També s'ha fet un detallat estudi sobre possibles restes pictòriques que ha tret a la llum diferents capes. Són restes fràgils i testimonials i s'estudia la conservació d'una part. L'estudi pictòric ha anat a càrrec d'Olivier Mayère i els resultats s'han donat a conèixer aquest febrer. Se li va encarregar davant els indicis de possibles restes pictòriques i ara s'ha pogut constatar que hi ha almenys quatre capes de diferents períodes. Els que s'han pogut datar amb més precisió han estat els morters i decorats del segle XV i uns altres del segle XVIII. "Són curioses perquè fan com un sòcol vermell amb motius florals mentre que els d'època barroca tenen tons de blaus i grocs", detalla el cap de Servei de Monuments de la Diputació de Girona, Lluís Bayona.
Les restes que s'han conservat són fràgils i s'estenen en una superfície reduïda i per això s'està valorant si es pot restituir només una part amb elements originals. En l'estudi, Mayère assenyala que "tenint en compte el caràcter decoratiu del conjunt i de l'absència d'escenes historiades, es podria considerar conservar zones testimonials i restituir el decorat en el seu últim estat de la segona meitat del segle XVIII". Per la seva banda, des de Monuments de la Diputació s'està valorant el pressupost que s'hi podrà destinar.
Esquerdes als murs i filtracions d'aigua a la coberta
Les obres de rehabilitació a l'església Sant Martí de la Capellada van iniciar-se a petició de l'Ajuntament de Besalú, que va alertar la Diputació de Girona pel seu mal estat. La situació no era preocupant però sí dolenta, segons el servei de Monuments. Bàsicament tenia problemes estructurals importants, a causa de les esquerdes als murs i les nombroses filtracions d'aigua a la coberta. Per evitar mals majors es va decidir fer una intervenció general de canvi de coberta i de reforça de la volta i dels murs per evitar-ne la ruïna i garantir-ne la conservació.
Una de les debilitats d'aquest edifici romànic que el fan especial és que la volta de l'església està feta de calç i guix, un material molt abundant a la zona però que normalment s'utilitzava per a revestir i no pas per ser utilitzat en una estructura. Durant el 2013, es va refer la coberta de l'església i es va consolidar la volta del cor i del campanar. Quedarà pendent les obres de l'interior i la possible recuperació de les pintures.
Abans però es va fer un estudi detallat de les patologies amb un escaneig làser de l'edifici que va permetre tenir una imatge ral en 3D del monument per tenir un document precís del seu estat. Aquest exercici va permetre detectar un "perillós desplom" dels murs nord i sud, de fins a 30 centímetres, les nombroses esquerdes que s'obrien als paraments i els nombrosos degoters de la coberta.
De moment, la Diputació de Girona hi ha destinat 46.000 euros durant el 2012 i 2013, mentre que l'Ajuntament, un total de 28.500 euros en aquest mateix període.
Un monument que ha sobreviscut a terratrèmols i inundacions
L'església de Sant Martí de Capellada és un petit i quasi oblidat edifici religiós que s'alça a l'entrada de la vila de Besalú, just a la dreta de la carretera que ve de Girona, damunt una petita llenca de terra encaixonada entre el riu Fluvià i la riera de Capellada. Aquest indret apareix documentat per primer cop entorn de l'any 1.000 però la seva construcció va arribar cent anys més tard.
El fet d'estar a tocar de dos rius el converteixen en un indret estratègic però també molt vulnerable. De fet, el segle XV va patir una important inundació per la crescuda del cabal del Fluvià i poc després va patir un enderroc gairebé total per culpa dels terratrèmols que van sacsejar la Garrotxa. Això va obligar a fer-hi nombroses reconstruccions.
Per Lluís Bayona, l'interès d'aquest monument rau precisament en el fet que ha sobreviscut a diferents períodes. I així ho proven aspectes com les pintures recentment descobertes que són un "testimoni clar" d'aquesta evolució que ara queda documentada.
