Víctimes dels atemptats gihadistes de l'agost del 2017 a Catalunya i diversos polítics han lamentat aquest dilluns que l'avançament de les eleccions generals hagi impedit aprovar les conclusions de la comissió d'investigació al Congrés sobre aquells fets. Admeten que s'ha pogut evidenciar certa "negligència" de l'Estat a l'hora de controlar l'imam de Ripoll, confident del CNI, però, tot i així, no s'ha pogut arribar al fons de "tota la veritat". A més, consideren que algunes reformes legislatives proposades, com l'augment d'indemnitzacions a víctimes o la reforma de la llei de secrets oficials, s'han quedat curtes o no es faran.
Poques setmanes després d'acabar-se la legislatura, i poc més de nou anys després dels atemptats, l'Associació 17-A Volem saber la veritat ha volgut fer balanç de la comissió d'investigació al Congrés, pactada entre JxCat i el PSOE. El president de l'entitat, Xavier Martínez, pare d'un nen mort a la Rambla, ha lamentat que no s'hagi arribat al final de les conclusions i que no s'hagi pogut saber tota la veritat. Ha dit que les víctimes no demanen més diners, sinó que se les reconegui com a tals a totes, cosa que ara no passa, i que s'investigui fins al final qui va idear els atacs i quina relació exacta tenia l'imam de Ripoll amb els serveis d'intel·ligència estatals.
El president de la comissió d'investigació, Txema Guijarro, de Sumar, i la diputada de JxCat Pilar Calvo han explicat que arran de la convocatòria electoral el govern espanyol durà a la Diputació Permanent del Congrés un reial decret llei per ampliar alguns drets de les víctimes, com que siguin més indemnitzades i ho puguin ser encara que no hi hagi sentència judicial ferma. No obstant això, han admès que el decret del govern no abasta totes les seves peticions i fa curt, com per exemple que es reconeguin fills no nascuts o germans com a víctimes. També han lamentat que durant la comissió no s'hagi arribat al fons de tots els dubtes que va deixar el judici i la sentència de l'Audiència Nacional sobre els atemptats.
Guijarro, però, s'ha mostrat parcialment satisfet pel que, segons ell, és la conclusió més important que es pot treure de totes les sessions de la comissió: l'Estat "ho podia haver fet millor". Ha dit que ja abans de la comissió, iniciada el 2024, hi havia certa consciència d'errades, ja que molts intervinents dels serveis de seguretat de l'Estat van parlar de "lliçons apreses" i canvis que s'havien fet en alguns protocols i actuacions. No hi va haver un reconeixement explícit d'errors, "que les famílies necessitaven", però sí propostes de canvis legislatius i de funcionament.
Calvo ha dit que les víctimes del 17-A i la resta de la societat tenen dret a conèixer tota la veritat, igual que sobre les causes de l'accident ferroviari de Toledo. En aquest sentit, ha dit que del que s'ha pogut saber per investigacions periodístiques, el judici i la comissió d'investigació, està "convençuda" que hi va haver "negligències greus" de l'Estat a l'hora de controlar el que feia l'imam de Ripoll, que era confident del CNI fins almenys poc abans dels atemptats i alhora estava creant una cèl·lula terrorista.
Ha dit que cal que l'Estat assumeixi la seva responsabilitat patrimonial amb les víctimes, i que canviï la llei de secrets oficials, de l'època franquista, perquè es desclassifiquin molts documents actualment confidencials i que podrien explicar la relació d'Abdelbaki Es-Satty amb el CNI. Així, per exemple, creu que encara hi ha dubtes sobre l'ADN de l'imam, que hauria de confirmar la seva mort, sobre els motius de l'explosió de la casa d'Alcanar o sobre qui va moure el cotxe de l'imam just després de l'explosió. Per això, creu que la fiscalia hauria de seguir investigant, tot i que ho veu complicat.
En la roda de premsa també han intervingut tres periodistes que han investigat sobre els atemptats: Quico Sallés, Carlos Enrique Bayo i Javier Chicote. Tots tres han explicat que la relació entre l'imam, com a confident, i el CNI va durar almenys del 2014 al 2017, però no va servir per detectar la seva radicalització i preparació dels atemptats. No creuen que el CNI ho sabés ni ho permetés, però sí que va cometre algun tipus de "negligència" o "temeritat". També lamenten que la investigació judicial no anés més enllà amb l'excusa que els autors materials estaven morts.
Tots plegats conclouen que serà difícil reobrir judicialment el cas, que políticament també serà complicat reobrir la comissió d'investigació, i que només a l'estranger es poden acabar de resoldre alguns dubtes.
