Els nou membres del jurat popular consideren que mentre els nens dormien tranquil·lament, confiats perquè estaven amb la seva mare, la processada va agafar una bossa de plàstic i els va asfixiar. Primer va matar en nen de menys d'1 any, Daniel, i després a la nena de 5, Rebecca. Per això, l'han declarat culpable de dos assassinats.
Una de les claus del veredicte era determinar fins a quin punt Lianne Smith sabia què es feia o tenia les seves capacitats mentals totalment anul·lades. El tribunal popular ha conclòs que totes les pericials psiquiàtriques determinen que tenia una depressió patològica i un trastorn psicòtic que afectaven de forma "greu" les seves capacitats. Tot i això, el jurat popular ha esgrimit que sabia perfectament què feia -perquè ella mateixa va ser capaç de relatar de forma serena i tranquil·la els fets- i, fins i tot, sabia que estava obrant malament.
Segons el veredicte, Lianne Smith, juntament amb la seva família, vivia en una realitat amb deliris provocats per la dependència patològica que tenia del seu marit i del fet que fugien de la justícia des de feia anys -buscaven el seu marit acusat d'abusar sexualment de la filla gran de Lianne-. Això, tot i que la van portar a decidir cometre els crims, no va anul·lar les seves capacitats quan va decidir assassinar-los. Segons el jurat, aquesta circumstància ha de servir per rebaixar la pena de presó.
El jurat descarta la tesi de la defensa -que estigués totalment anul·lada- basant-se també en que després de matar els nens va ser capaç d'intentar suïcidar-se en reiterades ocasions, escriure cartes per culpar la seva filla gran i, fins i tot, calcular quants diners devia a l'hotel i posar-los dins un sobre. Per al jurat, va actuar de forma conscient i lògica.
Un altre factor que també atenuarà la pena per a la parricida és que l'endemà de cometre els crims ella mateixa va demanar a la recepció de l'hotel on s'estava amb els nens que avisessin la policia i una ambulància. Va admetre d'entrada que havia estat ella qui havia matat els nens i va facilitar així la resolució del cas.
34 anys de presó
Per això, el fiscal, Víctor Pillado, demana 34 anys de presó -17 per cada crim- considerant que, d'acord amb el veredicte, el jurat popular ha declarat Lianne Smith culpable de dos assassinats amb un atenuant per anomalia psíquica, un atenuant per confessió i un agreujant de parentiu.
La defensa, encapçalada per la lletrada Jennifer Lahoz, creu que concloure que la processada tenia les facultats mentals greument afectades és compatible amb un eximent incomplet d'alteració psíquica. A més, també ha sol·licitat la magistrat president que consideri l'atenuant de confessió com a molt qualificat. Per això, considera que com a màxim haurien de condemnar Lianne Smith a 7 anys de presó.
El cas ha quedat vist per a sentència i el magistrat president, Adolfo García Morales, dictarà sentència en els pròxims dies.
Una de les claus del veredicte era determinar fins a quin punt Lianne Smith sabia què es feia o tenia les seves capacitats mentals totalment anul·lades. El tribunal popular ha conclòs que totes les pericials psiquiàtriques determinen que tenia una depressió patològica i un trastorn psicòtic que afectaven de forma "greu" les seves capacitats. Tot i això, el jurat popular ha esgrimit que sabia perfectament què feia -perquè ella mateixa va ser capaç de relatar de forma serena i tranquil·la els fets- i, fins i tot, sabia que estava obrant malament.
Segons el veredicte, Lianne Smith, juntament amb la seva família, vivia en una realitat amb deliris provocats per la dependència patològica que tenia del seu marit i del fet que fugien de la justícia des de feia anys -buscaven el seu marit acusat d'abusar sexualment de la filla gran de Lianne-. Això, tot i que la van portar a decidir cometre els crims, no va anul·lar les seves capacitats quan va decidir assassinar-los. Segons el jurat, aquesta circumstància ha de servir per rebaixar la pena de presó.
El jurat descarta la tesi de la defensa -que estigués totalment anul·lada- basant-se també en que després de matar els nens va ser capaç d'intentar suïcidar-se en reiterades ocasions, escriure cartes per culpar la seva filla gran i, fins i tot, calcular quants diners devia a l'hotel i posar-los dins un sobre. Per al jurat, va actuar de forma conscient i lògica.
Un altre factor que també atenuarà la pena per a la parricida és que l'endemà de cometre els crims ella mateixa va demanar a la recepció de l'hotel on s'estava amb els nens que avisessin la policia i una ambulància. Va admetre d'entrada que havia estat ella qui havia matat els nens i va facilitar així la resolució del cas.
34 anys de presó
Per això, el fiscal, Víctor Pillado, demana 34 anys de presó -17 per cada crim- considerant que, d'acord amb el veredicte, el jurat popular ha declarat Lianne Smith culpable de dos assassinats amb un atenuant per anomalia psíquica, un atenuant per confessió i un agreujant de parentiu.
La defensa, encapçalada per la lletrada Jennifer Lahoz, creu que concloure que la processada tenia les facultats mentals greument afectades és compatible amb un eximent incomplet d'alteració psíquica. A més, també ha sol·licitat la magistrat president que consideri l'atenuant de confessió com a molt qualificat. Per això, considera que com a màxim haurien de condemnar Lianne Smith a 7 anys de presó.
El cas ha quedat vist per a sentència i el magistrat president, Adolfo García Morales, dictarà sentència en els pròxims dies.
