L'Ajuntament de Girona ha de pagar 2,7 milions d'euros (MEUR) als treballadors per les desigualtats retributives. El ple ha avalat els acords que l'equip de govern ha subscrit amb la plantilla, i que han permès treure el conflicte de la via judicial.
Ho ha fet, però, amb els recels del PSC i Vox, que han demanat com es pagaran aquests diners i han reclamat responsabilitats. El tinent d'alcaldia Sergi Font ha defensat la via del pacte i ha subratllat que, si les demandes haguessin continuat al jutjat, "el risc" al qual s'enfrontava el consistori era arribar a pagar fins a 10 MEUR.
D'altra banda, diverses famílies de Germans Sàbat han protestat al ple perquè la reducció de places a d'I1 a l'escola bressol de La Baldufa els ha deixat fora.
A finals de l'any passat, l'Ajuntament de Girona ja va posar fi a les desigualtats retributives. Però quedava pendent resoldre tota la derivada judicial del conflicte, referida a les retroactivitats, i que ja s'ha traduït en 81 sentències que donen la raó als treballadors. Amb l'objectiu d'evitar més litigis, l'equip de govern va arribar a un acord perquè s'aturessin aquelles demandes que encara no tenien sentència, que eren una vuitantena més, i trobar-hi sortida.
Ara, després de signar convenis amb pràcticament tots els afectats, l'equip de govern els ha portat a ple perquè la resta de grups els avalessin. Els pactes tanquen la via judicial, però queda encara l'administrativa (perquè aquells treballadors que van decidir no interposar demanda, poden optar per aquest camí per reclamar les quantitats pendents).
El tinent d'alcaldia de Gestió de Recursos, Sergi Font, ha explicat que aquesta "solució parcial" suposa que l'Ajuntament hagi de pagar 2,7 MEUR, però que "el risc" si les demandes continuaven als jutjats era arribar "a haver de pagar més de 10 milions" (perquè les sentències donen la raó a la plantilla). "Per tant, valia molt la pena posar-ho tot en una balança", ha precisat.
Font també ha admès que encara no se sap a quant arribarà la quantitat global que s'haurà de pagar per les desigualtats, perquè a aquí s'hi hauran d'afegir les reclamacions per via administrativa. "Avui dia ja n'hi ha més de 50 d'entrades, i la nostra voluntat també és arribar a acords", ha concretat.
El ple ha avalat els convenis amb els vots a favor de tots els grups menys el PSC, que s'ha abstingut. Durant la seva intervenció, la regidora socialista Bea Esporrin ha dit que, tot i que els pactes permeten "intentar resoldre un problema que fa cinc anys que s'arrossega", els acords "arriben tard". El PSC també s'ha preguntat com es pagaran aquests diners i creu que "caldria exigir responsabilitats" pel "perjudici" que suposarà a la hisenda municipal.
El regidor de Vox, Francisco Javier Domínguez, tot i votar-hi a favor, també ha demanat si l'equip de govern recorrerà a crèdit per pagar les quantitats i si això afectarà les inversions per al 2025.
La vicealcaldessa Gemma Geis, que ha pres la paraula, ha subratllat -en la mateixa línia que Font- que l'objectiu principal era "evitar el risc" d'haver de pagar quantitats milionàries. Ha precisat que la voluntat és afrontar les quantitats a través del Fons d'Impuls Econòmic de l'Estat i ha destacat que la voluntat és "que no s'afecti de cap manera la tresoreria de l'Ajuntament de Girona.
Protesta al ple
Al ple d'aquest juliol s'ha viscut una nova protesta. Diverses famílies de Germans Sàbat han protestat perquè la decisió d'eliminar dues línies d'I1 a l'escola bressol La Baldufa les ha deixades sense plaça. A fora la sala de plens han fet sonar cassoles i xiulets i, un cop a dins, han exhibit pancartes amb lemes com 'Amb l'educació dels infants no s'hi juga' o bé 'L'Ajuntament ens obliga a l'educació privada'.
Sostenen que la reducció ha deixat divuit famílies del barri sense plaça per als seus fills i filles. "La decisió d'eliminar les línies és inacceptable i perjudica greument la comunitat educativa", recullen en un manifest. A més, també critiquen que les places d'I1 que s'han perdut s'hagin reconvertit en I0 -per a nadons- i que totes elles es concentrin a La Baldufa. "Exigim que es reverteixi la decisió", sosté l'escrit.
Nou CAP a Can Gibert i pavelló a Palau
En urbanisme, el ple municipal ha aprovat definitivament el pla especial que permetrà ampliar el CAP de Can Gibert del Pla. Això permetrà que ara la Generalitat en pugui encarregar el projecte. El nou pla reordena el sostre de tota la parcel·la on estan situats el centre d'atenció primària i la piscina municipal de Santa Eugènia (que suma 6.103 metres quadrats).
Amb el nou pla urbanístic, els metres quadrats de sòl de què disposa cada equipament deixen de repartir-se de manera proporcional, i d'aquesta manera es poden ajustar a les noves necessitats. La tinenta d'alcaldia de Transformació Urbana, Cristina Andreu, ha explicat que l'ampliació del CAP permetrà que l'equipament sumi una nova planta i creixi en 700 metres quadrats (fins als 2.500). "Es fa necessitat ampliar un servei vital per als barris de Can Gibert i Santa Eugènia, que superen els 35.000 habitants", ha subratllat.
D'altra banda, el ple de Girona també ha aprovat revocar la cessió de dues parcel·les a la Generalitat, totes elles al barri de Palau, perquè s'hi aixequessin una escola i un institut. La cessió es va fer entre els anys 2009 i 2010 i, com que cap dels projectes s'ha materialitzat, l'Ajuntament de Girona ha recuperat els terrenys.
La primera parcel·la, situada al costat del pavelló de Palau, suma 7.840,20 metres quadrats. I la segona, a tocar del Consell Comarcal del Gironès, en té 14.256. La regidora de Contractació i Patrimoni, Maria Àngels Planas, ha explicat que el primer dels terrenys es destinarà ara a construir un nou pavelló per al barri (precisament, un dels punts que recull el pacte de govern).
El punt ha tirat endavant amb els vots a favor de tots els grups excepte el PSC, que s'hi ha oposat. La portaveu socialista, Sílvia Paneque, ha dit que "la reversió dels terrenys sap greu" perquè evidencien "un tristíssim balanç en equipaments educatius". "És la història d'una derrota", ha subratllat. Planas li ha respost, però, que els equipaments previstos s'han fet, tot i que en un altre lloc. I com a exemple, li ha recordat que l'institut que havia d'anar al costat del Consell Comarcal es va canviar per l'Ermessenda (que se situarà a la nau de l'antiga fàbrica Simon).
Sense Alfons XII
El ple també ha tirat endavant el canvi de nom de la pujada de la Torre d'Alfons XII, al barri de Les Pedreres, pel de pujada de la Torre de la Ciutat. Tots els grups -inclòs el PP- hi han votat a favor, menys Vox que s'ha abstingut.
El tinent d'alcaldia Sergi Font ha dit que, després que la Torre d'Alfons XII recuperés "el canvi de nom que es va fer ara fa 150 anys" i tornés a dir-se Torre de la Ciutat, era oportú també fer el canvi de nom a la pujada que hi porta. El regidor de Vox, però, ha justificat l'abstenció dient que el canvi "obeeix al sentiment antimonàrquic de l'equip de govern" i que li semblava "un absurd".
Sense "massificació" turística
Per últim, i dos dies després de la manifestació pel Barri Vell que reclamava posar límits al turisme, la vicealcaldessa Gemma Geis ha aprofitat el debat sobre la concessió de subvencions als comerciants i a l'hostaleria per defensar "un model adaptat a la realitat de Girona".
Geis ha subratllat que a la ciutat "hi ha un turisme de qualitat, que no està massificat" i que, tot i que cal posar-hi límits -com s'ha fet amb els HUT i es farà amb els grups- "Girona no és Venècia, ni Roma, ni Barcelona".
Geis ha demanat no emmirallar-se en altres ciutats i "centrar-se en el model gironí de fer les coses" i ha rebutjat també que hi hagi "un monocultiu" enfocat en el ciclisme. Sí que ha dit, però, que no li sap greu que a Girona "hi pugui haver la millor botiga de bicicletes del món, perquè això ens ajuda a tenir millor qualitat de vida". "Treballem per a una economia diversificada, i reclamo un model gironí de gestió del turisme, on els vents que bufin en altres llocs no s'encomanin", ha conclòs.
