Un estudi preliminar revela que els camins més transitats pels vianants de quatre espais naturals catalans registren una menor presència d’espècies com el senglar o el cérvol. La recerca, feta en el marc del projecte FLOW4BIO, coordinat per la Fundació Emys i amb la participació del CTFC, SEO BirdLife i la Fundació Trenca, ha analitzat l’activitat de la fauna a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc Natural dels Ports i l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa.
S’ha basat en dades de 48 càmeres de foto trampeig i ha utilitzat l’aplicació Strava per determinar els camins més freqüentats. Les entitats demanen reforçar la regulació davant l’auge de visitants en aquests espais.
La presència cada vegada més gran de visitants als espais naturals protegits catalans està modificant el comportament d’espècies de mamífers. Aquesta és la principal conclusió dels estudis preliminars del projecte FLOW4BIO, coordinats per la Fundació Emys amb la participació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), SEO BirdLife i la Fundació Trenca.
Per obtenir dades objectives, s’han instal·lat 48 càmeres de fototrampeig a quatre espais naturals (la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc Natural dels Ports i l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa). Alguns dispositius s’han situat en camins molt transitats, d’altres en senders adjacents i d’altres en zones de control sense pas de persones.
“Amb les primeres anàlisis veiem que la majoria de mamífers mitjans i grans tendeixen a evitar els camins més freqüentats, on es concentren més gent i més vehicles” apunta un dels investigadors, Mariano Feldman. Aquesta tendència s’observa amb animals com el porc senglar, el cérvol, la guineu o la cabra salvatge.
Per seleccionar els camins més utilitzats, l’equip ha utilitzat les dades obertes de la plataforma Strava. “Necessitàvem una eina estàndard per comparar parcs diferents”, detalla Feldman. “Strava ens va ajudar a identificar quins són els camins més utilitzats, quins tenen una freqüentació mitjana i quins pràcticament no tenen pas. És útil i aplicable a tots els espais utilitzats”.
Per extreure dades més consistents, l’estudi també s’ha replicat en altres comunitats autònomes, com l’Aragó, el País Valencià, les Balears, les Canàries i Astúries, on encara s’estan recollint dades. “La idea és integrar tota la informació per obtenir una anàlisi robusta, tant per espècie com en l’àmbit de comunitat d’aus i mamífers”, afegeix Feldman.
L’investigador assegura que en els últims anys la freqüentació al medi natural ha crescut, sobretot a causa de la pandèmia, però que “encara no tenim una eina quantificable” per saber “si estem impactant o no sobre la fauna” i “quin és el llindar” d’afluència de visitants. “És necessari comprendre com estem afectant la fauna perquè el desplaçament d’espècies pot provocar al fet que coincideixin amb d’altres o que hi hagi animals que perdin l’hàbitat”, ha conclòs.
Primer simposi
L’estudi s’ha presentat en el marc del primer simposi d’Ecologia del Lleure, que s’està fent al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona (UdG). L’objectiu d’aquest esdeveniment és compartir experiències prèvies, resultats d’informes i marcar reptes de futur en l’àmbit de l’ús públic dels espais naturals, entre entitats, centres de recerca, gestors d’espais naturals i l’administració.
Sobre l’estudi, la coordinadora de l’àrea d’ús públic d’espais naturals de la Fundació Emys, Laia Carbonell, afirma que “és bàsic tenir evidència científica sobre com la presència humana afecta la fauna i la flora per poder prendre decisions encertades”.
En aquest sentit, les entitats organitzadores del simposi veuen clau que hi hagi més regulació davant la sobrefreqüentació dels espais naturals. “Necessitem una normativa que permeti regular les diferents activitats al medi natural”, apunta Carbonell, perquè “ara no tenim eines legals per regular-les”. La coordinadora també ha alertat dels impactes que aquestes activitats poden tenir sobre els hàbitats i les espècies.
Trobar l’equilibri “entre la contemplació i la preservació”
Un exemple és el Parc Natural del Cap de Creus, que rep prop de 800.000 visitants l’any. El seu director, Ponç Feliu, recorda que després de la pandèmia es van arribar a registrar fins a 1.200 vehicles en un sol dia a la punta del Cap de Creus. “Això era insostenible, no només per l’impacte ambiental que hi ha en aquest entorn que és molt fràgil. Si no també perquè feia inviable el gaudi de les persones”, assegura.
En aquest sentit, ja fa anys que a la zona s’hi apliquen mesures com per exemple obligar els visitants a aparcar a l’inici del parc i només poder arribar fins a la punta del cap mitjançant un bus llançadora.
En aquest sentit, el director assegura que “és un repte” per als gestors dels espais naturals “compatibilitzar la preservació i la contemplació de l’ús públic de la natura” i apel·la la població a fer “un canvi de xip” a l’hora d’acostar-se als espais naturals. “Abans hi havia menys persones al medi natural. Ara cada vegada n’hi ha més, i per això, des de l’administració, ens veiem obligats a posar-hi límits”, conclou.
