Un equip d'arqueòlegs ha començat aquest dilluns l'exploració amb georadar en alta definició del subsòl de la plaça de l'Ajuntament de Figueres i de l'església de Sant Pere amb l'objectiu d'aconseguir un mapa el més acurat possible del perímetre de la muralla medieval que envoltava la ciutat i localitzar eventuals restes de fases anteriors de l'església.
Els treballs, que compten amb un pressupost de 3.000 euros aportats per la Fundació Tomàs i Bassols, els coordina l'arqueòloga Anna Maria Puig que ja va fer una actuació l'any 2012 a la plaça de les Patates de Figueres on es va localitzar un tram de la muralla corresponent al segle XIII-XIV. Els arqueòlegs disposaran de les dades en uns 15 dies.
Les exploracions amb el georadar, que s'allargaran fins demà dimarts, es concentraran a la plaça de l'Ajuntament i l'església de Sant Pere, on s'estudiarà una àrea d'uns 500 metres quadrats, però també s'analitzarà el subsòl del carrer Maria Àngels Vayreda i de la plaça Gala-Dalí. Totes quatre àrees es troben en un entorn geològic sedimentari, amb graves, llims i lutites, i, tot i que la profunditat de l'estudi es farà a un màxim de 2,5 metres, els arqueòlegs preveuen una geologia molt alterada per l'ocupació urbana. Atenent aquest fet, la prospecció es farà cobrint tota l'àrea d'exploració amb perfils paral·lels separats de 20 centímetres entre ells.
L'historiador Roger Sala, encarregat dels treballs, explica que s'ha optat per fer prospeccions no destructives, en aquest cas amb l'ús del georadar, perquè permet obtenir "indicis arqueològics" molt precisos amb un impacte nul sobre el terreny. Aquesta tècnica, per exemple, s'ha utilitzat amb molt èxit a la Basílica de Castelló d'Empúries, al Convent dels Caputxins de Figueres, o al jaciment d'Empúries.
L'arqueòloga encarregada del projecte, Anna Maria Puig, ha apuntat que desprès de l'actuació que es va fer l'any 2012 a la plaça de les Patates de Figueres i que va descobrir un tram de la muralla exterior de la ciutat, la que correspon al recinte més tardà del segle XIII i XIV, la prioritat ara és conèixer el perímetre de la muralla medieval que envoltava el centre de la ciutat al voltant de la plaça de l'Ajuntament i l'església de Sant Pere. En aquest sentit, Puig ha recordat que es té constància d'un recinte més petit sobre aquesta àrea i que és això el que es vol comprovar amb aquest estudi.
Sobre les prospeccions a l'església de Sant Pere, l'arqueòloga ha destacat que, a banda de conèixer la seva evolució, el que els interessa és descobrir la seva relació amb el primer recinte emmurallat. Així, i partint de la base que fins poc després de la Guerra Civil encara es conservava una torre que formava part del recinte i que tancava la primera esglèsia romànica, ara volen reconstruir tant com sigui possible el mapa de la zona.
L'estudi, que té un pressupost d'uns 3.000, està finançat per la Fundació Albert Tomàs, que des de el 2004 treballa per la recuperació i defensa del patrimoni cultural de l'Alt Empordà, i per extensió del foment de la cultura catalana. Albert Tomàs, que s'ha acostat a la plaça de l'Ajuntament per seguir les prospeccions, ha recordat que ja fa uns 20 anys que es van trobar vestigis de la muralla, però que llavors l'ajumentament "no en va voler saber res". També ha afegit que aquest estudi ha de servir per conéixer una mica més de la història d'una ciutat com Figueres que "sembla nova" però que té una llarga història.
Els resultats de les prospeccions es detallaran en una memòria d'intervenció, on s'exposaran i interpretaran les dades obtingudes en els quatre indrets a explorar. La memòria anirà acompanyada d'un annex gràfic.
Un georadar mostrarà l'antiga muralla medieval de Figueres
El projecte també estudiarà el subsòl de l'església de Sant Pere
