l'anciana fins a l'habitació on la va trobar cara a la paret perquè anava amb cadira de rodes i, pel seu deteriorament, no es podia moure sola.

Les treballadores també han explicat que tot i que els ancians estaven "fràgils" i alguns bastant delicats, feia temps que la seva salut no evolucionava a millor però tampoc a pitjor. "No eren els que estaven pitjor del geriàtric", ha explicat una de les treballadores.

Les empleades també han assegurat que cap de les víctimes havia demanat l'eutanàsia ni s'havien intentat suïcidar. "Alguns si que deien 'valdria més morir-me' però més enllà d'això, res", ha conclòs una empleada.

Sabia què es feia o no?

El fiscal, Enrique Barata, demana per a Joan Vila una pena global de 194 anys de presó pels 11 delictes d'assassinat. Rafel Berga i Jaume Dalmau que, entre els dos, representen les famílies de vuit víctimes, demanen que el condemnin a 202 anys de presó. La tercera acusació particular, exercida pel lletrat Jordi Coma i que representa la família d'una de les víctimes, demana 20 anys.

La defensa, encapçalada per l'advocat Carles Monguilod, demana un eximent complet per alteració psíquica, perquè considera que en el moment dels fets, Joan Vila no era conscient d'estar fent res mal fet. Per això sol·licita que el condemnin a màxim 20 anys de llibertat vigilada.