El Suprem ha desestimat el recurs interposat per la defensa de l'activista que argumentava que l'acció de protesta estava emparada per la llibertat ideològica i d'expressió i, per tant, no es podia considerar que el condemnat hagués comès un delicte contra els sentiments religiosos. La sentència conclou que el processat es va "extralimitar" en l'exercici dels seus drets fonamentals perquè va "violentar de forma arbitrària i injustificada" el dret a la llibertat religiosa i de culte dels feligresos que aquell dia eren a missa.
Així, el Tribunal Suprem confirma la sentència dictada per l'Audiència de Girona el 28 d'abril del 2017 que imposava a Jaume Roura una pena de 6 mesos de presó. Segons la sentència, Roura formava part d'un grup d'entre deu i quinze activistes proavortament que el dia 9 de febrer del 2014 van participar en un acció de protesta contra la reforma de la llei que promovia el ministeri encapçalat per l'aleshores ministre Alberto Ruiz Gallardón.
Segons recull la sentència, els activistes es van repartir per diferents bancs de l'església de Sant Pere de Banyoles i, un cop va començar la missa, es van aixecar "de manera concertada" i van llançar pasquins alhora que cridaven "avortament lliure i gratuït". Els activistes, entre els quals hi havia Roura, van desplegar una pancarta a l'altar on s'hi podia llegir l'eslògan 'Fora rosaris dels nostres ovaris'. El tribunal subratlla que l'acció de protesta va paralitzar la missa durant "uns dos o tres minuts". Després d'això, els manifestants van marxar de l'església.
El Suprem recull nombrosa jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Dret Humans que avalen que drets fonamentals com la llibertat d'expressió, reunió i manifestació no són "drets absoluts" perquè poden entrar en col·lisió amb altres drets fonamentals, com el dret a la llibertat religiosa i de culte.
"Les expressions i actes realitzat per l'acusat, en principi, estan plenament emparats per la llibertat d'expressió, que no exclou la possibilitat d'exterioritzar cap punt de vista", apunta a priori el tribunal però afegeix que Roura no va fer servir "els mitjans necessaris i idonis" per evitar "lesionar" altres drets i valors constitucionals. "Lluny d'això, va triar portar a terme la seva acció a l'interior d'una església, un lloc especialment reservat per a la reunió d'aquells qui professen la religió catòlica, davant l'altar i durant la celebració d'una missa dominical", argumenta la sentència.
A més, també relata que l'actuació de l'activista va obligar a aturar la missa: "L'oficiant es va haver d'asseure en una de les cadires laterals de la zona de l'altar a esperar, segons les seves mateixes paraules, a que parés el ruixat". El tribunal considera que això ha provocat una "interrupció o pertorbació greu" de la cerimònia religiosa que s'estava celebrant a l'interior del temple.
Per això, conclou que la sentència dictada per l'Audiència de Girona no ha vulnerat la lliberta d'expressió, reunió i manifestació de Jaume Roura perquè "la condemna no es basa en la seva ideologia a favor de l'avortament, sinó en la manera, el temps i el lloc on la va manifestar". A banda de confirmar la sentència, el Suprem també imposa a l'activista el pagament de les despeses processals del recurs.
Roura va ser l'únic dels activistes proavortament en anar a judici l'abril del 2017. No era el primer cop que s'enfrontava a un tribunal per accions de protesta. Va ser un dels dos gironins condemnats per cremar fotos de l'aleshores rei Joan Carles I durant una protesta a la ciutat. El seu advocat, Benet Salellas, va portar el cas al TEDH que va concloure que la condemna no va ser "apropiada ni necessària en una societat democràtica" perquè estava emparat en la llibertat d'expressió.
