La platja de Port Bo ha tornat a agermanar la nit, el mar i les havaneres. La tradicional Cantada, que marca l'inici de l'estiu a la Costa Brava, ha atret milers de persones fins a Calella, el nucli de Palafrugell que any rere any –i ja en van 53- es converteix en capital del cant mariner.
Aquest 2019, la Cantada s'ha dedicat a la celebració dels 500 anys d'història de l'Havana. Un homenatge que, de retruc, estreny llaços directament amb el passat indià de Catalunya. I un llegat que té en l'havanera un dels seus màxims exponents.
Per l'escenari del Port Bo hi han passat els grups Arjau, Son de l'Havana, Port Bo i la cantant Neus Mar. Cadascun ha interpretat cinc temes, en un repertori que ha combinat havaneres com 'Mar de bonança', 'Tamariu', 'El capità', 'La barca xica', 'Llop de mar' o 'Cançó de la petxina' amb d'altres que saltaven a l'altre costat de l'Atlàntic com 'Vivir en la Habana', 'Palmito de baracoa', 'El barquito de nácar' o 'Mi madre fue una mulata'.
El grup degà de la Cantada, Port Bo, s'ha encarregat d'homenatjar la capital de Cuba amb una cançó fora de repertori: 'Allá en la Habana', adient per a l'ocasió. Al final, i com ja és tradició, mocadors onejant per cantar a l'uníson 'La bella Lola' i 'El meu avi'. Les dues cançons icona de la Cantada d'Havaneres, interpretades conjuntament per tots els grups i artistes que hi participen.
Reflexió al voltant de les lletres
La principal novetat d'aquest 2019 és que, per primera vegada, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gènere i d'ètnia a les havaneres. Per això, una comissió de l'Espai Dona de Palafrugell –formada per tres persones- ha analitzat les lletres de les cançons que han escollit els diferents grups.
L'objectiu no ha estat censurar el repertori, sinó obrir una reflexió per evitar reproduir tòpics. Perquè allò que expliquen les havaneres antigues no es traslladi a les actuals. "Més enllà d'històries de mar i desamors, de tòpics i estereotips, moltes lletres fomenten la desigualtat i les discriminacions de gènere i d'ètnia", explica el director artístic de la Cantada, Oriol Oller.
"En els relats d'havaneres la dona és tractada sovint com un objecte i el seu rol és d'inferioritat; i en la majoria dels casos, qui s'expressa, el protagonista, és un home", hi afegeix. I com a exemple, esmenta explícitament part de la lletra de l'havanera 'La Catalana', que diu, literalment, "quién fuera dueño y marido de esa mujer".
"No reproduir patrons"
A partir d'aquí, precisa el director artístic, allò que han volgut fer és una "lectura serena, reposada i valenta de les lletres i dels valors que desprenen, perquè no són neutres". I posar-ho damunt la taula amb la voluntat que l'havanera contemporània i del futur "no reprodueixi els patrons de discriminació de les antigues, per motius de gènere o ètnia".
Oller subratlla que l'havanera és "un diàleg amb l'ahir que ens connecta amb la nostra història". I que precisament, per això cal conèixer "els referents" d'aquests cants mariners, per "interpretar-los i generar-ne de nous des del nosaltres i des de l'avui". I aquí, reivindica el paper que juga la Cantada, perquè des del 2017 ha fet una "aposta clara per la creació" incorporant peces que no s'havien escoltat mai damunt l'escenari del Port Bo.
Com ja és habitual, per seguir la Cantada, s'han instal·lat pantalles gegants a les platges del Canadell i la del Port Pelegrí (a Calella mateix), a la plaça Nova de Palafrugell i a la platja de Llafranc.
