Els forenses han explicat que quan van fer l'aixecament de cadàver no van donar "cap importància" a la ferida que la víctima tenia al cap. De fet, el forense ha admès que d'entrada va "errar" en l'orientació del diagnòstic perquè va pensar que es tractava d'una intoxicació per consum de tòxics -com drogues- i que les ferides que tenia -tant la del cap com altres hematomes- eren superficials produïdes durant una baralla.
No va ser fins que van intentar fer un tall al cuir cabellut que es van adonar que la ferida que aparentment "semblava un gra" era molt més important del que semblava. "Sota la pell hi havia un coàgul important i hi havia un forat al crani", ha detallat el doctor Josep Maria Casadesús que diu que va ser llavors quan van comunicar al jutjat que es trobaven davant d'una mort violenta.
D'entrada, com que l'orifici del crani era rodó, van pensar que es tractava d'un dispar amb una arma de calibre petit o amb algun tipus de bola petita. Per això, li van fer radiografies per veure si encara hi havia el projectil dins el cervell. No el van trobar. Aquest factor sumat a que el pas de les hores que va fer aflorar amb més nitidesa la circumferència de la ferida al cuir cabellut, els va ajudar a fer una descripció acurada de l'arma del crim.
"Vam saber que era un objecte punxant, d'entre 5 i 7 centímetres de llargada, amb un diàmetre de mig centímetre i que tenia un mànec", ha detallat el forense. Uns dies després els Mossos d'Esquadra van detenir l'acusat a Vic i li van intervenir un tornavís que duia a la butxaca. Aquest tornavís el van enviar a l'Institut de Medecina Legal de Girona perquè els forenses poguessin comprovar si quadrava amb l'arma del crim.
"Nosaltres no podem assegurar que aquesta sigui l'arma del crim, però sí que és perfectament compatible amb les ferides", ha detallat el forense. De fet, ha assegurat que no només casa la part metàl·lica, sinó que la ferida circular que el jove tenia al cap és exactament igual a la rodona dibuixada a la base del mànec del tornavís.
El forense també ha detallat que l'agressor va haver d'utilitzar "molta força" per travessar amb un tornavís un dels ossos més durs del cos humà, el del crani. A més, ha assegurat que va emprar tanta força que si hagués utilitzat un tornavís més llarg també li hauria clavat del tot.
Els perits han argumentat que potser la víctima no va ser capaç de dir que li havien perforat el crani amb un tornavís perquè va sentir "tant dolor" que el seu cervell va bloquejar el record. Tot i això, han detallat que la ferida el va anar matant de mica en mica. "No era conscient de la brutalitat de l'agressió i de la gravetat de la lesió, no ho sabia però s'estava morint", ha conclòs el forense.
La defensa admet l'arma
Les tres acusacions -pública, particular i popular- han mantingut les peticions inicials. El fiscal, Enrique Barata, ha elevat a definitiva la petició inicial de 13 anys de presó per homicidi. L'acusació particular, exercida pel lletrat Rafael Pablo Sanz, demana 15 any de presó pel mateix delicte mentre l'acusació popular, amb Juan José Sapena, demana 13 anys i 9 mesos de presó.
La defensa, exercida pel lletrat Joan Pere Zapata, sí que ha modificat el seu escrit de conclusions provisional i ara admet que Anderson Jair S. P. va agredir la víctima amb un "objecte punxant". Tot i això, inclou que no tenia intenció de matar-lo ni sabia que agredint-lo d'aquesta manera podia causar-li la mort. A més, afegeix que va actuar sota els efectes de la droga i l'alcohol i que va patir un arravatament. El lletrat demana una pena de 2 anys de presó i, com a alternativa, de 4.
Després de les conclusions i els informes, està previst que demà al matí entreguin l'objecte del veredicte als membres del jurat, que es retiraran a deliberar fins a arribar a una conclusió.
No va ser fins que van intentar fer un tall al cuir cabellut que es van adonar que la ferida que aparentment "semblava un gra" era molt més important del que semblava. "Sota la pell hi havia un coàgul important i hi havia un forat al crani", ha detallat el doctor Josep Maria Casadesús que diu que va ser llavors quan van comunicar al jutjat que es trobaven davant d'una mort violenta.
D'entrada, com que l'orifici del crani era rodó, van pensar que es tractava d'un dispar amb una arma de calibre petit o amb algun tipus de bola petita. Per això, li van fer radiografies per veure si encara hi havia el projectil dins el cervell. No el van trobar. Aquest factor sumat a que el pas de les hores que va fer aflorar amb més nitidesa la circumferència de la ferida al cuir cabellut, els va ajudar a fer una descripció acurada de l'arma del crim.
"Vam saber que era un objecte punxant, d'entre 5 i 7 centímetres de llargada, amb un diàmetre de mig centímetre i que tenia un mànec", ha detallat el forense. Uns dies després els Mossos d'Esquadra van detenir l'acusat a Vic i li van intervenir un tornavís que duia a la butxaca. Aquest tornavís el van enviar a l'Institut de Medecina Legal de Girona perquè els forenses poguessin comprovar si quadrava amb l'arma del crim.
"Nosaltres no podem assegurar que aquesta sigui l'arma del crim, però sí que és perfectament compatible amb les ferides", ha detallat el forense. De fet, ha assegurat que no només casa la part metàl·lica, sinó que la ferida circular que el jove tenia al cap és exactament igual a la rodona dibuixada a la base del mànec del tornavís.
El forense també ha detallat que l'agressor va haver d'utilitzar "molta força" per travessar amb un tornavís un dels ossos més durs del cos humà, el del crani. A més, ha assegurat que va emprar tanta força que si hagués utilitzat un tornavís més llarg també li hauria clavat del tot.
Els perits han argumentat que potser la víctima no va ser capaç de dir que li havien perforat el crani amb un tornavís perquè va sentir "tant dolor" que el seu cervell va bloquejar el record. Tot i això, han detallat que la ferida el va anar matant de mica en mica. "No era conscient de la brutalitat de l'agressió i de la gravetat de la lesió, no ho sabia però s'estava morint", ha conclòs el forense.
La defensa admet l'arma
Les tres acusacions -pública, particular i popular- han mantingut les peticions inicials. El fiscal, Enrique Barata, ha elevat a definitiva la petició inicial de 13 anys de presó per homicidi. L'acusació particular, exercida pel lletrat Rafael Pablo Sanz, demana 15 any de presó pel mateix delicte mentre l'acusació popular, amb Juan José Sapena, demana 13 anys i 9 mesos de presó.
La defensa, exercida pel lletrat Joan Pere Zapata, sí que ha modificat el seu escrit de conclusions provisional i ara admet que Anderson Jair S. P. va agredir la víctima amb un "objecte punxant". Tot i això, inclou que no tenia intenció de matar-lo ni sabia que agredint-lo d'aquesta manera podia causar-li la mort. A més, afegeix que va actuar sota els efectes de la droga i l'alcohol i que va patir un arravatament. El lletrat demana una pena de 2 anys de presó i, com a alternativa, de 4.
Després de les conclusions i els informes, està previst que demà al matí entreguin l'objecte del veredicte als membres del jurat, que es retiraran a deliberar fins a arribar a una conclusió.
