'Els darrers sis dies' de Marta Barceló explora la vellesa, les cures i el dret a una mort digna

L’obra s’estrena al Teatre de Salt dins Temporada Alta

El Teatre de Salt (Gironès) acollirà el 9 de novembre l’estrena a Catalunya de “Els darrers sis dies”, una de les propostes més esperades d’aquesta edició de Temporada Alta. Escrita per Marta Barceló, la peça reflexiona amb humor, sensibilitat i una gran humanitat sobre tres temes profundament actuals: la vellesa, la precarietat de les cures i el dret a una mort digna. L’espectacle, coproduït pel Teatre Principal de Palma i Temporada Alta, és dirigit per Xavi Núñez i Joan M. Albinyana i interpretat per Alexandra Palomo, Carme González, Karen Codina i Sergio Baos, quatre actors que donen vida a uns personatges tan reals com emocionants.

La trama se centra en tres germans que es retroben a la casa familiar per acompanyar la seva mare en el tram final de la seva vida. Allò que havia de ser una visita breu, de 24 o 48 hores, s’acaba allargant sis dies, un temps en què s’entrellacen els records, les tensions i les ferides del passat. A través de situacions quotidianes, sovint tan absurdes com commovedores, l’obra planteja una pregunta essencial: què vol dir cuidar algú fins al final? I fins a quin punt estem preparats per afrontar-ho?

Amb una dramatúrgia àgil i naturalista, Barceló retrata sense filtres el món de les cures, especialment la figura de les dones migrants que sostenen silenciosament el sistema assistencial. El personatge de la cuidadora, una dona major que cuida una altra dona gran, es converteix en un mirall incòmode de la realitat: persones que cuiden mentre també necessiten ser cuidades. A partir d’aquesta paradoxa, l’autora planteja un debat sobre l’eutanàsia, la dependència i la dignitat, i ho fa des de la proximitat emocional i l’humor.

“És un drama lluminós que fa treure rialles”, afirma Marta Barceló, autora de textos reconeguts com Abans que arribi l’alemany o Tocar mare. La dramaturga, una de les veus més potents del teatre contemporani en català, explica que la peça sorgeix d’una experiència personal: “Vaig viure la mort d’un ésser estimat i vaig sentir la necessitat d’escriure sobre com afrontem el final, com ens cuidem i com riem per sobreviure al dolor”. En aquest sentit, l’autora combina el to tràgic amb moments de gran comicitat, en una línia que ja ha consolidat com a marca pròpia: fer riure per poder mirar el dolor de cara.

Per la seva banda, Joan M. Albinyana, que comparteix la direcció amb Xavi Núñez, subratlla que la voluntat de l’equip ha estat “donar veritat escènica a allò que tots hem viscut o viurem”. L’espai escènic, auster però ple de matisos, es converteix en una casa carregada de memòria, on el pas del temps es fa tangible a través de la llum i el so. Albinyana, responsable també de la il·luminació i l’espai sonor, proposa un ambient íntim i proper que accentua la naturalitat de les interpretacions.

El repartiment, format per Alexandra Palomo, Carme González, Karen Codina i Sergio Baos, aconsegueix un equilibri perfecte entre el drama i la comèdia. La química entre els intèrprets permet que els conflictes familiars s’expressin amb autenticitat, sense caure en el melodrama. Els tres germans viuen el dol anticipat de manera diferent: la que no vol deixar anar, el que prefereix no parlar-ne i la que busca l’humor per suportar-ho. Entre ells, la figura de la cuidadora —alhora testimoni i protagonista— aporta una mirada externa que posa en qüestió les contradiccions de la família i de la societat.

“Els darrers sis dies” és, en essència, una història sobre la fragilitat humana, sobre com la mort, lluny de separar-nos, ens obliga a tornar-nos a mirar. A través de diàlegs plens d’ironia i moments d’una bellesa domèstica, l’obra convida a parlar sense tabús del final de la vida, a reivindicar el dret a decidir com volem morir i a valorar el paper invisible de les cures. El text de Barceló, ple de detalls i silencis significatius, aconsegueix transmetre una veritat universal: cuidar també és una forma d’estimar.

La peça, amb una durada d’una hora i vint minuts, s’ha convertit en una de les sensacions de la temporada teatral a les Illes Balears, on va exhaurir entrades al Teatre Principal de Palma. Ara, la seva arribada a Temporada Alta suposa una oportunitat perquè el públic català descobreixi una de les obres més humanes, honestes i emocionants del teatre contemporani en català.

Amb “Els darrers sis dies”, Marta Barceló confirma el seu compromís amb un teatre de proximitat, femení i profundament vitalista, capaç de convertir la mort en una experiència col·lectiva de llum i empatia. Un espectacle que recorda que, malgrat tot, encara hi ha lloc per riure, estimar i acomiadar-se amb dignitat.