La Fundació Reeixida ha impulsat la recuperació de la figura de Xavier Costa Serra (Peralada (Alt Empordà), 1902 – l’Havana, 1926), un militant independentista fins ara pràcticament desconegut que va tenir un paper actiu en els cercles catalanistes de l’exili cubà durant la dictadura de Primo de Rivera. La investigació, duta a terme per l'historiador J. V. Faig, ha permès treure a la llum documentació inèdita que reconstrueix la seva trajectòria política i els seus vincles directes amb l'entorn de Francesc Macià.
Nascut al municipi altempordanès el 17 de març de 1902 en el si d’una família vinculada al servei del castell, Costa es va traslladar a Barcelona l'any 1920. Durant la seva estada a la capital catalana va ingressar a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Després de cursar estudis primaris a la vila i secundaris als Maristes de Figueres (Alt Empordà), amb la instauració del règim dictatorial de Primo de Rivera el setembre de 1923 va decidir marxar a Cuba, on va continuar intensament la seva activitat política.
A principis de 1924, el jove empordanès ja formava part del Club Separatista Català núm. 1, des d'on va col·laborar en tasques de propaganda, recaptació de fons i suport logístic. Paral·lelament, va exercir com a secretari del consell directiu del Centre Català de l’Havana a partir de 1925. Un dels aspectes més rellevants de la recerca històrica és la localització de diverses cartes adreçades a Francesc Macià, incloent-hi un escrit del juliol de 1925 que documenta l'enviament de fons recaptats mitjançant la venda de butlletins d'Estat Català per finançar el moviment.
Recerca històrica i acte de record
La documentació localitzada també revela que el nom de Xavier Costa figurava entre els possibles participants proposats pel Club Separatista Català per als Fets de Prats de Molló. Tanmateix, va morir a l'Havana la primavera de 1926 a l'edat de vint-i-quatre anys, pocs mesos abans de la coneguda iniciativa insurreccional. La seva defunció va commoure la comunitat catalana local, que li va retre un homenatge multitudinari abans de ser enterrat al Panteó dels Catalans del cementiri de Colón de la capital cubana.
Els resultats d'aquesta recerca exhaustiva —que inclou fotografies, correspondència i arxius familiars— s'han publicat al número 75 del Butlletí Municipal de Peralada d'aquest novembre de 2026, a més d'incorporar-se a l'apartat de protagonistes del web de la fundació. Per donar a conèixer aquest llegat, s'ha programat un acte de dignificació de la seva memòria per al dissabte 16 de gener de 2027 a la sala d'actes del Centre de Sant Domènec de Peralada, amb les intervencions de l'historiador J. V. Faig i el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera.
