La fiscal rebaixa a un any i vuit mesos la demanda de presó per a la pianista de Puigcerdà

L'acusació particular sol·licita cinc anys i mig per a la família i la defensa manté l'absolució

Darrera sessió del judici contra la pianista de Puigcerdà de 27 anys, acusada de molestar la veïna del pis de dalt amb assajos constants entre finals del 2003 i del 2007. Al procés, no només hi ha la noia acusada, sinó també els seus pares, a qui s'acusa de no haver adoptat totes les mesures per evitar que els sons de l'instrument posessin la denunciant dels nervis.

Els darrers testimonis a desfilar per la sala de vistes han estat els experts en sonometria i els psicòlegs que van atendre la veïna. Deixant de banda les proves de so que va fer la Policia Local -perquè l'aparell no estava calibrat i s'hauran de bandejar- se'n van fer dues més, aquestes per una experta acreditada.

Les mesures es van dur a terme els dies 25 i 26 de novembre del 2005 al dormitori de la veïna (que donava just al damunt de la cambra on la jove tocava el piano). Cada prova de sorolls va constar de tres enregistraments, d'un minut de durada cadascun. El primer dia, el piano sonava; el segon, no.

L'experta ha explicat que les lectures, després de contrastar-se i ponderar-se, van donar com a resultat que el soroll que se sentia durant els assajos era de 36,8 dB (quan al casc antic, on vivien denunciant i acusats, el límit màxim és de 30 dB.

Ara bé, l'advocat de la defensa també ha volgut insistir en què aquests resultats s'han de posar en entredit. I és que, a l'hora de fer els càlculs, l'experta va anotar -com li havia dit la veïna- que el piano sonava vuit hores al dia. Però com que l'experta no va estar-se tot aquest temps al pis (anava i tornava), l'advocat ha volgut saber si, a l'hora de ponderar les mesures, els resultats haurien variat si el número d'hores que s'hagués posat a les operacions fos menor (per exemple, cinc o sis). I aquí, l'experta li ha donat la raó.

"Reacció desproporcionada"

Pel què fa als psicòlegs que van atendre la denunciant, tots ells han coincidit a afirmar que, a conseqüència d'escoltar el piano reiteradament, la dona va patir un trastorn lleu. La veïna estava irritada i angoixada, però quan es va allunyar del pis de Puigcerdà -perquè es va mudar a Galícia- això va desaparèixer.

Una de les doctores sí que ha dit, però, que va notar com la denunciant tenia "una reacció desproporcionada" -pròpia del trastorn mateix- cada vegada que se li treia l'afer del piano. "La seva sensibilitat envers això era exagerada i es posava més nerviosa de cop", ha relatat al tribunal.

Sense obstrucció

Al final del judici, la fiscal del cas, Emma Ruiz, ha rebaixat substancialment la petició de pena per als acusats. Sobretot, perquè durant les diferents sessions ha quedat provat que ni la pianista ni els seus pares s'havien quedat de braços creuats davant les reiterades queixes i denúncies de la veïna.

L'intent per insonoritzar l'habitació i el piano, o les diferents al·legacions que van anar fent als escrits de queixa que els trametia l'ajuntament fan que l'acusació hagi considerat que no van actuar "de manera obstruccionista", com ha precisat Ruiz. A més, la fiscal també ha fet notar que part de la instrucció del cas es va allargar de manera innecessària, perquè algunes de les proves van trigar més temps del previst.

Dels set anys i mig de presó que demanava el ministeri públic inicialment per als tres acusats, al final la petició de pena s'ha quedat en un any i vuit mesos. El fiscal els considera autors d'un delicte contra el medi ambient per contaminació acústica (tot i que ara, ja no agreujat) i d'un altre de lesions psíquiques.

A més de la pena de presó, la fiscal ha demanat que els acusats hagin de pagar cadascun d'ells una multa de 1.620 euros i que, pel què fa a la pianista, se l'inhabiliti durant mig any. Per últim, pel què fa a la indemnització que ha de rebre la veïna, la fiscal la manté en més de 20.000 euros.

Dret a ser deixat en pau

Durant la fase d'informes, Emma Ruiz ha volgut insistir en què, a parer de l'acusació, el soroll del piano va superar "els límits tolerables de la convivència social". La fiscal ha recordat que, en aquest procés, no es jutjava quin era el tipus de so que sortia del piano (si era música o bé un soroll insuportable) sinó que haver-lo d'escoltar durant quatre anys "pot arribar a causar molèsties".

Ruiz també ha dit que, a parer seu, les mesures que es van adoptar per insonoritzar tant l'habitació com el piano havien estat insuficients. I, per últim, ha volgut subratllar que els fets mereixen pena de presó perquè, al capdavall, allò que es jutja és una vulneració "del dret a ser deixat en pau al domicili de cadascú".

L'acusació particular, per la seva banda, també ha modificat les seves peticions a la baixa. Ara demana una pena de cinc anys i mig de presó, perquè ha tret el tipus agreujat al delicte per contaminació acústica. La defensa, encapçalada pel lletrat Marc Molins, ha demanat l'absolució dels seus clients.