La vaca de l’Albera, una raça bovina catalana i en perill d’extinció, s’està recuperant. Els últims anys ha passat de 195 exemplars el 2012 a 822 el 2024, segons dades facilitades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Fa poc més de quinze anys només hi havia un únic ramat a Catalunya, ubicat al massís de l’Albera, a l’Alt Empordà. Darrerament, s’ha multiplicat el nombre fins als 23 actuals. Bona part d’aquest creixement és gràcies a l’Associació de Ramaders de Vaca de l’Albera (ARAVA), que actualment treballa amb els ramaders per instal·lar collars a les vaques per delimitar la zona de pastura, amb la finalitat de prevenir els incendis forestals. La vaca de l’Albera és hàbil per desbrossar el bosc.
La vaca de l’Albera està documentada des del 1868, però no és fins a mitjans del segle passat que es fa la seva descripció. Es tracta d’una de les tres races autòctones catalanes de boví. “És una raça que evolutivament ha patit pocs canvis i que el seu gran valor afegit és la rusticitat”, assenyala Arcarons. La vaca s’adapta al medi, sobretot en terrenys amb escassetat d’aliment.
A inicis del segle XXI, aquesta raça es trobava en un únic ramat, el de la Marta Carola, pastora d’Espolla (Alt Empordà), amb uns 200 caps de bestiar. A poc a poc, s’han anat creant nous ramats per tot el país fins a arribar als 822 animals l’any 2024. A més de la zona de Girona, n’hi ha a la Vall d’Aran, al Berguedà, a la Catalunya Central, a Ponent i a les Muntanyes de Prades.
Garantir la genètica
Una de les tasques en què s’han centrat ha estat a garantir la genètica de la raça. Arcarons comenta que el concepte de raça autòctona és “modern” i que fins fa pocs anys no s’havia treballat per preservar unes característiques determinades. Fins que no s’ha pres “consciència”, les explotacions buscaven millores càrniques i de productivitat, assenyala el tècnic. Això va provocar encreuaments amb altres races europees. “Ara cal ser molt precisos per recuperar l’estàndard racial original”, comenta.
La majoria de les vaques dels ramats són femelles i s’aposta per les més “pures”, les que més s’adeqüen a l’estàndard. La vaca de l’Albera és petita, amb extremitats i articulacions definides que els permeten moure’s per terrenys difícils. Arcarons destaca la seva intel·ligència i adaptabilitat.
Collars intel·ligents
Aquestes dues característiques també suposen un repte pels ramaders. “És més fàcil, al principi, que s’escapin o decideixin per elles mateixes”, diu Arcarons. Per això s’estan instal·lant collars intel·ligents als ramats. Un dels últims a fer-ho ha estat Miquel Bofarull, que pastura per la Vall del Corb, entre Guimerà (Urgell) i Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà). Amb un altre soci que va morir, van iniciar el projecte fa tres anys.
Bofarull ve d’una nissaga de ramaders, però feia 30 anys que la família havia deixat l’ofici. Preocupats per la situació dels boscos i incendis, van decidir tornar-hi i apostar per la vaca de l’Albera perquè “s’adapta molt bé a la climatologia i és molt deforestadora”. Té setze vaques i un bou, a més de vedells, alguns per a producte carni i els més fidels a la raça per ampliar el ramat.
Ara fa un mes que les vaques estan dins un tancat provisional i cadascuna porta un collar que emet un so quan s’acosten als fils. Amb aquesta tecnologia, els animals aprenen a no travessar el límit. A la llarga, el Miquel podrà dibuixar tancats virtuals via satèl·lit. “És el futur de la ramaderia”, afirma.
Neteja de boscos i prevenció d’incendis
Les característiques de la vaca de l’Albera la fan ideal per a la neteja de boscos i la prevenció d’incendis. Diversos ramats treballen amb la Direcció General de Boscos i els Bombers de la Generalitat en àrees estratègiques. “Les races autòctones són òptimes per gestionar el bosc”, diu Arcarons, que participa en el projecte Ramats de Foc, impulsat per la Fundació Pau Costa. L’objectiu és impulsar la ramaderia extensiva i dotar els productes d’un segell de qualitat.
Els collars intel·ligents també milloren la silvopastura: es pot delimitar una zona petita i fer pastura d’alta intensitat durant poc temps. “Si combinem tecnologia i races autòctones, tenim projectes clau per la gestió del risc d’incendi”, indica.
Relleu generacional
Una de les preocupacions de l’associació és el relleu generacional. En el cas del Miquel, sembla garantit gràcies a la seva neboda de disset anys, la Núria Bofarull, que hi veu “molt de futur”. Sempre li han agradat els animals i diu que no podria fer altra cosa. Després de la prova pilot, la família està molt animada a continuar.
La Núria reconeix que és una “feina complicada” perquè la vaca de l’Albera “no és mansa”, sinó feréstega. Però ja s’hi ha acostumat. Malgrat que hi ha poca gent que es dedica a la ramaderia, la Núria creu que és un ofici que t’ha d’agradar. “T’ha d’agradar tant l’animal com el territori”, conclou
