Indignació per l'expulsió al Marroc d'un activista de la PAH abans de jutjar-lo

L'advocada de l'Estat defensa que el procediment s'ha fet correctament

Aquest matí al jutjat contenciós s'ha celebrat el judici pel recurs presentat en contra de l'ordre d'expulsió d'Aziz Tarhzout. L'expedient per fer-lo fora del país es va incoar al març, i la resolució de la subdelegació de l'Estat a Girona és de l'agost. L'advocat de Tarhzout, però, la va recórrer demanat que es canviés l'expulsió per una multa de 500 euros -apel·lant al fet que estava arrelat- i que pogués continuar a Girona tramitant els papers per aconseguir el permís de residència.

El cas d'aquest activista de la PAH ha arribat a judici quan la policia ja l'ha deportat. Per això, activistes del moviment, amics i coneguts han anat al Palau de Justícia a protestar per aquesta situació. Dimecres passat, Tarhzout va anar com cada quinze dies a signar a la comissaria de la policia estatal i allà va quedar detingut. La intenció era pujar-lo a una avió amb destinació al Marroc just l'endemà, tot i que encara no s'havia celebrat el judici. "Tot i que és un procediment possible, no és habitual i ens han de justificar quina ha estat la raó per fer-ho així", ha manifestat l'advocat, Benet Salellas.

Expulsat per la relació amb la PAH?

Darrera de l'expulsió "exprés" de Tarzhout el seu advocat hi veu una relació amb l'activisme que tenia en moviments com el de la PAH i el fet que hagués viscut durant mesos al bloc ocupat de Salt. "La seva participació en moviments socials hauria de ser considerat com un element positiu que demostra el seu arrelament, i no al contrari", ha reflexionat. Per demostrar l'arrelament que tenia, Salellas ha proposat quatre testimonis que davant del jutge han relatat que era una persona que havia estudiat el català i el parlava, que tenia una bona xarxa d'amics, que havia participat en moviments socials i de solidaritat i que, fins i tot, havia cantat al cor Àkan.

Arguments que, a ulls de l'advocada de l'Estat, no són suficients per justificar que l'expulsió de Tarzhout no ha estat procedent. Segons ha defensat, Tarzhout va entrar de manera il·legal a l'Estat l'estiu l'agost del 2005 i va tramitar el permís de residència i treball en dues ocasions (2007 i 2010) i ambdues vegades li van denegar. A més, ha assenyalat que té antecedents policials i va estar jutjat per un cas de violència domèstica i per un robatori amb violència i intimidació. 

En aquest punt, l'advocat de Tarzhout ha volgut remarcar que pel cas de violència de gènere va ser absolt i que pel robatori, tot i tenir sentència condemnatòria, està recorreguda i que per tant no hi ha cap decisió judicial ferma. A més, ha retret a l'advocada de l'Estat que exposi que l'activista va entrar de manera il·legal el 2005 perquè no és un fet recollit a l'expedient i que, per tant, és informació que no es pot tenir en compte a posteriori per justificar la seva expulsió.
 
En el moment de fer les conclusions, l'advocada ha mantingut que l'expulsió s'ha fet correctament i ha assegurat que el fet d'estar empadronat i parlar català no és argument suficient per justificar que està arrelat. "No considerem que l'expulsió sigui desproporcionada, no n'hi ha prou amb estar empadronat i parlar català", ha manifestat durant la vista.

Per la seva banda, l'advocat de Tarzhout ha demanat que es revoqui l'ordre d'expulsió i que sigui l'administració qui es faci càrrec dels costos del viatge perquè el deportat pugui tornar a Girona. Sobre aquesta última petició, l'advocat ha reconegut que pot ser "pràcticament impossible" d'aconseguir però que ho ha de demanar pels "perjudicis morals" que li han causat. El judici ha quedat vist per a sentència.