L'informe que avalua l'estat mental de Joan Vila el qualifica com un home amb dificultats per relacionar-se, emocionalment immadur, ansiós, amb baixa autoestima, sense empatia, obsessivocompulsiu i amb certa sensació de "menyspreu" vers els demés. Tot i això, conclouen que no hi ha indicis que facin pensar que el zelador pugui patir paranoia, esquizofrènia o algun altre tipus de trastorn tot i que sí que té un caràcter amb un transfons obsessiu. "No presenta clínica d'alteració de la consciència, ni cap malaltia alienant aguda, ni deteriorament cognitiu", assevera l'estudi.
En relació als onze crims que hauria comès mentre treballava al geriàtric 'la Caritat' d'Olot, l'informe conclou que Joan Vila evidencia un procés de distorsió cognitiva que el porta a negar o minimitzar els assassinats. Encara que sap diferenciar entre el bé i el mal, diuen els pèrits, no és capaç d'atribuir correctament aquests valors en les accions que desenvolupa, fins i tot les que són delictes. És per això que, segons l'estudi, no sent culpabilitat ni penediment pel que va fer. "No entén la gravetat de la seva conducta però sí reconeix l'execució dels presumptes fets", diuen els doctors.
Tot i que Joan Vila ha admès que patia depressions des que tenia vint anys i que en els últims temps mesclava medicaments amb alcohol, els doctors determinen que no hi ha evidència de cap trastorn per dependència de tòxics però diuen que l'abús d'alcohol podia fer-lo sentir eufòric i creure que gaudia de més acceptació social.
Pel que fa a la motivació criminal, l'informe determina que aquest menysteniment no voluntari dels fets fan impossible assimilar la conducta de Joan Vila amb el perfil d'un homicida o un 'àngel de la mort'. Els doctors diuen que el zelador relaciona els crims amb la compassió i l'evitació de patiment de les víctimes i que no han observat cap motivació específica "clàssica" dels assassins en sèrie com són la cerca del poder, el control o la vitalitat. Els doctors no poden determinar si la revenja ha estat detonant dels crits per falta de fonamentació.
En relació als onze crims que hauria comès mentre treballava al geriàtric 'la Caritat' d'Olot, l'informe conclou que Joan Vila evidencia un procés de distorsió cognitiva que el porta a negar o minimitzar els assassinats. Encara que sap diferenciar entre el bé i el mal, diuen els pèrits, no és capaç d'atribuir correctament aquests valors en les accions que desenvolupa, fins i tot les que són delictes. És per això que, segons l'estudi, no sent culpabilitat ni penediment pel que va fer. "No entén la gravetat de la seva conducta però sí reconeix l'execució dels presumptes fets", diuen els doctors.
Tot i que Joan Vila ha admès que patia depressions des que tenia vint anys i que en els últims temps mesclava medicaments amb alcohol, els doctors determinen que no hi ha evidència de cap trastorn per dependència de tòxics però diuen que l'abús d'alcohol podia fer-lo sentir eufòric i creure que gaudia de més acceptació social.
Pel que fa a la motivació criminal, l'informe determina que aquest menysteniment no voluntari dels fets fan impossible assimilar la conducta de Joan Vila amb el perfil d'un homicida o un 'àngel de la mort'. Els doctors diuen que el zelador relaciona els crims amb la compassió i l'evitació de patiment de les víctimes i que no han observat cap motivació específica "clàssica" dels assassins en sèrie com són la cerca del poder, el control o la vitalitat. Els doctors no poden determinar si la revenja ha estat detonant dels crits per falta de fonamentació.
