Cap de Brot Edicions publicarà el pròxim 17 de novembre ‘Barcelona’, un volum que reuneix una selecció dels articles periodístics de Prudenci Bertrana dedicats a la seva ciutat d’adopció. Es tracta de peces breus, subjectives i literàries que retraten una època en què la capital catalana creixia entre la modernitat i les contradiccions socials de principis del segle XX, amb lucidesa, ironia i tendresa. La tria ha anat a càrrec de Judit Pujol, que ha fet una selecció a partir de les peces escrites sobre la ciutat a capçaleres com ‘La Veu de Catalunya’, ‘L’Esquella de la Torratxa’ o ‘La Campana de Gràcia’.
Segons l’editorial, el nou títol recupera una faceta poc coneguda de l’autor clàssic i posa en valor el periodisme literari del segle XX a través de la veu d’un cronista “urbà, agut i viu”, capaç de convertir el periodisme en literatura “amb una mirada crítica”. “És ideal tant per als estudiosos com per al lector general que busca una lectura viva, enginyosa i crítica”, afegeix.
Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) va ser un dels autors més destacats de les lletres catalanes. Gironí de cor i barceloní d’adopció, va ser pintor, escriptor i periodista molt productiu, amb col·laboracions en les principals capçaleres de l’època.
Així mateix, va ser un prosista prolífic. A la seva primera novel·la, ‘Violeta’ (1899, publicada el 2013), van seguir-la altres obres com ‘Josafat’ (1906), ‘Proses bàrbares’ (1911), ‘Jo! Memòries d’un metge filòsof’ (1925) o la trilogia ‘Entre la terra i els núvols’ (‘L’hereu’ (1931), ‘El vagabund’ (1933) i ‘L’impenitent’ (1948)). També va escriure amb la seva filla Aurora Bertrana la novel·la ‘L’illa perduda’ (1935).
Fer accessible Bertrana al gran públic
En una entrevista, Judit Pujol explica que el llibre va sorgir de la seva tesi doctoral dedicada a Bertrana, en què va aprofundir en la seva faceta periodística, la més desconeguda. “Els articles són com petites píndoles literàries de les impressions d’un trasplantat a la ciutat que comenta què hi veu, com s’hi viu i què hi passa des de la perspectiva d’algú que ve de fora”, sosté.
Entre els temes que cita hi ha la brutícia, les reformes, els personatges peculiars, els transports urbans, el pas del temps, les festivitats o els animals, entre d’altres. Pujol es va decantar per la selecció que millor descriu el paisatge urbà i la societat barcelonina de l’època. “He intentat ensenyar el Bertrana cronista, observador, irònic, a vegades tendre, i d’altres punxant”, explica. També apunta que encara “hi ha tinta al tinter” per a un possible segon volum.
Finalment, l’editora creu que el llibre surt en un moment en què és important “tornar a fer accessible Bertrana al gran públic”. “El reconeixem com a clàssic, però potser no el llegim prou”, afirma, “sembla que en tinguem una imatge d’autor provincià i com si la seva producció s’estronqués amb la fi del modernisme”.
Un fet que, segons Pujol, no és així. Recorda que Bertrana va viure gairebé tres dècades a Barcelona, col·laborant en diaris i revistes mentre publicava novel·les, contes i obres teatrals. “Encara que se sentís arraconat pels noucentistes, amb aquest punt d’antiintel·lectual, va ocupar un lloc clau en el món cultural català de l’època”, conclou.
Pujol afegeix que els textos de Bertrana són més vigents que mai, tot i ser de la primera meitat del segle XX. “Les seves impressions sobre Barcelona poden ressonar avui dia i interpel·lar el lector contemporani”, afirma. A partir del 17 de novembre, ‘Barcelona’ arribarà a les llibreries.
