Tot es farà com fins ara. Així de contundent ha estat el president de la Diputació de Girona a l'hora de valorar la interlocutòria del TSJC sobre el reglament d'ús del català. La decisió judicial declara nuls fins quinze articles i preceptes del reglament i segueix, de fet, el mateix argumentari que el TSJC ja va fer servir amb l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida.
Enric Vilert ha assegurat que a la institució que presideix el català s'ha fet servir 'sempre amb normalitat', i que així es continuarà fent, hi hagi decisió judicial pel mig o no. A més, el president també ha recordat que, tant pel que fa als escrits com a les demandes que els arriben en castellà, la Diputació els dóna sortida en aquesta llengua.
'Ningú ha hagut de sortir de la Diputació perquè no se l'ha atès quan s'hi ha dirigit en castellà', ha dit Vilert. Com a exemple, el president ha posat els 'centenars de documents' que reben en castellà, i també les persones que han anat a l'oficina d'atenció al públic parlant en aquesta llengua.
'Per tant, continuarem fent servir el català com fins ara', ha assegurat Enric Vilert. El president també ha afegit que la Diputació presentarà recurs de reposició contra la interlocutòria del TSJC, que suspèn cautelarment quinze dels dinou articles contra els quals l'entitat autoanomenada Convivència Cívica havia interposat recurs.
Clar atac a la llengua
Enric Vilert ha tornat a qualificar tant aquest contenciós, com la resta que s'han presentat, d'un clar 'atac a la llengua' i ha tornat a reclamar un pacte polític nacional al Parlament de Catalunya en defensa del català. El president també s'ha preguntat, en to irònic, com pot ser que decisions judicials com aquestes es coneguin 'en ple període preelectoral'.
L'actual reglament d'ús del català de la Diputació de Girona en substitueix un de pràcticament calcat del 1996 i es va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics al ple del passat mes de maig. Després que Convivència Cívica interposés el recurs -el 17 de setembre- el plenari va votar una moció conjunta en defensa del document.
Les parts del reglament que el TSJC ha anul·lat de manera cautelar fan referència, entre d'altres, a l'ús del català en les comunicacions internes i externes de la Diputació, a les actes dels plens, als impresos o al redactat dels tràmits.
Enric Vilert ha assegurat que a la institució que presideix el català s'ha fet servir 'sempre amb normalitat', i que així es continuarà fent, hi hagi decisió judicial pel mig o no. A més, el president també ha recordat que, tant pel que fa als escrits com a les demandes que els arriben en castellà, la Diputació els dóna sortida en aquesta llengua.
'Ningú ha hagut de sortir de la Diputació perquè no se l'ha atès quan s'hi ha dirigit en castellà', ha dit Vilert. Com a exemple, el president ha posat els 'centenars de documents' que reben en castellà, i també les persones que han anat a l'oficina d'atenció al públic parlant en aquesta llengua.
'Per tant, continuarem fent servir el català com fins ara', ha assegurat Enric Vilert. El president també ha afegit que la Diputació presentarà recurs de reposició contra la interlocutòria del TSJC, que suspèn cautelarment quinze dels dinou articles contra els quals l'entitat autoanomenada Convivència Cívica havia interposat recurs.
Clar atac a la llengua
Enric Vilert ha tornat a qualificar tant aquest contenciós, com la resta que s'han presentat, d'un clar 'atac a la llengua' i ha tornat a reclamar un pacte polític nacional al Parlament de Catalunya en defensa del català. El president també s'ha preguntat, en to irònic, com pot ser que decisions judicials com aquestes es coneguin 'en ple període preelectoral'.
L'actual reglament d'ús del català de la Diputació de Girona en substitueix un de pràcticament calcat del 1996 i es va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics al ple del passat mes de maig. Després que Convivència Cívica interposés el recurs -el 17 de setembre- el plenari va votar una moció conjunta en defensa del document.
Les parts del reglament que el TSJC ha anul·lat de manera cautelar fan referència, entre d'altres, a l'ús del català en les comunicacions internes i externes de la Diputació, a les actes dels plens, als impresos o al redactat dels tràmits.
