La Fundació Oncolliga Girona ha fet una donació per a la recerca del càncer que porten a terme l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO). En concret, l’aportació de l’Oncolliga, de 30.000 euros, es destinarà a un projecte de recerca en càncer d’ovari liderat per l’oncòloga Pilar Barretina Ginesta, investigadora del grup de recerca OncoGir-Pro (ICO-IDIBGI), coincidint amb el Dia mMundial del Càncer d’Ovari (8 de maig).
La presidenta d’Oncolliga Girona, Paqui Badosa, ha expressat la seva satisfacció de poder contribuir un cop més a la investigació sobre el càncer amb fons provinents de l’Oncotrail, el repte esportiu i solidari que l’entitat organitza des de fa més de vuit anys. “Després d’un any en blanc a causa de la covid-19, l’octubre passat vam poder reprendre aquest repte amb una nova edició que va ser tot un èxit, tant de participació com de recaptació. Gràcies a això hem pogut contribuir a millorar la qualitat de vida dels malalts als hospitals amb la compra de material divers i també tornar a fer aportacions per a la investigació, com aquesta”.
Per la seva banda, l’oncòloga Pilar Barretina, investigadora del grup OncoGir-Pro de l’ICO i l’IDIBGI, agraeix la donació de l’Oncolliga Girona: “Gràcies a l'esforç i col·laboració desinteressada de moltes persones, donarem un impuls a la recerca en el camp del càncer d'ovari, una patologia relativament poc freqüent comparada amb altres càncers però amb molta necessitat d'investigació per trobar noves estratègies terapèutiques”.
Preveure la llarga supervivència en càncer d’ovari
La majoria de casos de càncer epitelial d’ovari es diagnostiquen quan ja estan en una fase avançada. Malgrat els avenços en els tractaments oncològics, la major part d’aquestes pacients recauen, i, a causa d’això, el seu pronòstic no és tan bo en molts casos. L’estudi que s’impulsarà gràcies a la donació d’Oncolliga Girona té l’objectiu d’identificar les característiques clíniques i moleculars de les pacients que no recauen o, en cas de fer-ho, viuen durant anys responent a successius tractaments.
“Conèixer les característiques de les pacients que són llargues supervivents pot fer que descobrim alguna via per poder tractar millor les que no tenen tan bon pronòstic, o desenvolupar nous fàrmacs”, assenyala Barretina, i afegeix: “aquest coneixement hauria de permetre personalitzar els tractaments, evitant sobretractar les pacients que identifiquem amb les característiques de llargues supervivents”.