L’Ajuntament d’Albons (Baix Empordà) està disposat a portar als tribunals el projecte eòlic El Molí de Salancs si la Generalitat n’autoritza la construcció, malgrat les al·legacions presentades pel consistori i els veïns. L’alcalde, Josep Ramon Llavero, ha confirmat a El Gerió Digital que el govern municipal recorrerà a la via contenciosa administrativa si la instal·lació de l’aerogenerador de 200 metres d’altura rep el vistiplau definitiu.
La decisió obre la porta a un conflicte judicial que podria allargar la tramitació d’una infraestructura impulsada per Estabanell i que ha generat una oposició significativa al municipi. El consistori qüestiona tant l’emplaçament escollit com la manera en què s’ha plantejat el projecte, mentre que l’empresa defensa que compleix els requisits ambientals i urbanístics i que la seva construcció contribuiria a incrementar la producció d’energia renovable a l’Empordà.
“Anirem al contenciós igual que es va fer amb el projecte de la Muntanyeta”, assegura Llavero en ser preguntat sobre què farà l’Ajuntament si la Generalitat desestima les al·legacions i autoritza la instal·lació. L’alcalde insisteix que la posició municipal no respon a un rebuig general a les energies renovables, sinó a les característiques concretes de la proposta i a la manca de participació dels municipis en la definició dels emplaçaments. “La nostra posició és en contra d’aquest molí, tot i que no estem en contra de les renovables, però sí de les maneres i de les formes”, explica.
El consistori ha presentat al·legacions pròpies, diferenciades de les formulades pels particulars i per Defensem l’Empordanet. Entre els arguments municipals destaquen l’afectació al corredor ecològic de la plana empordanesa, la proximitat a espais naturals protegits i el precedent recent de la Tallada d’Empordà, on la Generalitat ha emès una declaració d’impacte ambiental desfavorable a un projecte de quatre aerogeneradors.
“Aquest projecte, que està a quatre quilòmetres de nosaltres, l'han tombat per temes paisatgístics. No té cap sentit que deixéssim fer aquest molí aquí a Albons”, sosté Llavero. La resolució desfavorable de la Tallada és un dels principals arguments dels opositors, que consideren que les similituds territorials entre els dos emplaçaments haurien de tenir conseqüències en l’avaluació del Molí de Salancs. Tanmateix, cada projecte està sotmès a una tramitació pròpia i la decisió sobre la Tallada no determina automàticament el resultat de l’expedient d’Albons.
Les al·legacions qüestionen l’emplaçament i els estudis ambientals
L’anàlisi del projecte executiu, l’estudi d’impacte ambiental i les al·legacions presentades permet identificar diverses discrepàncies sobre la idoneïtat de l’emplaçament. L’escrit d’oposició, presentat dins del termini d’informació pública que finalitzava el 6 de novembre, demana una declaració d’impacte ambiental desfavorable i la denegació de les autoritzacions administratives necessàries per construir la instal·lació.
El document recull 29 motius d’oposició, que inclouen possibles incompatibilitats amb la normativa ambiental i urbanística, l’afectació a espècies protegides, la preservació dels terrenys agrícoles, les distàncies respecte d’habitatges i explotacions ramaderes i els dubtes sobre la rendibilitat energètica. Una de les qüestions centrals és la ubicació de l’aerogenerador en un espai que actua com a connector ecològic entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Les al·legacions situen la instal·lació a 1,84 quilòmetres del primer espai protegit i a 1,27 quilòmetres del segon. També identifiquen la proximitat de la riera del Balcar i d’àrees d’interès per a diferents espècies de fauna.
Sebastià Villalón, tècnic de l’Ajuntament de Girona i membre de Defensem l’Empordanet que ha participat en l’anàlisi de les al·legacions, considera que aquest és un dels principals obstacles ambientals. “Està ubicat entre el parc natural dels Aiguamolls i el del Montgrí, en una zona de connexió ecològica”, assenyala.
Villalón destaca quatre qüestions que considera especialment rellevants: les dimensions i distàncies de l’aerogenerador, la proximitat als espais naturals, l’afectació als terrenys de regadiu i els interrogants sobre la producció elèctrica prevista. Segons les al·legacions, l’aerogenerador se situaria a 181 metres de la granja de Can Lloca, a 305 metres de Can Turies i a 514 metres de l’habitatge de Can Virosquet.
Aquestes distàncies alimenten les discrepàncies sobre els possibles efectes acústics i les molèsties a les explotacions ramaderes, una qüestió que els opositors consideren insuficientment estudiada.
Estabanell defensa que les distàncies són suficients
El director de Generació d’Estabanell, Pere Borràs, defensa que l’empresa ha examinat la compatibilitat de l’emplaçament amb els usos agrícoles, els espais naturals i els habitatges propers abans d’iniciar la tramitació. Borràs, recorda que els diferents departaments de la Generalitat hauran d’analitzar les possibles afectacions durant el procediment administratiu.
Pel que fa al soroll, el responsable de la companyia sosté que les distàncies previstes són suficients per evitar molèsties significatives als nuclis habitats. “A partir dels 500 metres es considera que el soroll que es percep des de la ubicació és el mateix que es percep sense el molí”, explica.
Aquesta afirmació contrasta amb els dubtes dels opositors, que qüestionen l’abast de l’estudi acústic i reclamen una anàlisi més detallada dels possibles efectes sobre les granges i els habitatges aïllats. Les al·legacions també consideren insuficient l’avaluació dels impactes socioeconòmics sobre les explotacions ramaderes situades a l’entorn immediat de la instal·lació.
La discrepància no es limita, per tant, a la distància respecte del nucli urbà, sinó que afecta també els receptors més pròxims a l’aerogenerador i les condicions particulars de l’activitat agrícola i ramadera.
El risc per a les aus, una qüestió encara pendent de concretar
La possible mortalitat d’aus i ratpenats constitueix un altre dels principals punts de desacord. La documentació ambiental del projecte identifica la presència de diverses espècies protegides a l’entorn, entre les quals hi ha l’àguila cuabarrada, l’àguila marcenca, l’esparver cendrós, el milà negre i el duc.
Les al·legacions també destaquen la importància de la zona per als quiròpters i qüestionen que les mesures previstes siguin suficients per garantir-ne la conservació. Villalón considera que l’estudi ambiental hauria d’aprofundir en els efectes de la instal·lació. “Cal estudiar millor els efectes sobre les aus protegides i els rapinyaires”, defensa el tècnic, que considera insuficient la informació disponible per descartar afectacions rellevants.
Estabanell reconeix que el risc de col·lisió és un aspecte que s’ha d’analitzar, però sosté que l’avaluació encara no ha finalitzat. Preguntat sobre si l’empresa disposa d’una estimació del nombre d’aus que podrien morir anualment per l’activitat de l’aerogenerador, Borràs admet que encara no hi ha una xifra definitiva.
“Això és una cosa que es mira ara durant la tramitació, encara no tenim l’estudi acabat”, explica. El responsable d’Estabanell assenyala que l’anàlisi haurà de determinar l’activitat de les aus a la zona i les mesures necessàries per compatibilitzar la producció elèctrica amb la protecció de la fauna.
La producció elèctrica prevista també genera discrepàncies
Un altre dels elements examinats és la viabilitat energètica de la instal·lació. El projecte executiu preveu un aerogenerador de 5 MW de potència i una producció neta estimada de 13.183 MWh anuals, una quantitat equivalent al consum elèctric aproximat de 4.300 llars.
Tanmateix, les al·legacions qüestionen la fiabilitat d’aquestes previsions perquè consideren que les estimacions del vent es basen en modelitzacions i no en mesuraments directes suficients a l’emplaçament. Villalón sosté que aquesta circumstància impedeix donar per demostrada la rendibilitat del projecte. “Les previsions basades en modelitzacions del vent s’han fet sense mesuraments directes”, afirma.
Els opositors també argumenten que les característiques de la tramuntana, amb episodis de vent molt intens alternats amb períodes de menor activitat, podrien limitar el rendiment efectiu de l’aerogenerador. Borràs reconeix que les turbines s’aturen quan el vent és insuficient o excessivament fort, però assegura que aquestes circumstàncies ja es tenen en compte en els estudis previs. “El que tenim estimat són uns 13 gigawatts a l’any, que ens sembla una producció que permet plantejar el projecte”, explica el director de Generació.
La documentació econòmica del promotor conclou que la instal·lació és viable en l’escenari central analitzat, amb un valor actual net positiu i una taxa interna de rendibilitat superior al cost mitjà del capital. No obstant això, el mateix estudi reconeix que la rendibilitat podria reduir-se en escenaris menys favorables, especialment si la producció elèctrica o els preus de venda de l’energia fossin inferiors als previstos.
Per tant, la discrepància se centra en la solidesa de les hipòtesis utilitzades per calcular la producció i els ingressos futurs, més que no pas en l’existència d’una estimació econòmica per part del promotor.
L’empresa assegura que l’energia es consumirà a l’Empordà
La destinació de l’electricitat produïda també ha generat dubtes entre els veïns i el govern municipal. L’alcalde considera que la instal·lació no comportarà un benefici directe en el subministrament elèctric dels habitants d’Albons. “Cap propietari o cap casa del poble tindrà la llum gratis, ningú”, remarca Llavero.
El batlle explica que l’Ajuntament percebria els ingressos tributaris corresponents a les obres, mentre que els propietaris dels terrenys afectats podrien rebre compensacions pels contractes d’arrendament o les servituds.
Estabanell defensa, en canvi, que el projecte respon a un model de generació distribuïda, amb instal·lacions properes als punts de consum i connectades a la xarxa elèctrica existent. “Realment aquesta energia es consumirà a la mateixa zona on hi hagi el molí”, afirma Borràs.
El directiu argumenta que la producció prevista representa una part petita del consum elèctric comarcal i que la proximitat a la xarxa permet reduir la necessitat de construir noves infraestructures.
Des de Defensem l’Empordanet s’han expressat sospites sobre la possibilitat que l’energia es destini a futures instal·lacions de gran consum, com ara centres de dades. Tanmateix, la coordinadora de Comunicació de la plataforma, Thaïs Botinas, reconeix que no disposa de cap informació oficial que acrediti aquesta possibilitat.
Estabanell nega que tingui previst construir un centre de dades a la zona. “No tenim prevista la construcció d’un data center a la zona i desconeixem si hi ha algun projecte que pugui estar enfocat en aquesta activitat”, assegura Borràs.
El conflicte amb els terrenys agrícoles i els regadius
L’afectació al sòl agrícola constitueix un altre dels arguments de les al·legacions. Els opositors qüestionen la implantació d’una infraestructura d’aquestes dimensions en terrenys de valor agrari i en una zona on s’han executat inversions públiques per modernitzar els sistemes de regadiu.
Villalón veu problemàtic destinar recursos a millorar la productivitat agrícola i, posteriorment, autoritzar-hi instal·lacions que poden alterar-ne els usos. “És contradictori gastar una milionada en fons europeus per després posar-hi formigó”, afirma.
El tècnic també assenyala que la fonamentació prevista comportaria una excavació important i que caldria examinar amb més detall les possibles afectacions a les aigües subterrànies. Les al·legacions qüestionen la manca d’un estudi geotècnic i geològic suficient i reclamen que s’avaluïn els efectes de les obres sobre el terreny i els aqüífers.
La plataforma també critica que les alternatives d’emplaçament estudiades es concentrin en terrenys amb protecció agrària i paisatgística, sense explorar prou altres ubicacions de menor valor agrícola. Per la seva banda, Estabanell defensa que ha analitzat diferents emplaçaments i que l’escollit és el que presenta un millor equilibri entre disponibilitat de vent, connexió elèctrica i compatibilitat ambiental.
Borràs assegura que la companyia està disposada a estudiar modificacions si els organismes competents les consideren necessàries.
Una reunió amb els veïns després del període d’al·legacions
La manca d’una reunió informativa amb els veïns abans de finalitzar el termini d’al·legacions és una altra de les crítiques formulades contra el promotor. Botinas explica que Defensem l’Empordanet ha hagut d’organitzar una campanya per facilitar la presentació d’al·legacions, especialment entre les persones amb dificultats per completar els tràmits electrònics.
La plataforma ha habilitat voluntaris i ordinadors per ajudar els residents a participar en el procediment administratiu. La coordinadora de Comunicació considera que la mobilització ha estat especialment intensa en un municipi petit i que el projecte ha generat un debat que va més enllà de l’oposició a una instal·lació concreta.
Botinas defensa que el territori necessita un model de transició energètica que tingui més en compte les característiques de cada municipi i prioritzi alternatives com les comunitats energètiques. “El que volem és que ho facin bé, que s'ho mirin bé tècnicament”, resumeix.
L’Ajuntament i Estabanell han mantingut contactes per organitzar una reunió pública en què l’empresa pugui explicar el projecte i respondre les preguntes dels veïns. Llavero ha proposat que la trobada se celebri durant l’última setmana de novembre, en funció de la disponibilitat de la companyia, mentre que Borràs confirma que Estabanell ha rebut la proposta municipal i que intentarà adaptar-s’hi.
“Sempre estem oberts a parlar-ho”, assegura el directiu, que defensa que l’empresa ha contactat primer amb l’Ajuntament com a representant institucional dels veïns. Els opositors, però, consideren que aquesta reunió hauria d’haver tingut lloc abans de presentar formalment el projecte i d’obrir el període d’informació pública.
La Generalitat haurà de resoldre les discrepàncies
La tramitació del Molí de Salancs continua pendent de l’avaluació dels organismes competents de la Generalitat, que hauran d’examinar les al·legacions i determinar si la instal·lació compleix els requisits necessaris per obtenir les autoritzacions.
Entre les qüestions que continuen obertes hi ha la compatibilitat de l’aerogenerador amb el corredor ecològic, l’abast dels possibles efectes sobre les aus i els ratpenats, la suficiència de l’estudi acústic, l’afectació als terrenys agrícoles i la solidesa de les previsions de producció elèctrica. També queda pendent determinar si les possibles deficiències identificades pels opositors es poden resoldre mitjançant modificacions del projecte o si constitueixen obstacles que n’impedeixen l’autorització.
Estabanell confia que la tramitació permetrà acreditar la viabilitat de la instal·lació. “No hi haurà cap projecte si realment estem incomplint alguna normativa”, afirma Borràs, que defensa el paper dels departaments de la Generalitat a l’hora de verificar els estudis i les al·legacions.
