El Consell Evangèlic de Catalunya amenaça amb denunciar Salt si no retira la moratòria

L'organisme argumenta que l'acord de ple vulnera el dret fonamental de la llibertat religiosa i de culte

En qualitat d'assessor jurídic del Consell Evangèlic de Catalunya, Pau Simarro, ha entrat un escrit a l'Ajuntament de Salt on mostra el malestar de la comunitat evangèlica catalana per l'acord pres pel ple dimarts. Aquest acord suspèn durant un any la concessió de llicències per obrir nous centres de culte al polígon Torremirona, zona estipulada per l'anterior executiu com l'espai habilitada per a l'obertura d'aquests centres. Una normativa anterior també permet obrir-ne al centre de la població però amb uns criteris específics: el local no pot ser de menys de 200 metres quadrats i ha d'estar aïllat, és a dir, no poden ser uns baixos amb pisos a sobre ni edificis adossats. 

Per això, el representant legal del CEC recull en l'escrit que la normativa saltenca ja "limitava extremadament" l'obertura de centres de culte al centre del poble i que, ara amb la moratòria, també prohibeix obrir-ne (si més no durant un any) al polígon Torremirona. Per això, l'associació entén que "no serà possible obrir cap centre de culte a Salt" i, per tant, segons argumenta l'advocat, això vulnera la Llei catalana de llocs de culte, del 2009, que obliga els municipis a proveir sòl per a usos religiosos. 

A més, dins l'argumentació esgrimida per l'assessor jurídic, s'esmenta que l'acord de ple vulnera el dret fonamental de la llibertat de religió i culte en ser "contrària a l'ordenament jurídic" ja que és un dret que, segons recorda, està recollit a la Constitució. "L'impediment administratiu per obrir centres de culte representa una evident vulneració del dret a la manifestació religiosa i, per tant, de la llibertat religiosa", recull l'escrit entregat a l'ajuntament. 

En aquest escrit, s'explica que la intenció del CEC és "establir un pont de comunicació cordial i amistosa amb l'Ajuntament de Salt" demanant-li que no apliqui l'acord i l'amenaça que, si ho fa, emprendran accions legals. Concretament, avança que presentaran una demanda contenciós administrativa per vulneració de drets fonamentals.