L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha revisat la situació de sequera a les conques internes i ha decidit que l’estany de Banyoles, que fins ara estava en situació d’alerta per sequera, retorni a l’escenari de normalitat, tal i com ho confirma la resolució del director de l’ACA publicada avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). S’adopta aquesta decisió al comprovar que els nivells de l’estany estan dins dels llindars de normalitat.
Aquest fet ve donat perquè el passat 9 de març l'Ajuntament de Banyoles va comunicar a l'ACA la dada del nivell d'aigua l'estany. Amb aquesta dada, estableix que “la unitat d'explotació 15 Estany de Banyoles passa a regir-se, d'acord amb el que estableix l'apartat 3.5.5 del Pla, per l'indicador del nivell de l'estany” i, atès que actualment està 11 centímetres per sota la cota 0 “la unitat d'explotació se situa en un estat calculat de normalitat”.
És la primera vegada que el Govern, a través de l’ACA, canvia el criteri per determinar l’estat de sequera a la zona de Banyoles. Fins ara els tècnics es regien per la pluviometria i ara ho faran pel nivell de l’Estany. L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha celebrat en declaracions a Ràdio Banyoles el canvi recordant que és el que reclamava des de fa temps el consistori i "suposa un pas endavant molt important".
La resta d’àrees de les conques internes segueixen en la mateixa situació, i de les 18 unitats en les que està dividit el territori de les conques internes, tres estan en situació de normalitat, tres en prealerta, vuit en alerta i quatre en excepcionalitat. En els darrers 30 dies no s’han registrat canvis al no produir-se pluges en cap zona del territori de les conques internes i disposant d’unes reserves als embassaments al 26% de la seva capacitat.
La dessalinització continua funcionant al màxim i, entre 2022 i el que portem de 2023, ha aportat més de 71 hm3 al sistema. L’ús de l’aigua regenerada és una altra de les mesures que està guanyant pes en els darrers mesos (durant el 2022 aquest recurs ha aportat més de 71 hm3), i està sent un dels eixos en la gestió de la sequera durant la fase d’excepcionalitat. Des del desembre s’està aportant aigua regenerada en el tram final del Llobregat i disposar d’aquesta manera de més aigua, que, posteriorment, ha de ser potabilitzada.
Se n’estan produint 1,2 m3/s i això ens permet tenir-ne més i poder preservar més reserves als embassaments. Es preveu que en els propers sis mesos (entre abril i setembre), aquesta aportació d’aigua regenerada sigui d’uns 16 hm3. També cal destacar que, des de finals del mes de març, s’hagi reactivat l’Estació de Regeneració d’Aigua de la depuradora de Blanes, fent possible l’aportació d’aigua regenerada al riu la Tordera i fent possible la recàrrega dels nivells superficials de l’aqüífer.
Aquesta actuació ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’ACA i el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, arran d’un conveni signat el 2018 amb l’objectiu de reactivar i incrementar la producció de 13 Estacions de Regeneració d’Aigua.
També s'està aportant, actualment, aigua regenerada per al reg agrícola del canal de la dreta del Llobregat, per garantir les demandes de reg. En els propers mesos, en cas que la situació empitjori, s’anirà incrementant l’aportació d’aquest recurs.
A més, s’han extret més de 55 hm3 d’aigua dels pous de sequera. Per tant, la suma d’aquests recursos (dessalinització, regeneració i pous) ha aportat més de 200 hm3 al sistema, l’equivalent als embassaments de Sau i Sant Ponç junts.
