Els primers abusos van començar l'any 1984, quan la noia tenia entre sis i set anys. El pare, Carlos Is, aprofitava quan la seva dona no era a casa perquè estava treballant, per emportar-se la víctima al dormitori i, una vegada allà, despullar-la i fer-li tocaments mentre es masturbava. Més endavant, quan el matrimoni es va separar i l'home se'n va anar a viure a Medinyà, va continuar abusant de la nena per satisfer els seus desitjos sexuals.
Segons la sentència, els abusos 'van anar augmentat progressivament d'intensitat'. Per evitar que la nena el delatés, Carlos Is l'amenaçava amb matar-la i li deia que també mataria a la seva mare. Quan la víctima encara no havia complert els deu anys, va començar a penetrar-la vaginalment i de forma anal utilitzant la mà com a topall per evitar que la penetració fos complerta i la nena tingués seqüeles físiques. Les violacions es van repetir fins el 1991, quan la noia tenia catorze anys.
La víctima no va denunciar el seu pare fins l'any 2004 i, segons la sentència, el que la va impulsar a fer-ho va ser que va conèixer la seva germanastra i tenia por que el seu pare també abusés d'ella. De fet, durant el judici la víctima va explicar que en aquell moment la nena tenia la mateixa d'edat que tenia ella quan va començar a fer-li tocaments i volia evitar que passés pel mateix calvari.
La sentència dóna credibilitat plena a la declaració de la víctima i recorda que, en delictes de caràcter sexual i encara que sigui l'única prova, és 'suficient' per destruir la presumpció d'innocència de l'acusat. A més, sosté que la declaració de la noia és 'veraç i viscuda' i que no hi ha contradiccions en el seu relat, tot i que hi ha detalls que no recorda. 'Seria il·lògic pretendre que la víctima ho recordés tot amb detalls quan tenia entre sis i tretze anys perquè són uns detalls que ha intentat oblidar durant tot aquest temps', recull la sentència.
Durant el judici, Carlos Is va negar els fets i va afirmar que era víctima d'un complot quan va voler deixar de pagar la manutenció als seus fills. Un extrem que la sentència no considera provat i argumenta que, segons els pèrits psicològics, la víctima no tenia ànim de venjança perquè l'únic objectiu que tenia era protegir la seva germanastra.
Carlos Is s'enfrontava a 40 anys de presó per dos delictes continuats de violació. Finalment, l'han condemnat a sis anys i nou mesos per un dels dos delictes. El fiscal també l'acusava d'haver violat i abusat de la germana bessona de la víctima. La sentència considera que l'historial mèdic de l'altra germana –que té diagnosticada una esquizofrènia paranoide i un trastorn límit de la personalitat- no dóna suficients garanties de credibilitat perquè pateix al·lucinacions i admet que, a vegades, 's'inventa coses'. Tot i això, la sentència afirma que 'una simple deducció lògica portaria a pensar és por raonable pensar que, tenint dues filles bessones, limites els seus actes reprovables a una sola'.
L'Audiència de Girona condemna Carlos Is a sis anys i nou mesos de presó per un delicte continuat de violació. A més, li prohibeix apropar-se a la víctima i parlar amb ella durant més d'onze anys. En matèria de responsabilitat civil, l'obliga a pagar-li una indemnització de 40.000 euros perquè considera que els abusos són encara més 'incomprensibles i injustificables' i tenen uns efectes 'encara més devastadors' quan els fa un pare, 'algú que estaria obligat a protegir la descendència'.
Condemnat a sis anys i nou mesos de presó el pare acusat de violar durant anys les filles bessones
La sentència recull que només ha quedat provat la violació a una de les menors
