Fins ahir pensava que Catalunya era un lloc meravellós per a viure-hi. Evidentment que hi han problemes de funcionament (com a qualsevol lloc) i que l’economia castiga a molts ciutadans però, en general, no s’hi viu pas malament.
Doncs com diu una amiga meva: “Miau!”. Sintonitzant el “Jo Pregunto” de TV3 em vaig adonar (o em van voler fer creure), que Catalunya no se’n va a la merda; ja és una merda.
És evident que en el funcionament del dia a dia d’un territori hi han moltes coses que no funcionen, van malament o caldria rectificar. Ara bé, les persones que van participar del programa d’anit tenien dues coses en comú. La primera és que estaven molt emprenyats i la segona, que no tenien cap vergonya a l’hora de deixar-ho palès en les seves intervencions.
El problema de tot plegat és que en el transcurs del programa van intervenir més persones vinculades a Iniciativa per Catalunya que militants té el partit (amb un cap de llista inclòs) o una jove militant de Ciutadans, altres de Catalunya Sí que es Pot, una socia de Societat Civil Catalana, membres sindicalistes, activistes i altre gent emprenyada que més aviat buscaven un minut de glòria que no pas una resposta. En alguns moments podia fins i tot semblar que tots s’havien oblidat dels nostres deures com a ciutadans i que només era pertinent exigir els drets.
Amb tot, un altre gran dubte que em queda és; totes aquestes preguntes no les podria fer un periodista? La resposta evidentment és que sí. Bàsicament, perquè ja li han fet.
Al proper “Jo Pregunto” aniré al càsting. Si la Paqui li va regalar un DVD al president, jo li vull regalar 100 grams d’infusió “Relax” de The Tea Lovers. Santa paciència.
