Imagineu un tumor més gran que el propi cos del malalt. Un càncer que s'escampa més enllà dels marges, que arrela i empresona l'hoste. Això és Espanya per a Catalunya.
Espanya són aquells dos politoxicòmans que apareixen en un vídeo tatuant-se la bandera de Tabàrnia, amenaçant de mort Puigdemont i vantant-se d'una mena de liberalisme sui generis on tothom és ric i els pobres han estat anihilats.
Espanya és un país on els votants estan dividits entre els que volen que governi la dreta i els que volen que governi l'extrema dreta. Esvanit el somni de l'Obama blanc de la cua, els podemaires s'han abandonat a vides més prosaiques al temps que han descobert que es pot viure de la política sense haver d'abraçar la revolució.
Espanya són els jutges assedegats de sang i venjança, hereus directes –literalment– del dictador; espectres d'un altre temps, vampirs còsmics que no pararan fins que siguem anorreats.
Espanya és l'espoli consentit. Si per ells fos, calarien foc als papers de Salamanca i els retaules de Sixena. Ni tan sols tenen la inquietud cultural dels nazis que s'enduien els rembrandts d'Holanda: l'espanyol de soca-rel és un bàrbar, un violador d'indígenes a la recerca d'or al que només empeny l'avarícia i la conquesta.
Espanya és també Andalusia. Dels pocs llocs a Europa on els ciutadans permeten que algú tan salvatgement analfabet i servil com Susana Díaz controli l'esdevenidor del poble a canvi de pensions i migdiada de pijama.
Espanya som nosaltres, catalans tita-fredes, que permetem massatges a ministres i institucions des dels nostres mitjans de comunicació. Catalans que no sortim a cremar tribunals ni a insultar l'invasor. Espanya som els que permetem que se'ns pixin a la cara sense fer-hi res. Espanya som els que acotem el cap esperant que tot canviï i ens resistim a provocar el canvi nosaltres mateixos.
Espanya, càncer de Catalunya, paràsit ancestral; país de lladres i salvatges, de terratinents frustrats que volen recuperar la glòria d'antic amb la victòria efímera d'una última conquesta. En les nostres mans està que fracassin. No hem de cedir ni un pam de terra.
