L'Audiència de Girona ha imposat 15 anys de presó a Omar Dembelly, l'home que va matar a ganivetades un jove amb qui compartia habitació en una casa on convivien temporers a Masarac (Alt Empordà) el 31 d'agost del 2022.
Seguint el veredicte del jurat popular, que el va declarar culpable, el tribunal el condemna com a autor d'un delicte d'assassinat. La sentència acorda l'expulsió del processat, que és d'origen gambià, un cop completades tres quartes parts de la condemna o quan accedeixi al tercer grau o a la llibertat condicional. El tribunal conclou que l'home va atacar la víctima a traïció, utilitzant un ganivet que havia amagat prèviament, i que no va tenir cap possibilitat de defensar-se.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que estat ponent la magistrada-presidenta Fátima Ramírez Souto, recull el veredicte del jurat popular que va declarar Omar Dembelly culpable d'assassinat amb l'atenuant de col·laboració amb la justícia perquè va confessar els fets.
El jurat popular va avalar la tesi del fiscal, Víctor Pillado, que, d'acord amb les proves i als testimonis, sostenia que el processat va atacar la víctima amb un ganivet de cuina, que havia ocultat prèviament al seu llit, i que el jove no va tenir cap possibilitat de defensar-se.
Acusat i víctima eren d'origen gambià i vivien en una casa situada al carrer Mont número 9 de Masarac on també convivien altres compatriotes que, com ells, treballaven com a temporers a la verema.
La sentència conclou que, cap a les 20.45 hores del 31 d'agost del 2022, l'acusat li va assestar dues punyalades a la regió subclavicular esquerra. Les ganivetades li van acabar perforant el lòbul superior del pulmó i li van provocar la mort de manera "immediata".
"Per eliminar qualsevol reacció defensiva i assegurar la consecució del seu propòsit, l'acusat va treure per sorpresa un ganivet de grans dimensions, que havia amagat prèviament, i brandant-lo, va arraconar la víctima contra una de les cantonades de l'habitació, impedint-li així la sortida, i li va clavar dos cops", considera provat la sentència.
L'Audiència considera que va cometre el crim amb traïdoria perquè la víctima anava desarmada: "Col·locava l'agressor en un avantatge innegable o superioritat davant la víctima per assegurar el resultat mortal que finalment es va produir". Però és que a més, subratlla la sentència, el processat "va privar" a la víctima de defensa quan el va atacar "arraconant-lo contra la paret en un espai molt petit".
Al judici, l'acusat va reconèixer ser l'autor de les ganivetades, però va negar que actués a traïció o que tingués el crim premeditat. Segons la seva versió, ell i la víctima van tenir una disputa prèvia perquè, durant la neteja de l'habitació, havia desaparegut roba seva. La discussió va anar pujant de to i els dos homes van quedar per "barallar-se" en un camp al costat del lloc on vivien. La víctima, però, no va arribar a l'hora acordada.
Dembelly sostenia que, quan finalment la víctima va arribar al domicili, el va increpar i li va llançar un primer cop de puny a l'ull. Va argumentar que va respondre a l'agressió atacant-lo amb el ganivet "per defensar-se" i sense intenció de matar-lo. El jurat no es va creure el seu relat perquè no tenia cap lesió compatible amb el suposat cop de puny i cap dels testimonis va sentir cap baralla prèvia. De fet, un dels testimonis va declarar que només van passar "30 segons" entre l'entrada dels dos homes a l'habitació i el crit de la víctima demanant auxili, ja ferit de mort.
El jurat, tal com recull la sentència, sí que va considerar provat que, després de l'apunyalament, el processat va demanar a la resta d'habitants de la casa que avisessin la policia i es va esperar a l'exterior fins que arribessin les primeres patrulles: "Es va entregar i va entregar el ganivet a la policia".
L'Audiència li imposa 15 anys de presó i resol substituir la condemna per l'expulsió del país un cop complertes tres quartes parts de la pena o quan el processat accedeixi a la llibertat condicional o el tercer grau. Li prohibeix tornar al país durant 10 anys.
