Unes 220.000 persones han passat, entre el 23 d’octubre i l’1 de novembre, per alguna de les 200 activitats que han omplert el programa de les Fires de Sant Narcís. L’afluència de públic es consolida any rere any, i enguany ha destacat sobretot la resposta als espectacles musicals i a les propostes de cultura popular. Aquesta tarda, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, i el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats i Bartrina, han fet balanç general de l’esdeveniment.
“La meva sensació personal i per les converses que he tingut és que han estat unes Fires especialment participades. Hi juga a favor la consolidació de tot el que ja teníem amb els elements incorporats en els darrers anys i en aquesta edició en particular: l'envelat, les mesures d'accessibilitat, la imatgeria recuperada i la nova, l'espectacle de drons o el final de la Drakofarra amb DJ i ball de gegants. Tot plegat fa que les Fires es visquin més, que siguin un espai de trobada de gent que cada vegada té més ganes de viure la festa al carrer i, en definitiva, un símbol de la Girona plena de vida que volem”, ha destacat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas.
“Les Fires han tornat a demostrar que són una gran celebració col·lectiva, amb una participació multitudinària i la cultura com a eix central. Volem unes Fires que vagin més enllà de la festa, que apropin la cultura a nous públics, afavoreixin el talent i el teixit cultural de Girona i siguin obertes i accessibles per a tothom. Perquè a Girona fem festa fent cultura, i aquesta és una de les expressions més genuïnes de la nostra manera de viure la ciutat”, ha explicat per la seva banda el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats.
El pregó inaugural dedicat al moviment coral de la ciutat; l’espectacle inaugural de drons, que va aplegar més de 10.000 persones a la Copa; la Diada Castellera amb Marrecs de Salt, Capgrossos de Mataró i Minyons de Terrassa; la passejada de capgrossos de Fal·lera Gironina; la ballada de sardanes amb La Principal de la Bisbal a la plaça del Vi; el correfoc dels Diables de l’Onyar; el correfoc dels Trons de l’Onyar; la Drakofarra i el Correxuixos, amb un final de festa amb gran afluència de públic de la plaça del Vi; la pujada del pilar de 4 dels Marrecs de Salt a la Catedral; la Trobada de Gegants i Bestiari, o el castell de focs han estat els actes populars amb més seguiment. 
Aquestes activitats refermen el compromís de les Fires amb la cultura popular, que un any més ha estat un pilar central de la celebració. També cal destacar la consolidació de la “batalla” entre les famílies Agullana i Sarriera en el marc de la Festa Major dels 4 Rius, que ha tingut el seu moment àlgid en les justes del 24 d’octubre, el concurs d’arrossos, amb més de 600 participants i l’estirada de corda.
Pel que fa la música, enguany, cal destacar la bona afluència de públic a tots els concerts programats, especialment als d’Els Amics de les Arts, Non Servium, 31FAM, Miki Núñez, Queralt Lahoz i DJ Calvins a La Copa; i als d’EUMES, Joan Miquel Oliver i Mazoni i El Petit de Cal Eril al parc del Migdia, que van aplegar més de 3.000 persones cadascun.
Els museus de la ciutat se sumen a l’oferta cultural de les Fires
Les Fires són una bona ocasió per descobrir les sales d’exposició i els museus de la ciutat, que per aquestes dates programen algunes de les seves activitats més destacades. Cada vegada és més habitual que els visitants aprofitin aquests dies festius per fer una volta per les exposicions i els equipaments museístics, i per això els museus de Girona sumen esforços per celebrar la festa major amb el seu públic. Les jornades de portes obertes continuen consolidant-se com una cita ja habitual del programa, amb una acollida positiva.
Les dades de visitants i usuaris dels equipaments museístics i expositius del 24 d’octubre a l’1 de novembre van ser destacades, amb més de 6.000 persones al Museu d’Història de Girona, un miler al Museu d’Història dels Jueus, uns 280 visitants a la Casa Masó i més de 2.200 al Museu del Cinema (2.202 visitants). Dins de les visites al Museu d’Història de Girona, cal destacar els visitants del Refugi Antiaeri del jardí de la Infància i les persones que han visitat l’Exposició Filatèlica ubicada a la Carbonera i la Cisterna.
Es consolida la imatge de marca de les Fires
Les Fires d’enguany consolidaven la marca i el marxandatge estrenat l’any passat amb la nova imatge de la festa major. Enguany s’han venut més de 350 productes, entre mocadors, bosses tote bag, xapes i barrets. A aquestes xifres cal sumar-hi els 1.000 domassos repartits entre al ciutadania per col·locar als balcons de les cases i les 13.000 polseres repartides gratuïtament a les escoles bressol, a les escoles d’educació primària i secundària, a les escoles d’educació especial i als instituts de la ciutat.
El punt de venda oficial del marxandatge ha estat l’Oficina de Turisme de la rambla de la Llibertat i en dies determinats es va instal·lar un espai de venda a la pujada del pont de Pedra per facilitar que la ciutadania pogués adquirir els productes.
Campanya “Portem la llengua a Fires”
Enguany s’ha seguit amb la campanya “Portem la llengua a Fires” amb l’objectiu d’incentivar l’ús de la llengua catalana en totes les activitats que s’organitzen amb motiu de la festa major de la ciutat. En el marc de la campanya, s’han repartit 35.000 còpies del Joc de Fires a les escoles bressol, instituts i equipaments.
El Servei de Llengua Catalana ha estat a més el protagonista de l'estand de l'Ajuntament de Girona a la Fira de Mostres d'enguany, amb activitats per donar a conèixer la seva tasca i fomentar la participació ciutadana en la promoció del català. El dijous 29 d'octubre s’hi va fer una sessió gratuïta per descobrir i jugar al nou Joc de Fires, amb la participació del seu autor, Pau Batlle Vilanova, i de la il·lustradora i dissenyadora Marina Montenegro Carreras. Hi van participar una quinzena de persones. Durant els dies de la fira, també s’hi ha pogut recollir gratuïtament exemplars del Joc de Fires d'enguany i d'edicions anteriors.
A més, s’hi va distribuir un fulletó informatiu sobre l'activitat del Servei de Llengua Catalana per convidar la ciutadania a fer propostes i suggeriments per fomentar l'ús del català a Girona. Durant els dies de la Fira de Mostres, es van rebre a l’urna de l’estand un total de 150 propostes, de les quals 132 eren sobre llengua catalana i 18 relatives a altres serveis.
Unes Fires més accessibles, feministes i centrades en la salut
Aquest any s’han ampliat les mesures per facilitar que tothom pugui gaudir de les Fires de Sant Narcís 2026 en condicions d'accessibilitat i inclusió. Les propostes inclouen interpretació en llengua de signes catalana i motxilles vibratòries per seguir diferents concerts, espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda, tres Espais Calma, una franja d'atraccions adaptada per a infants amb necessitats especials i un programa de Fires en Lectura Fàcil.
Pel que fa a la creació d’espais de benestar, enguany s’han tornat a habilitar els Espais Calma, ubicats al Palau Firal (durant la Fira de Mostres) i al CaixaFòrum (els dies 23 i 25 d’octubre), als quals van assistir més de 1.300 persones.
En l’àmbit de la promoció de la salut, i amb la voluntat de donar continuïtat als serveis del projecte Nits de Qualitat, a l’esplanada de la Copa s’ha tornat a instal·lar el Punt de Salut Jove, en col·laboració amb el projecte Som.NIT de Creu Roja Joventut. En aquest espai s’ha ofert informació i assessorament sobre salut, consums i sexualitat, així com materials preventius adreçats a les persones joves.
En aquesta mateixa línia, per tercer any consecutiu s’ha ofert un còctel sense alcohol de Fires. Enguany, però, s’ha estrenat una nova proposta: el Siset 0,0, que pren el relleu de la Mosqueta. La nova recepta, ideada per l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, s’ha embotellat a càrrec de l’Ajuntament per facilitar-ne la distribució a les barraques. Al llarg de les Fires se n’han venut un total de 1.710 unitats. També s’ha mantingut la possibilitat de demanar aigua potable gratuïtament a les barraques.
També s’han engegat diverses accions al voltant de la proposta de Fires Feministes. Més enllà del Punt Lila, que ja s’ha consolidat dins l’espai de les barraques i pel qual hi ha passat unes 3.697 persones, i del Punt Lila diürn, al quan han assistit unes 500 persones, enguany s’ha continuat oferint La Gombola, el servei de cangur públic itinerant i s’ha instal·lat un Punt Vermell, un espai d'informació, sensibilització i assessorament en relació amb l'educació dels cicles menstruals i els mètodes de recollida dels sagnats. La Gombola es va oferir durant el concurs d’arrossos del 31 d’octubre i hi van assistir unes 65 persones, mentre que el punt vermell es va oferir el dia 1 de novembre i hi van passar 200 persones.
A més a més, s’ha representat l’espectacle de dansa Estries, de la companyia Las Lo Las, que explora les violències masclistes en l'àmbit comunitari des d'una perspectiva feminista, resilient i empoderadora.
Un 70% de turistes estrangers a l’Oficina de Turisme durant les Fires
L’Oficina de Turisme de la Rambla ha registrat, entre el 23 d’octubre i l’1 de novembre, un total de 959 atencions, que s’han traduït en 2.169 persones ateses. D’aquestes, 1.509 han estat de procedència internacional, fet que ha representat el 69,57% del total.
Pel que fa a la procedència dels visitants internacionals, França ha estat el principal país d’origen, amb un 59,24%, seguida del Regne Unit (11,66%), Alemanya (5,24%), els Estats Units (4,17%) i Bèlgica (3,78%).
Per la seva banda, els visitants de procedència nacional han representat el 30,43% de les persones ateses. Dins d’aquest grup, el 31,97% han estat residents de la ciutat. La resta han procedit principalment del Barcelonès (13,48%), Madrid (10,30%), el País Valencià (5,91%) i Castella-la Manxa (4,09%).
Quant als motius de consulta, els monuments i el patrimoni han despertat el major interès, amb un 38,73% de les demandes d’informació. A continuació, s’han situat les consultes sobre museus i exposicions (10,20%) i les relacionades amb l’agenda de les Fires de Sant Narcís (7,31%).
Finalment, el 4,54% de les persones ateses han indicat que pernoctaven a la ciutat.
