El grup d’escoltadors de veus i experiències sensoperceptives inusuals de Girona compleix deu anys. L’espai, pioner a Catalunya, ha ofert suport a més de 200 usuaris amb problemes de salut mental al llarg de 312 sessions de grup i 54 trobades obertes.
Es tracta d’un grup obert i gratuït adreçat a persones que escolten veus o que viuen altres experiències al·lucinatòries, com visions o olors, és a dir, qualsevol sensació relacionada amb els cinc sentits “que només perceben ells i no la resta de la gent”. L’objectiu és reduir l’angoixa associada a aquestes vivències, comprendre’n el sentit emocional i “trencar tabús” parlant-ne obertament. Marta Torrent, que fa vuit anys que hi participa, afirma que l’ha ajudat a sentir-se “normal”.
Cada dilluns a la tarda, la biblioteca Carles Rahola de Girona es converteix en un espai segur on les veus internes deixen de ser un secret. La filosofia del grup és clara: escoltar veus és una experiència humana i, encara que sigui poc habitual, el problema no són les veus, sinó la relació que la persona estableix amb elles.
“Com a experiència humana la pot tenir tothom i s’ha de poder redefinir”, afirma la psicòloga clínica Susana Romero, que explica que al grup treballen compartint experiències i defugint les etiquetes diagnòstiques: “Quan parles de diagnòstic ja estàs donant una resposta a tot el que et passa. La persona ha de poder reflexionar i plantejar-se què li passa i per què”.
“La clau és poder tenir un lloc de trobada, on saps que pots parlar de l’experiència extrasensorial de la manera més sincera possible. Com a psicòloga, intento sempre complementar la part emocional, parlar de la història vital i traumàtica, però el poder del grup és poder parlar de les veus sense tabús, perquè encara no són temes que es parlin de manera espontània”, ha afegit Romero.
Dins el projecte comunitari, han constatat que no totes les veus o experiències extrasensorials són iguals, ni comporten el mateix patiment. Alguns usuaris hi conviuen amb normalitat, mentre que d’altres no. “Ara ja pensen d’una manera molt profunda i sana: volen viure, amb o sense les veus, però volen fer la seva vida”, destaca la psicòloga.
A banda de les trobades setmanals, fa set anys que el projecte va ampliar el seu abast amb ‘Trobades: Parlem de veus?’, un espai mensual obert a familiars, amics, professionals i persones interessades que busca trencar l’estigma i fomentar el diàleg obert sobre aquestes experiències humanes sovint invisibilitzades.
La “por” a dir-ho
Marta Torrent explica que veu una ombra des de petita, arran d’una experiència traumàtica, i que d’adulta va començar a sentir veus. “Mai ho vaig voler explicar a ningú perquè em feia por el que poguessin pensar de mi”, diu. Quan el seu pare va morir, va rebre atenció psicològica i va ser llavors quan va començar a assistir al grup.
Torrent assegura que conviu amb l’ombra i amb les veus, i que a casa fins i tot en fan mitja broma amb el seu fill, a qui li va explicar des de petit “perquè no s’espantés”: “Quan perdem alguna cosa, diem que deu haver estat l’ombra”. “Estic molt contenta de venir al grup perquè penso que ja no soc tan rara, aquí em sento normal”, afegeix.
La Maria Germà, mare d’un altre membre, explica que per a ella el grup ha estat cabdal per entendre millor el seu fill: “Quan vaig saber que hi havia un grup de veus que sortia de l’hospital i anava a una biblioteca ho vaig trobar genial. He trobat acceptació i respecte pels tempos de cadascú”. També ha destacat el suport mutu en moments “molt durs”.
Els participants coincideixen que és molt beneficiós poder compartir l’experiència, desfogar-se emocionalment i parlar de situacions doloroses passades. Això els ajuda a entendre l’impacte emocional i la relació entre el patiment i el símptoma.
Tot i que a Catalunya és un projecte pioner, els grups d’escoltadors de veus es van originar als Països Baixos i al Regne Unit a finals dels anys 80, inspirats pel psiquiatre social Marius Romme. La psicòloga Susana Romero recorda que va conèixer la iniciativa a través d’una resident que havia treballat a Londres: “Allà parlaven de les veus d’una manera molt més oberta”. Així van crear el grup, que va funcionar tres anys en entorn hospitalari abans de traslladar-se a un equipament comunitari, la biblioteca.
El grup està obert a totes les persones de les comarques gironines, tot i que, per proximitat, la majoria dels participants són de Girona i del Gironès.
