La majoria de les víctimes de la repressió pertanyien als nuclis rurals de la comarca i de la demarcació. A partir d'ara, una placa recorda els noms de les persones afusellades i enterrades a la fossa comuna. També hi ha una llegenda que contextualitza els fets històrics i explica què va passar al cementiri vell de Girona, que es va convertir en indret de mort per als defensors de la República.
Ajuntament i Generalitat també han senyalitzat l'antiga presó provincial, ubicada al seminari diocesà, amb un monòlit. La senyalització recorda els noms de les persones que hi van morir durant el seu captiveri i també explica la història de la presó. Entre 1939 i 1942 la presó va aplegar prop de 3.000 persones. La majoria, jutjades pel sistema de sumaríssims d'urgència, condemnades a penes d'entre sis i 30 anys de presó o a la pena capital. Al seminari hi havia problemes d'higiene, dèficits alimentaris i sanitaris importants, càstigs psicològics i físics i problemes de massificació.
Anul·lar els judicis
La instal·lació dels plafons i la dignificació de l'espai ha servit aquest dimecres com a fita per homenatjar les víctimes del franquisme. El secretari general d'Interior, Joan Boada, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, regidors de la ciutat i molts familiars de víctimes s'han aplegat al cementiri vell per recordar els afusellats.
