Platja d'Aro porta als tribunals la llei franquista que impedeix 1.200 propietaris vendre els seus habitatges

La llei de costes els considera de domini públic i no es poden registrar

L'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) i els propietaris dels blocs a primera línia de mar afectats per la llei de costes han acordat iniciar un procediment legal contra l'Estat. Des del 2019, uns 1.200 propietaris tenen problemes per vendre o deixar en herència els pisos que tenen al passeig marítim (des de Cavall Bernat fins a un quilòmetre més al sud) com va avançar El Gerió Digital el 3 de febrer.

I és que qui els compra o els rep no els pot registrar. Això passa des de fa quatre anys per un canvi de criteri del Registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols (on s'ha de fet el tràmit); la persona que ha assumit el càrrec es basa en la llei franquista vigent del 1945, que considerava que aquests blocs són dins la zona de domini públic marítim-terrestre.

Els pisos afectats es van construir a la dècada dels seixanta i setanta, aprofitant una escletxa legal. L'any 2013, per intentar posar ordre, l'Estat va modificar la llei de costes afectant habitatges d'un total de dotze municipis de l'Estat, d'entre els quals hi ha Platja d'Aro i Empuriabrava (Alt Empordà) a Catalunya. Aquests blocs es consideren béns públics perquè la zona on estan construïts arran de costa està catalogada com a tal.

A Platja d'Aro, els propietaris de les 850 propietats afectades denuncien que "com que no es poden vendre, s'abaixa el preu" i reclamen solucions. En aquesta línia, el març del 2021, l'Ajuntament ja va demanar a l'Estat que es modifiquessin els límits d'afectació de domini públic perquè aquests edificis passin a formar part del domini privat.

"Vam presentar una sol·licitud per iniciar el procés de desafectació i que, posteriorment, es traslladés a Hisenda perquè iniciés el procediment de transmissió a propietat privada", detalla l'alcalde de Platja d'Aro, Maurici Jiménez. La data límit perquè el Ministeri de Transició Ecològica contestés era aquest mes de març passat, dos anys després.

Tanmateix, com que la resposta no ha arribat, ara s'ha pactat emprendre la via legal contra l'Estat per aconseguir tirar endavant la línia de costa. La decisió s'ha pres en una reunió informativa celebrada aquest dissabte, on han assistit prop de 400 afectats. L'alcalde de Platja d'Aro detalla que ja s'està redactant un requeriment previ que s'enviarà al llarg d'aquesta setmana i que tindrà una caducitat d'un mes. "Si tampoc hi ha resposta, iniciarem un contenciós-administratiu", trasllada Jiménez.

Per la seva banda, la plataforma d'afectats i l'associació de veïns de la zona també es plategen agrupar-se per iniciar un contenciós. La intenció és anar en paral·lel amb l'ajuntament per fer més pressió.