El juny de l'any passat, i després d'un llarg procés, la Generalitat va donar llum verda a set ZDP arreu de Catalunya. Aquestes zones delimitaven els terrenys on es podien aixecar nous parcs eòlics al país, amb la intenció de simplificar tràmits a les empreses que volguessin construir-ne i fixar damunt el mapa les àrees on s'havien d'instal·lar els aerogeneradors.
L'establiment de les ZDP responia a la voluntat del tripartit de complir el Pla d'Energia, que recollia que l'any 2015 la potència eòlica instal·lada a Catalunya havia de ser de 3.500 megavats (MW). D'ençà de la primera proposta i fins que les ZDP van rebre llum verda, el Govern va modificar algunes zones.
Per exemple, a l'Alt Empordà, arran de les crítiques del Consell Comarcal i els alcaldes, es va rebaixar la potència total permesa. Si inicialment era de 200 MW, al final aquesta es va quedar en 180 MW.
Les entitats naturalistes Salvem l'Empordà i l'Associació Respectem l'Albera (ARA) van presentar un contenciós administratiu contra el procés. Les entitats sostenien que, a l'hora d'establir el mapa, la Generalitat s'havia saltat el tràmit de l'avaluació ambiental, que no s'havia tingut en compte l'opinió de la ciutadania i que la ZDP de la comarca tocava espais d'elevat interès natural i posava en entredit l'hàbitat d'algunes espècies.
Error administratiu
Ara, el TSJC ha dictat una interlocutòria on resol deixar en suspens tot el desenvolupament del mapa eòlic a Catalunya. Com explica l'advocat de les entitats, Benet Salellas, l'escrit judicial fonamenta aquesta decisió en 'l'evidència d'un error per part de la Generalitat, que és no haver tramitat l'avaluació ambiental'.
Tot i que l'afer judicial va començar per desavinences amb la ZDP de l'Alt Empordà, la decisió del TSJC afecta totes les zones eòliques del país. 'Se suspèn de forma genèrica tot el que s'ha fet des de l'aprovació de l'acord, perquè tota la planificació del mapa eòlic es va fer sense aquest tràmit administratiu', explica Benet Salellas.
La suspensió dictada pel TSJC és cautelar, en espera que el tribunal emeti una sentència definitiva sobre el cas. En aquesta, a més de determinar l'aspecte de l'avaluació ambiental, el TSJC també haurà de decidir sobre les altres parts del contenciós (és a dir, si per dibuixar el mapa eòlic es va tenir en compte la ciutadania, o si la ZDP de l'Alt Empordà afecta zones d'impacte ecològic).
L'adjudicació, també aturada
La decisió de suspendre tota l'execució de l'acord de Govern que tirava endavant el mapa eòlic afecta -a parer de Salellas- tots els passos que s'han portat a terme fins ara. 'Aquest va ser el pas previ per a la concedir la construcció de parcs a diferents empreses licitadores; per tant, entenc que suposa la suspensió de la totalitat de la política eòlica que es volia fer', conclou Benet Salellas.
De fet, el mes d'octubre, el Departament d'Economia i Finances del tripartit -de qui penjava Energia- va adjudicar els 769 MW que es van treure a concurs per desenvolupar parcs eòlics a les set ZDP, i que suposaven una inversió de 1.200 MEUR.
Gas Natural Renovables-Alstom Wind va obtenir la concessió a l'Alt Empordà, la Segarra, la Conca de Barberà i la Terra Alta; Fersa Energies Renovables S.A.-Aventalia Energies Renovables S.L. va rebre l'adjudicació dels parcs de l'Alt Penedès, l'Alt Camp, la Ribera d'Ebre i el Baix Camp. Al Segrià i a la Ribera d'Ebre, els parcs es van adjudicar a Comsa Emte Energies Renovables S.L. i GERR Grup Energètic XXI; i finalment, a l'Anoia i a la Segarra, el concurs el va guanyar l'empresa FCC Energia Catalunya.
L'establiment de les ZDP responia a la voluntat del tripartit de complir el Pla d'Energia, que recollia que l'any 2015 la potència eòlica instal·lada a Catalunya havia de ser de 3.500 megavats (MW). D'ençà de la primera proposta i fins que les ZDP van rebre llum verda, el Govern va modificar algunes zones.
Per exemple, a l'Alt Empordà, arran de les crítiques del Consell Comarcal i els alcaldes, es va rebaixar la potència total permesa. Si inicialment era de 200 MW, al final aquesta es va quedar en 180 MW.
Les entitats naturalistes Salvem l'Empordà i l'Associació Respectem l'Albera (ARA) van presentar un contenciós administratiu contra el procés. Les entitats sostenien que, a l'hora d'establir el mapa, la Generalitat s'havia saltat el tràmit de l'avaluació ambiental, que no s'havia tingut en compte l'opinió de la ciutadania i que la ZDP de la comarca tocava espais d'elevat interès natural i posava en entredit l'hàbitat d'algunes espècies.
Error administratiu
Ara, el TSJC ha dictat una interlocutòria on resol deixar en suspens tot el desenvolupament del mapa eòlic a Catalunya. Com explica l'advocat de les entitats, Benet Salellas, l'escrit judicial fonamenta aquesta decisió en 'l'evidència d'un error per part de la Generalitat, que és no haver tramitat l'avaluació ambiental'.
Tot i que l'afer judicial va començar per desavinences amb la ZDP de l'Alt Empordà, la decisió del TSJC afecta totes les zones eòliques del país. 'Se suspèn de forma genèrica tot el que s'ha fet des de l'aprovació de l'acord, perquè tota la planificació del mapa eòlic es va fer sense aquest tràmit administratiu', explica Benet Salellas.
La suspensió dictada pel TSJC és cautelar, en espera que el tribunal emeti una sentència definitiva sobre el cas. En aquesta, a més de determinar l'aspecte de l'avaluació ambiental, el TSJC també haurà de decidir sobre les altres parts del contenciós (és a dir, si per dibuixar el mapa eòlic es va tenir en compte la ciutadania, o si la ZDP de l'Alt Empordà afecta zones d'impacte ecològic).
L'adjudicació, també aturada
La decisió de suspendre tota l'execució de l'acord de Govern que tirava endavant el mapa eòlic afecta -a parer de Salellas- tots els passos que s'han portat a terme fins ara. 'Aquest va ser el pas previ per a la concedir la construcció de parcs a diferents empreses licitadores; per tant, entenc que suposa la suspensió de la totalitat de la política eòlica que es volia fer', conclou Benet Salellas.
De fet, el mes d'octubre, el Departament d'Economia i Finances del tripartit -de qui penjava Energia- va adjudicar els 769 MW que es van treure a concurs per desenvolupar parcs eòlics a les set ZDP, i que suposaven una inversió de 1.200 MEUR.
Gas Natural Renovables-Alstom Wind va obtenir la concessió a l'Alt Empordà, la Segarra, la Conca de Barberà i la Terra Alta; Fersa Energies Renovables S.A.-Aventalia Energies Renovables S.L. va rebre l'adjudicació dels parcs de l'Alt Penedès, l'Alt Camp, la Ribera d'Ebre i el Baix Camp. Al Segrià i a la Ribera d'Ebre, els parcs es van adjudicar a Comsa Emte Energies Renovables S.L. i GERR Grup Energètic XXI; i finalment, a l'Anoia i a la Segarra, el concurs el va guanyar l'empresa FCC Energia Catalunya.
