'Em vaig quedar sense mobilitat al braç per l'ansietat de sentir-la tocar el piano'

La pianista de Puigcerdà declara que la veïna es va "obsessionar" amb ella

La pianista de Puigcerdà que s'enfronta a set anys i mig de presó ha assegurat durant el judici que la veïna que la va denunciar reiteradament s'havia "obsessionat" amb ella. La jove ha negat haver assajat a totes hores entre els anys 2003 i 2007 i ha afegit que va fer tots els possibles per minimitzar els sons de l'instrument.

Entre d'altres, insonoritzant tant l'habitació com el piano -que va recobrir amb mantes- o buscant locals alternatius per assajar-hi. Per la seva banda, la veïna ha declarat haver viscut un autèntic calvari, patint "ansietat i nervis" perquè el so era insuportable.

També ha dit que, tot i que va intentar solucionar la situació, la família de la noia mai li va fer cas.

Versions contraposades al judici contra la jove pianista de Puigcerdà que s'enfronta a set anys i mig de presó, acusada de destorbar la veïna del pis de dalt amb assajos constants. Per una banda, hi ha allò que expliquen la noia i els seus pares (també acusats en el procés). Per l'altra, la història personal que va viure la denunciant, que assegura que el soroll del piano era insuportable.

El litigi que avui ha arribat a judici, i on també s'hi entremescla una mala relació de veïns, va tenir lloc entre els anys 2003 i 2007. Aleshores, Laia M.H. cursava estudis oficials de música i els seus pares li havien instal·lat un piano al pis perquè pogués assajar.

La jove no ha pogut precisar quantes hores al dia tocava l'instrument, però sí que ha negat estar-se els set dies a la setmana davant del piano. Sobretot, d'ençà que al 2005 va començar a cursar estudis professionals al Liceu de Barcelona -abans feia entre dos i tres dies de classe a Manresa- i, per tant, només tornava a Puigcerdà els caps de setmana.


La jove pianista (centre) amb la seva família © ACN

Laia M.H. ha dit que la primera denúncia per sorolls que va interposar la seva veïna la va sorprendre tant a ella com als seus pares. A partir d'aquí, la relació entre la denunciant i la família es va anar enterbolint fins a esdevenir rancúnia per les dues bandes. Entremig, es van succeir les queixes de la veïna a l'ajuntament per sorolls i les trucades a la Policia Local, demanant als agents que anessin in situ al bloc.

La jove pianista ha declarat que, al seu parer, no es creu que el so del piano arribés a ser insuportable. "Podia ser que ella l'escoltés des de casa seva, però aquest no era motiu de molèstia", ha precisat, en referència a la veïna. I com a exemple, l'acusada ha dit que cap altre dels propietaris que hi havia a l'edifici s'havia queixat del piano, a diferència d'altres sorolls en què la postura de la comunitat havia estat unànime (com ara les molèsties que generava un supermercat situat als baixos de l'edifici, i que van denunciar en bloc).

Dues insonoritzacions

Laia M.H. també ha dit davant del tribunal que la seva família havia fet "tots els possibles" per minimitzar les possibles molèsties que pogués generar amb els assajos. D'entrada, el 2005 van fer una insonorització casolana a l'habitació on ella hi tenia el piano. I el 2007, després de contractar un expert vingut des de Palma de Mallorca, van arribar a recobrir tot l'instrument amb mantes acústiques i tovalloles per reduir els sons de les notes.

"Quan veia la meva filla assajar-hi em feia patir, perquè era com tocar una fusta; gairebé no se sentia soroll", ha explicat el pare de la pianista. Per últim, Laia M.H. també ha explicat que havia anat a buscar locals alternatius on poder assajar.

La pianista ha atribuït les contínues queixes i denúncies de la veïna a una "obsessió", i ha dit que la dona va decidir engegar tot aquest procés "per fer-li mal". El pare, per la seva banda, ha explicat que, arran de tot plegat, la família va decidir abandonar l'habitatge el 2008, moment en què també van cedir el piano a un tercer.

"Nervis i ansietat"

La denunciant, per la seva banda, ha explicat una versió que en alguns punts és diametralment oposada a la dels acusats. La veïna ha precisat que va suportar els sorolls del piano durant un any sencer, fins que a l'octubre del 2004 ja no va poder aguantar més i va intentar arreglar la situació.

D'entrada, va demanar a la pianista que intentés no tocar durant determinades hores del dia (en concret, de nou a deu del matí i de dues a quatre de la tarda). Tot i això, la veïna assegura que la família no li va fer cas i que la problemàtica no només no va frenar-se, sinó que va anar en augment.

La denunciant ha dit que, a més d'aquesta, va intentar arribar a un acord amb la pianista i els seus pares en dues ocasions més. Però que tot va ser debades. "Patia ansietat, nervis, em vaig haver d'agafar la baixa laboral i, fins i tot, se'm va arribar a quedar un braç paralitzar a conseqüència de l'angoixa", ha relatat la veïna.

L'advocat de l'acusació particular, Tomàs Torrent, ha precisat que la seva clienta va necessitar rebre tractament i que, arran de tot el que va viure, li han quedat seqüeles. "Per exemple, quan ara veu una pel·lícula on hi apareix un piano, no ho pot suportar; s'ha d'aixecar i ha de marxar", ha explicat l'advocat.

Durant el judici, la veïna també ha admès que la relació amb la jove pianista i la seva família va ser conflictiva arran de les denúncies. Tant, que el 2007 va decidir fer les maletes i anar-se'n a viure durant quatre anys a Galícia amb el seu marit i els seus dos fills. "Vaig marxar perquè tenia por, perquè m'havien arribat a amenaçar", ha declarat.

Set anys i mig de presó

La jove de Puigcerdà, que ara té 27 anys i és pianista professional, s'enfronta a una pena de set anys i mig de presó. Tant ella com els seus pares, com a cooperadors necessaris. El fiscal i l'acusació els acusen d'un delicte contra el medi ambient per contaminació acústica i un altre de lesions psíquiques.

A més, el ministeri públic i l'advocat de la denunciant també demanen que la sentència inhabiliti la pianista durant quatre anys, i que no pugui fer cap mena de concert ni assaig. També volen que la família indemnitzi la veïna amb més de 20.000 euros.

La defensa de la pianista, encapçalada pel lletrat Marc Molins, demana l'absolució. Segons l'advocat, la denúncia és del tot desproporcionada i la família va fer els passos necessaris per minimitzar els sons del piano. El judici per aquests fets continuarà demà al matí a l'Audiència de Girona i durarà pràcticament tota la setmana.
  • La veïna explica com se li va paralitzar el braç dels nervis