"Jo ja ho vaig dir a la meva família, per a mi que me l'han matada", ha explicat Maria Dolors Casellas a les portes dels Jutjats d'Olot on ha declarat com a testimoni en relació als crims a la Caritat. La dona assegura que d'entrada va sospitar que darrere de la mort de la seva mare hi havia "alguna cosa" perquè el dia abans que decidissin ingressar-la a l'hospital estava bé de salut. Les sospites de Casellas no apuntaven directament a Joan Vila sinó que sospitava "de qualsevol", però va lligar caps quan es va destapar el cas.
"Primer no va confessar haver matat la meva mare, però quan es va saber jo ja vaig dir que ella també era una víctima", ha indicat la filla de la segona víctima del zelador. Els motius que la van portar a sospitar va ser que l'empitjorament de la seva mare. "No era una rosa perquè era gran però dissabte deixava el caminador i caminava sola", ha explicat Casellas diu que l'endemà ja els van avisar de la Caritat que estava molt malament de salut i la van traslladar a l'hospital on va ingressar en estat crític. 24 hores després va morir. La filla de la Paquita recorda que el diumenge al matí Joan Vila no es va moure de la porta de l'habitació on la interna de la Caritat agonitzava.
"Li dec que se sàpiga la veritat", ha explicat Maria Dolors Casellas que assegura que "no descansarà" fins que tothom sàpiga que a la seva mare la va matar el zelador del geriàtric. "Em sento culpable perquè jo vaig decidir ingressar-la allà", ha exposat. Casellas no es creu la versió de Vila que diu que "ajudava a morir" ancians que tenien mala salut o que havien manifestat que volien posar punt final al patiment. "Mai va dir que es volia morir, sempre es veia guapa i jove i era molt presumida", ha explicat la dona.
La filla de la segona víctima de Joan Vila, morta el 19 d'octubre del 2009, és només un dels més de 60 testimonis que han passat pel Jutjat d'Instrucció 1 d'Olot per abocar llum al cas del zelador de la Caritat que ha confessat haver mort onze persones ingressades al geriàtric. Aquest divendres acaben les declaracions i cada vegada és més a prop el tancament de la fase d'instrucció. Només falten informes psiquiàtrics sobre la salut mental de Vila. Després, el cas arribarà a l'Audiència de Girona.
El lletrat de Casellas, Jordi Coma que exerceix l'acusació particular, ha afirmat que la principal queixa de les famílies és la poca informació que rebien de la Caritat sobre l'estat de salut dels seus familiars. "Passaven llargues hores a les habitacions i no hi entrava ni una infermera, ni un metge i no rebien assistència de cap persona", ha explicat Coma que posa en dubte que s'atengués correctament als ancians amb només una metgessa que treballava cinc hores a la setmana i s'encarregava de diagnosticar i establir el tractament d'una seixantena de pacients.
Durant les declaracions, diversos treballadors de la Caritat han explicat que no hi havia cap control sobre els medicaments, que l'habitació d'infermeria estava permanentment oberta i també es podia accedir fàcilment al quarto on guardaven els productes de neteja. Joan Vila va utilitzar dos combinacions letals: un còctel de fàrmacs que administrava a les víctimes o les emmetzinava amb productes corrosius als quals podria haver accedit a la Caritat mateix.
La Generalitat va fer dues inspeccions a la Caritat. La primera set mesos abans que es destapés el cas i ja van detectar que no hi havia control sobre els medicaments i que la sala d'infermeria estava oberta. La segona inspecció va ser arran del descobriment dels crims de Vila i va concloure que encara que l'habitació amb productes de neteja tenia pany, tothom tenia accés a la clau perquè o bé estava posada o bé sabien on estava penjada.
"Primer no va confessar haver matat la meva mare, però quan es va saber jo ja vaig dir que ella també era una víctima", ha indicat la filla de la segona víctima del zelador. Els motius que la van portar a sospitar va ser que l'empitjorament de la seva mare. "No era una rosa perquè era gran però dissabte deixava el caminador i caminava sola", ha explicat Casellas diu que l'endemà ja els van avisar de la Caritat que estava molt malament de salut i la van traslladar a l'hospital on va ingressar en estat crític. 24 hores després va morir. La filla de la Paquita recorda que el diumenge al matí Joan Vila no es va moure de la porta de l'habitació on la interna de la Caritat agonitzava.
"Li dec que se sàpiga la veritat", ha explicat Maria Dolors Casellas que assegura que "no descansarà" fins que tothom sàpiga que a la seva mare la va matar el zelador del geriàtric. "Em sento culpable perquè jo vaig decidir ingressar-la allà", ha exposat. Casellas no es creu la versió de Vila que diu que "ajudava a morir" ancians que tenien mala salut o que havien manifestat que volien posar punt final al patiment. "Mai va dir que es volia morir, sempre es veia guapa i jove i era molt presumida", ha explicat la dona.
La filla de la segona víctima de Joan Vila, morta el 19 d'octubre del 2009, és només un dels més de 60 testimonis que han passat pel Jutjat d'Instrucció 1 d'Olot per abocar llum al cas del zelador de la Caritat que ha confessat haver mort onze persones ingressades al geriàtric. Aquest divendres acaben les declaracions i cada vegada és més a prop el tancament de la fase d'instrucció. Només falten informes psiquiàtrics sobre la salut mental de Vila. Després, el cas arribarà a l'Audiència de Girona.
El lletrat de Casellas, Jordi Coma que exerceix l'acusació particular, ha afirmat que la principal queixa de les famílies és la poca informació que rebien de la Caritat sobre l'estat de salut dels seus familiars. "Passaven llargues hores a les habitacions i no hi entrava ni una infermera, ni un metge i no rebien assistència de cap persona", ha explicat Coma que posa en dubte que s'atengués correctament als ancians amb només una metgessa que treballava cinc hores a la setmana i s'encarregava de diagnosticar i establir el tractament d'una seixantena de pacients.
Durant les declaracions, diversos treballadors de la Caritat han explicat que no hi havia cap control sobre els medicaments, que l'habitació d'infermeria estava permanentment oberta i també es podia accedir fàcilment al quarto on guardaven els productes de neteja. Joan Vila va utilitzar dos combinacions letals: un còctel de fàrmacs que administrava a les víctimes o les emmetzinava amb productes corrosius als quals podria haver accedit a la Caritat mateix.
La Generalitat va fer dues inspeccions a la Caritat. La primera set mesos abans que es destapés el cas i ja van detectar que no hi havia control sobre els medicaments i que la sala d'infermeria estava oberta. La segona inspecció va ser arran del descobriment dels crims de Vila i va concloure que encara que l'habitació amb productes de neteja tenia pany, tothom tenia accés a la clau perquè o bé estava posada o bé sabien on estava penjada.
