El president de la Diputació de Girona, entitat fundadora de Caixa Girona, ha canviat el seu discurs i, contràriament al què va fer amb el procés d'Unnim, ha dit que és 'correcte' la decisió del Consell d'Administració -presa per unanimitat- d'iniciar el procés de fusió per absorció amb 'la Caixa'.
El sí de Vilert és un sí condicionat ja que ha estat molt crític amb la política del Banc d'Espanya que, segons defensa, ha forçat Caixa Girona a fusionar-se amb algú. 'Vull deixar molt clar que es tracta d'una imposició pel part de l'Estat que, a través del Banc d'Espanya, es carrega el model català de caixes que, fins i tot, té llei pròpia i s'ha demostrat que és un model d'èxit', ha manifestat amb fermesa Vilert. 'Ara prima més el volum que no l'especialització o l'arrelament al territori', ha lamentat Vilert que reconeix que l'amenaça de ser intervinguts 'és un risc que no pot prendre el territori'.
Per Vilert, doncs, han estat les pressions del Banc d'Espanya les que han 'forçat' Caixa Girona ha fusionar-se. Davant aquesta situació, Vilert ha afirmat que l'opció d'anar de la mà amb 'la Caixa' és 'correcte' i 'clarament millor' que el procés d'Unnim, format per les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu del qual l'entitat gironina s'hi va despenjar el 9 de març en considerar que perdia poder econòmic i territorial anant a la fusió.
El president de la Diputació ha dit que des del març 'les circumstàncies han canviat' –en referència a les pressions del Banc d'Espanya i l'acord PSOE- PP per reformar la llei de caixes espanyola- i que 'tot fa preveure que el futur serà diferent'.
Pros i contres
Els arguments que el president de la Diputació ha esgrimit per defensar l'opció de 'la Caixa' ha estat que aquesta fusió garanteix millor els interessos dels impositors, facilita l'accés al crèdit de les famílies i les empreses ('la Caixa' és el primer grup financer de l'Estat i la més solvent) i que, a més, pot suposar una millora en la dotació de l'Obra Social. Vilert ha justificat que les dues caixes concentren el 60% del volum de negoci a la demarcació i que, per tant, la fusió ha de permetre augmentar les partides destinades a l'Obra Social.
Preguntat per la pèrdua de representativitat del territori que suposa també la fusió amb 'la Caixa', Vilert ha defensat que les opcions plantejades 'són diferents'. Per una banda, a la unió amb les caixes del Vallès i Manlleu, l'entitat gironina només representava el 23% d'Unnim quan la seva situació econòmica era millor que la de les altres caixes. 'Ara es justifica la pèrdua d'identitat perquè la magnitud de la caixa amb la que ens fusionem és molt diferent', ha dit Vilert que augura que, un cop finalitzi el procés de fusions, Unnim 'serà de les caixes més petites'.
D'altra banda però Vilert ha destacat que li preocupa la pèrdua de llocs de treball. A Girona quasi 1.200 persones treballen a les 229 oficines que té Caixa Girona a les comarques gironines. 'La concentració d'oficines de les dues entitats és important però la quota de mercat és del 60% i, per tant, s'han de mantenir oficines actives', ha demanat Vilert, que ha defensat també que la Diputació de Girona ha de ser representada al consell d'administració de la nova caixa pel fet de ser entitat fundadora de Caixa Girona.
Pagans diu que és la 'millor opció'
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), ha manifestat que aquesta decisió dels dirigents de Caixa Girona 'és la millor opció' que podien prendre. 'El moment econòmic i financer és el que és i s'ha de seguir la voluntat de fusionar-se', ha justificat l'alcaldessa que creu que l'opció de continuar en solitari 'era molt complexa'.
A més, Pagans ha valorat positivament que 'la Caixa' sigui l'entitat més solvent de l'Estat i això 'a peu de carrer dóna molta tranquil·litat als impositors'. A més, també ha dit que és bo que s'hagi decidit crear un consell territorial i que es mantingui l'Obra Social. Pel que fa a la pèrdua de marca i identitat, Pagans ha dit que és un procés 'obligat' en qualsevol fusió i que 'era una cosa que ja se sabia'.