En una entrevista a l'ACN a París, el polític nord-català valora molt positivament la MAT després de tota la polèmica que ha aixecat a una banda com a l'altra dels Pirineus. La interconnexió elèctrica, sosté Calvet, no només és necessària per a projectes transfronterers com l'hospital de Puigcerdà, que entrarà en servei el 2012, o les depuradores de la zona, sinó que recobra importància amb el pas del TAV.
El TAV, a finals d'any
Les previsions estimen que el primer TAV creui la frontera francesa pel túnel del Pertús el 12 de desembre, després que les proves d'emergència realitzades fa una setmana culminessin amb èxit. Els qui viatgin de Perpinyà a Figueres guanyaran 50 minuts en el trajecte, de poc més de 40 quilòmetres. Calvet veurà feta realitat per fi una de les demandes històriques del territori i que ell mateix va liderar en la seva primera legislatura com a diputat, l'any 1985, quan va fer l'informe per buscar finançament internacional per fer la línia de Figueres a Perpinyà.
'S'han tardat tants anys perquè hi ha hagut nombroses discussions sobre les concessions i els pressupost que s'hi havia de dedicar fins que l'actual secretari d'Estat de Transports, Dominique Bussereau, ho va aprovar la passada legislatura', explica Calvet. El túnel del Pertús és un projecte estratègic per la futura connexió d'alta velocitat entre Barcelona i París, un trajecte que es podria reduir a menys de sis hores un cop s'acabin les obres entre la capital catalana i la frontera.
El viatge encara podria ser més curt si el govern francès es comprometés a convertir en alta velocitat el tram Perpinyà-Montpeller, l'únic en el camí a París en què els trens hauran d'abaixar la marxa.
El govern de Sarkozy resta importància al TAV fins a Perpinyà
A pocs anys que el TAV, pel costat català, arribi a la frontera, l'executiu de Nicolas Sarkozy no sembla ara que tingui gaire pressa per connectar Perpinyà amb l'altra velocitat, molt estesa en tot el territori francès. Fa un mes, el govern va descatalogar aquest tram com a prioritari en les peticions de finançament entregades a la Comissió Europea, un moviment que ha causat decepció a la Catalunya del Nord, un dels territoris francesos més castigats per l'atur i la manca d'infraestructures.
'El govern ha marcat ara com a prioritari el tram de Bordeus, quan no falta gaire perquè el TGV arribi a la frontera, i diu que podria estar enllestit el 2020, però no té cap sentit esperar 10 anys més', exclama Calvet, que lamenta la 'manca de coordinació' entre els estats espanyol i francès. El diputat ha demanat una reunió amb el primer ministre francès, François Fillon, per reclamar que el govern doni prioritat a la línia Perpinyà-Montpeller.
La llengua catalana com a punt vertebrador
El polític nord-català té el consol que ben aviat Perpinyà estarà a menys d'una hora de Barcelona i a pocs minuts de Girona, un factor que, a la llarga, dinamitzarà la Catalunya Nord i 'obrirà moltes expectatives a la mainada'.
En aquest sentit, Calvet aposta per crear sinèrgies als dos costats de la frontera en el marc de l'Euroregió, sobretot pel que fa a la demarcació de Girona que, sumada a la Catalunya del Nord, forma 'un espai comú de 800.000 persones en què es poden compartir mots serveis públics', explica.
En aquest espai comú, assegura Calvet, el punt vertebrador ha de ser la llengua catalana. 'Cal que el català no es vegi com un folklore, sinó com una llengua útil que als joves nord-catalans els pugui servir per buscar una feina a Catalunya', explica l'alcalde del Soler, localitat que compta amb una escola bressola. Calvet ho té clar: 'Prefereixo que el meu nét trobi una feina a Girona abans que hagi de marxar a París'.
François Calvet, diputat nord-català: 'No té cap sentit esperar encara 10 anys més per tenir l'últim tram del TAV Barcelona-París'
L'alcalde del Soler pressiona el govern francès perquè posi l'alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller
