'El Box', a cops de puny contra la classe política i militar argentina

La sàtira reflexa una situació inconnexa que carrega contra el sistema polític i militar del païs

L'obra 'El Box', segona part de la trilogia esportiva de Ricardo Bartís, va representar-se ahir a la nit davant un públic que no va tenir més opció que adorar-la o odiar-la. Amb una prosa dialectal enrevessada (com només els argentins saben fer), en molts passatges incomprensible (com també la manca de lògica en l'alçada del telèfon situat entre l'atrezzo) es feia necessari un mini-diccionari que donaven a l'entrada on s'explicava el significat de paraules, el rol d'alguns noms mencionats i la importància d'alguns edificis. Així doncs, era important saber que 'Tatú' és un petit animal de la Pampa Argentina, o que 'Las Cuartetas' és una pizzeria cèntrica de Buenos Aires, mentre que 'Kive Staiff' era l'exdirector del Teatro Municipal General San Martín de Buenos Aires.

Les crítiques a la societat no acostumen a ser fàcils de representar i, en aquesta ocasió, Bartís ha volgut impregnar el seu relat amb metàfores a la seva màxima expressió. El dramaturg presenta la història de Maria Amelia, 'La Piñata', una ex-boxejadora que va iniciar la seva carrera disfressant-se de noi perquè aleshores les dones no podien boxejar. A 'El Box', Maria celebra el seu 50è aniversari i té preparada una festa que obrirà les portes al ressentiment i al dolor, el mateix que sent Bartís per l'antiga societat argentina.

La visualització de l'obra requereix de certa predisposició i mentalitat oberta. Cal anar previngut i saber que es tracta d'un text dur, colpidor i carregat de simbolisme. Si per desgràcia hom no aconsegueix entrar dins la història aquesta tampoc se li farà llarga, ja que transcorre en poc més de seixanta minuts que passen en un sospir.