Segons ha dit Nadal, la previsió era la que s'havia fet com a justificació d'una carretera desdoblada, 'que finalment no ho ha sigut perquè no ha calgut'. 'Hem fet una carretera ajustada a unes necessitats que aniran creixent i que arribaran a una xifra de 6 o 7.000 quan es vagin incrementant els fluxos de transport de mercaderies i de viatgers', ha explicat el conseller.
Nadal ha comentat que l'Eix Vic-Olot en certa manera ha estat una carretera integrada en el paisatge, ben dimensionada, amb la possibilitat d'absorbir majors trànsits dels que rep actualment. Segons el conseller, creu que les limitacions de pes i recorregut per impedir que els vehicles facin una drecera per evitar l'Eix Transversal o l'AP-7 han tingut a veure amb el fet que les xifres de circulació de vehicles no siguin les que s'havien previst.
Els orígens de l'eix Vic-Olot estan molt relacionats amb l'Eix Transversal. La connexió entre Osona i la Garrotxa formava part l'any 1989 de les tres alternatives plantejades en la continuació de l'Eix Transversal des de Vic cap a llevant. L'octubre de 1994, s'aproven i es sotmeten a informació pública els estudis informatius i d'impacte Ambiental de la nova carretera Vic-Olot en el tram entre Manlleu i Olot.
Després del període d'informació pública l'estudi queda desestimat. L'oposició al projecte personalitzada en el col·lectiu Salvem Les Valls demana i insisteix en la retirada del projecte.
Finalment s'opta per executar l'eix Vic-Olot en trams i fases més petites. El primer tram que s'executa és el que va de Vic i Manlleu que va entrar en funcionament l'any 1998. El tram entre Manlleu i Torelló s'acaba de construir a finals del 2002. En aquest punt és on ara quedava mort el nou eix viari. L'agost del 2003 es comença a foradar la boca sud del túnel de Bracons, al costat osonenc.
El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el 3 d'abril del 2009 l'Eix Vic-Olot (C-37). L'obra, que millora les comunicacions entre Osona i la Garrotxa i que ha tingut un cost de més de 300 MEUR, conté com a element més singular el túnel de Bracons. Aquest té una longitud de 4,5 quilòmetres i és el tercer més llarg del país, després dels de Vielha i el Cadí.
El tram de 50 quilòmetres que separava Vic i Olot per l'anomenada carretera de la Salut es feia en més d'una hora i amb la construcció del túnel de Bracons aquesta distància es pot fer en menys de mitja hora.
Nadal ha comentat que l'Eix Vic-Olot en certa manera ha estat una carretera integrada en el paisatge, ben dimensionada, amb la possibilitat d'absorbir majors trànsits dels que rep actualment. Segons el conseller, creu que les limitacions de pes i recorregut per impedir que els vehicles facin una drecera per evitar l'Eix Transversal o l'AP-7 han tingut a veure amb el fet que les xifres de circulació de vehicles no siguin les que s'havien previst.
Els orígens de l'eix Vic-Olot estan molt relacionats amb l'Eix Transversal. La connexió entre Osona i la Garrotxa formava part l'any 1989 de les tres alternatives plantejades en la continuació de l'Eix Transversal des de Vic cap a llevant. L'octubre de 1994, s'aproven i es sotmeten a informació pública els estudis informatius i d'impacte Ambiental de la nova carretera Vic-Olot en el tram entre Manlleu i Olot.
Després del període d'informació pública l'estudi queda desestimat. L'oposició al projecte personalitzada en el col·lectiu Salvem Les Valls demana i insisteix en la retirada del projecte.
Finalment s'opta per executar l'eix Vic-Olot en trams i fases més petites. El primer tram que s'executa és el que va de Vic i Manlleu que va entrar en funcionament l'any 1998. El tram entre Manlleu i Torelló s'acaba de construir a finals del 2002. En aquest punt és on ara quedava mort el nou eix viari. L'agost del 2003 es comença a foradar la boca sud del túnel de Bracons, al costat osonenc.
El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el 3 d'abril del 2009 l'Eix Vic-Olot (C-37). L'obra, que millora les comunicacions entre Osona i la Garrotxa i que ha tingut un cost de més de 300 MEUR, conté com a element més singular el túnel de Bracons. Aquest té una longitud de 4,5 quilòmetres i és el tercer més llarg del país, després dels de Vielha i el Cadí.
El tram de 50 quilòmetres que separava Vic i Olot per l'anomenada carretera de la Salut es feia en més d'una hora i amb la construcció del túnel de Bracons aquesta distància es pot fer en menys de mitja hora.
