La demarcació de Girona continua acumulant milers de tones d’amiant en cobertes de fibrociment mentre el Parlament afronta aquest dimecres el debat final del Projecte de llei per a l’erradicació d’aquest material. Segons el cens actualitzat de la Generalitat, Catalunya compta amb 121.982 teulades amb presència de fibrociment, que representen més de 683.000 tones de material potencialment contaminant.
Les dades mostren que la presència d’amiant a les comarques gironines és inferior a la registrada a l’àrea metropolitana de Barcelona, Ponent o el Delta de l’Ebre, però continua sent significativa en municipis com Figueres, Girona, Banyoles, Olot o Salt.
El cens, actualitzat a l’abril del 2026, identifica les cobertes amb fibrociment però no determina el percentatge exacte d’amiant que contenen. En conjunt, aquestes teulades ocuparien una superfície de 38,6 quilòmetres quadrats, equivalent aproximadament a tota la ciutat de Sabadell o al municipi de Tossa de Mar.
Figueres i Girona
A la demarcació, Figueres és el municipi amb més pes de fibrociment detectat. El cens hi localitza 275 cobertes amb presència d’aquest material, que acumulen 2.755 tones. La capital de l’Alt Empordà registra una ràtio de 55,6 quilograms per habitant.
Per darrere se situa Girona, amb 417 cobertes identificades i 2.557 tones de fibrociment. Tot i tenir més teulades afectades que Figueres, la seva major població fa que la ràtio se situï en 23,6 quilograms per habitant.
El mapa també situa entre els municipis gironins amb més presència de fibrociment Banyoles, amb 267 cobertes i 1.939 tones; Olot, amb 273 cobertes i 1.650 tones; i Salt, amb 173 cobertes i més de 1.100 tones.
També destaquen municipis del litoral com Palafrugell, amb prop de 900 tones; Sant Feliu de Guíxols, amb més de 700; Blanes, amb 770; i Lloret de Mar, amb 671 tones.
Presència moderada a les comarques gironines
L’anàlisi territorial que acompanya el cens conclou que, excepte a l’àrea de la Selva, la presència de fibrociment a les comarques gironines és més moderada que en altres zones del país.
El mapa elaborat per la Generalitat mostra grans concentracions a Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com a les comarques de Ponent amb Lleida com a principal focus. També destaca la concentració al Delta de l’Ebre i en zones industrials de les comarques centrals, especialment a l’entorn de Vic i Manresa.
Nova llei d’erradicació
El projecte de llei que debat aquest dimecres la cambra catalana pretén establir un marc jurídic específic per facilitar la detecció, localització, gestió i retirada de l’amiant.
La norma obligarà les administracions a identificar i retirar aquest material dels béns de titularitat pública. També imposarà obligacions als propietaris particulars i a les empreses especialitzades en la seva retirada i gestió.
Entre les principals novetats hi ha la creació de la Comissió Catalana d’Erradicació de l’Amiant, el futur Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant, el Cens català de materials amb amiant i els corresponents censos municipals.
La llei defineix l’amiant com a residu perillós i estableix un règim sancionador que pot arribar fins als 100.000 euros en els casos d’infraccions molt greus. També preveu multes coercitives de fins a 3.000 euros per garantir el compliment de les obligacions fixades.
Els recursos obtinguts a través d’aquestes sancions s’incorporaran al Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, que servirà per finançar actuacions de retirada del material i campanyes de sensibilització.
La instal·lació de fibrociment amb amiant va quedar prohibida l’any 2001, però més de dues dècades després encara continua present en prop de 122.000 cobertes repartides per tot Catalunya.
