El festival Castell de Peralada és una de les cites ineludibles de la música i les arts escèniques dels estius de la Costa Brava. Durant 37 edicions, han passat per l'escenari artistes i espectacles "icònics" que formen part de la història cultural del país.
Per posar-ho a disposició del públic i de projectes culturals i d'investigació, el festival ha començat a digitalitzar les fotografies, els catàlegs i els programes de mà que formen part dels fons d'arxiu. La plataforma comença a caminar i que es preveu que estigui "completa" l'any 2026, a punt per celebrar el 40è aniversari del festival i quan calculen que hi haurà digitalitzats i a "cop de clic" més de 50.000 arxius.
"Aquesta plataforma és perquè tothom que vulgui, des de l'àmbit educatiu i des de la recerca, pugui endinsar-se al món del festival de Peralada i d'aquestes, fins avui, 37 edicions i sàpiguen interpretar les aportacions que ha fet a l'àmbit de les arts escèniques", ha explicat el director del festival, Oriol Aguilà. I no només són les fotografies de les actuacions "icòniques", sinó també de moments al 'backstage' o imatges curioses que han deixat les rodes de premsa que han fet al llarg dels anys.
La història del festival arranca una mica abans de la data 'oficial' i és que l'embrió van ser les gales d'estius musicals organitzades pels casinos. Hi ha actuacions memorables, com la que va oferir Montserrat Caballé davant Lady Di, o el retorn als escenaris de Josep Carreras. Aguilà ha remarcat que l'arxiu evidencia la importància del festival sobretot en dos àmbits: l'òpera i la dansa.
Són més de mil espectacles i més d'un centenar d'estrenes i noves produccions, com l'Aida de Calixto Bieito: "Una estrena total de la producció estatal que segurament més s'ha mogut pel món". Han passat per Peralada artistes tant nacionals com internacionals imprescindibles per explicar la història de la música i la dansa. "Hi ha artistes que no s'haurien pogut veure aquí si no fos pel festival·, ha apuntat la coordinadora del projecte, Ruth Abuin.
La feina per anar digitalitzat l'arxiu és ingent. Abuin ha detallat que és una feina "molt emocionant", sobretot per comprovar com "s'ha apostat per la cultura des d'una iniciativa privada".
De moment, han digitalitzat 11.000 diapositives fetes entre els anys 1982 i 1992. La gran majoria de les fotografies digitalitzades corresponen al fotògraf Josep Aznar, que va morir el 2017. En aquests moments també estan digitalitzant prop de 6.000 negatius del mateix fotògraf, procedents de l’arxiu del MAE, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, on es troba tot el seu fons fotogràfic. La primera fase del projecte preveu un fons documental de 21.000 imatges i estarà disponible abans que acabi aquest any.
A partir d'ara, aniran "fornint" la plataforma amb les fotografies dels 37 anys d'història i, també, els cartells, els programes de mà i els catàlegs. Un cop completat el procés, que esperen tenir a punt per al 40è aniversari del festival, preveuen superar "fàcilment" els 50.000 arxius.
Abuin ha detallat que no és "un catàleg de venda". De fet, els estudiants o historiadors que vulguin tenir accés a les imatges en alta resolució ho hauran de sol·licitar detallant quin ús en volen fer. "No es tracta de comercialitzar amb les imatges, sinó de posar el focus en el valor documental", ha afegit.
La plataforma es pot desenvolupar gràcies al patrocini de Fundació Cellnex. El director d'Assumptes Públics i Corporatius, Toni Brunet, ha explicat que el seu objectiu és la superació de les bretxes digitals oferint connectivitat. "En aquest cas, ens ha interessat posar a l'abast allò que la filantropia privada ha portat a terme per al projecte artístic", ha dit.
La plataforma també inclourà un espai d'exposicions, per intentar fer arribar encara més la història del festival al públic.
