Carretero començà a militar a ERC el 1990. Va ser-ne el cap de cartell a les municipals del 1995, aconseguint 3 regidors, enfront dels 5 de CiU, els 4 del PSC i 1 del PP. Malgrat ser la tercera força política, va acabar accedint a l'alcaldia gràcies als vots del quatre regidors socialistes, entestats com estaven en desbancar CiU de la corporació puigcerdanenca.
Quatre anys després, la seva bona gestió al capdavant del municipi va ser àmpliament reconeguda pels seus conciutadans, fins al punt que li van atorgar el 58,26% dels vots i 9 regidors, enfront als 3 que va aconseguir CiU i 1 que aconseguí el PSC. Carretero es va envalentonar davant d'aquests resultats, fins al punt que en una entrevista a La Vanguardia (pdf) digué: 'Els ciutadans estan recompensant la feina ben feta més que no pas unes sigles que, en aquest cas concret, no hi tenen res a veure.'
Al mes d'octubre d'aquell mateix any també se celebraren eleccions al Parlament, que Jordi Pujol va tornar a guanyar, amb el 37,70% dels vots i 56 diputats. Davant d'aquest panorama, Carretero va valorar molt seriosament la possibilitat d'abandonar ERC i d'afiliar-se a Unió. Tant que, el 2000, es va reunir amb el propi Josep Antoni Duran i Lleida, llavors conseller de Governació i en aquell moment més que probable successor de Jordi Pujol al capdavant de la federació nacionalista, un paper que finalment va recaure en Artur Mas.
Segons fonts properes al màxim dirigent democristià, la sintonia entre un i altre va ser total, van acordar els termes del pacte i van decidir que el fitxatge s'anunciaria durant el Congrés Nacional d'UDC d'aquell mateix desembre, que tingué per lema Garantim el futur amb il·lusió, celebrat a Tarragona.
Però quan ja tenien imprès el nom de Joan Carretero i Grau al carnet d'Unió i tot estava a punt per a lliurar-li'l, l'alcalde puigcerdanenc va decidir no presentar-se. Els motius, segons fonts properes a Duran i Lleida, mai no es van arribar a conèixer. Tres anys després, Carretero tornava al mateix despatx de Governació, aquest cop com a conseller d'ERC en el primer govern tripartit, presidit per Pasqual Maragall.
Fonts oficials de Reagrupament consultades per directe!cat dubten que la reunió Carretero-Duran s'arribés a produir i ho consideren rumors fets córrer amb la intenció de desestabilitzar la formació.
Bernat Ferrer
