La fi dels peatges a l'AP-7 i la lluita per frenar la covid-19 marquen aquest 2021 a les comarques gironines. S'aixequen barreres de nord a sud de l'autopista entre la Jonquera i Maçanet després de mig segle. La vacunació contra el coronavirus converteix Fira de Girona en un punt massiu per injectar dosis i la farmacèutica Hipra rep llum verda per començar els assajos del seu vaccí.
A l'estiu, el toc de queda es tradueix en macrobotellots a la Costa Brava. Les flames cremen part del parc natural del Cap de Creus i el foc amenaça també el Montgrí. El projecte d'un parc eòlic marí a la badia de Roses aixeca polèmica al territori. La policia desmantella una xarxa liderada per un informàtic que falsificava carnets de conduir arreu de l'Estat.
25 de gener. L'empresa BlueFloat Energy i el grup d'enginyeria i tecnologia SENER anuncien un projecte per instal·lar un parc eòlic marí al golf de Roses (Alt Empordà). Els molins flotants es volen situar a una distància d'entre 10 i 22 quilòmetres de la línia de la costa. Inicialment es preveuen 80 aerogeneradors. Després es reduiran a 35, amb una potència de 500 MW, i s'allunyaran del cap de Creus. Ràpidament el projecte genera oposició al territori i neix la plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí. Al setembre, unes 300 persones participen al primer acte conjunt de rebuig. Al novembre, els impulsors obren la porta a fer una prova pilot, amb només tres molins i una potència de 50 MW per buscar "el consens". Els opositors ho titllen de maniobra.
4 de febrer. Comencen els simulacres de votació per assajar els protocols sanitaris als col·legis electorals del 14-F. Sant Julià de Ramis es converteix en el primer municipi català que recrea la jornada electoral. Els qui seran membres de mesa s'equipen amb pantalles facials, mascaretes FPP2 i bates; la mateixa protecció que hauran de portar durant la franja reservada als infectats i contactes estrets. A Girona, JxCat guanya les eleccions i manté els set diputats al Parlament. ERC queda segona amb quatre escons, el PSC n'obté tres, la CUP dos i Vox treu el primer diputat.
16 de febrer. Aldarulls a Girona per l'empresonament del raper Pablo Hasel. Les manifestacions acaben amb nits de disturbis on es cremen contenidors, es llancen pedres contra les línies policials i es fan destrosses a entitats bancàries. Els manifestants rebenten els vidres, trenquen els caixers automàtics i en regiren els interiors.
Els aldarulls s'allarguen fins al cap de setmana i els Mossos fan set detinguts a la ciutat. El jutjat els deixa a tots en llibertat provisional. Durant els disturbis es munten barricades al pont de Pedra i a la plaça del Vi, en ple centre de Girona, i el Barri Vell s'omple d'antiavalots. A la zona de la Devesa, el diputat de la CUP Dani Cornellà rep un cop de porra al cap. El cas acaba als jutjats amb un agent de la Brimo investigat.
1 de març. Primer judici a l'Audiència de Girona amb petició de presó permanent revisable. Un tribunal popular jutja la mare de Girona que el 30 de desembre del 2019 va matar la filla de 10 anys ofegant-la a la banyera després de drogar-la. El jurat la declara culpable d'assassinat però conclou que, en el moment dels fets, tenia "molt disminuïda la capacitat de decidir" com a conseqüència d'un trastorn depressiu que patia.
El veredicte li aprecia una eximent incompleta d'alteració psíquica, una atenuant de confessió i una agreujant de parentiu. L'Audiència la condemna a 20 anys de presó i 10 anys de llibertat vigilada.
14 de març. Primera gran protesta dels pobles del Vallespir i de l'Alt Empordà per reclamar la reobertura dels passos fronterers. Prop d'un miler de persones es concentren sobre el pont del riu Major a Albanyà per reclamar a l'Elisi que retiri les pedres i els blocs de formigó que barren el pas de diverses carreteres.
Asseguren que la mesura presa per l'executiu de Macron els empobreix i els perjudica la vida social i econòmica. La decisió del govern francès de mantenir els passos tancats fa que, en diverses ocasions, hi hagi activistes que retirin ells mateixos les barreres com a protesta. La Prefectura dels Pirineus Orientals, però, torna a col·locar les pedres i el formigó al cap de poques hores.
19 d'abril. Salut obre el punt de vacunació massiu al Palau de Fires de Girona amb capacitat per administrar fins a 10.000 dosis diàries. L'obertura del vacunòdrom arrenca amb 648 cites perquè no hi ha reserves de vaccins, però l'arribada de més vials augmenta el ritme de la campanya.
La Devesa de seguida s'omple de fileres de gent que espera rebre les injeccions fins a finals d'estiu, on l'assistència cau en picat i Salut fa una crida a vacunar-se. El punt tanca el 30 de setembre havent administrat unes 300.000 dosis. Fira de Girona recupera l'activitat de certàmens. Salut concentra la vacunació als CAP però també habilita altres espais arreu de la demarcació, entre ells la Delegació del Govern a Girona, on també s'administraran terceres dosis i es vacunaran menors.
29 d'abril. Un alumne de 15 anys ataca i malfereix una professora amb un ganivet a dins d'una aula de l'institut de Vidreres (Selva). L'estudiant de 4t d'ESO, que havia estat expulsat del centre, aprofita que la docent està d'esquenes per llançar-li l'arma al cap i, després, clavar-li al coll. L'adolescent intenta fugir però la Policia Local el deté poc després. Ingressa en un centre de menors. L'agressió desperta la indignació dels sindicats i de la comunitat educativa, que reclamen mesures per acabar amb la violència a les aules. A l'octubre el jutjat condemna l'estudiant a 2 anys d'internament per intent d'homicidi en concurs amb un delicte d'atemptat. Li estimen una atenuant d'alteració psíquica i una altra de reparació del dany. No es podrà apropar a menys 400 metres de la víctima durant 5 anys.
11 de maig. Macrooperatiu dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional per desmantellar una xarxa que des de les comarques gironines falsificava carnets de conduir a tot l'Estat. L'operatiu 'Loki' se salda amb catorze detinguts de la cúpula de la xarxa. A la cúspide, la investigació hi situa un informàtic de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) que treballava per a la Direcció General de Trànsit (DGT) i que utilitzava usuaris i contrasenyes de funcionaris per emetre els carnets falsos. Els clients pagaven entre 4.500 i 15.000 euros. La DGT identifica 2.300 conductors amb permisos de conduir fraudulents. El jutjat envia a presó vuit integrants de la xarxa. El 21 d'octubre, l'Audiència de Girona deixa en llibertat sota fiança d'entre 5.000 i 100.000 euros els líders de la trama. La causa està obert per delictes de suborn, blanqueig de capitals, falsedat en document oficial i grup criminal.
23 de juny. L'exconsellera de Treball, Dolors Bassa, surt de la presó del Puig de les Basses de Figueres. Ho fa després que li concedeixin l'indult i d'haver-se passat 1.221 dies entre reixes: 3 anys i quatre mesos. Primer a Alcalá-Meco i després, a Figueres. El Suprem la va condemnar a una pena de 12 anys per sedició i malversació. A la sortida, Bassa assegura que els indults són un "pas endavant" però que encara en calen "molts més". També afirmar, davant desenes de persones i acompanyada de la seva família i diversos consellers, que la mesura de gràcia hauria d'haver arribat "molt abans". I llança un avís: "No s'ha acabat res".
16 de juliol. Un incendi a Llançà provocat per una burilla crema 415 hectàrees, la gran majoria del Parc Natural del Cap de Creus. El vent i la virulència de les flames fa que els Bombers triguin gairebé tres dies a controlar-lo. Una setmana més tard es declara un nou foc, en aquest cas al massís del Montgrí. L'incendi crema més de 90 hectàrees en una zona escarpada i de difícil accés. Els Agents Rurals denuncien que els visitants continuen entrant a l'espai natural malgrat que se n'ha prohibit l'accés i això condiciona el treball dels Bombers, que han de redoblar esforços per la simultaneïtat amb altres incendis, com els de Ventalló i el de l'Anoia.
15 d'agost. Un macrobotellot en un paratge de Regencós arriba a aplegar fins a 500 persones i acaba amb llançament de pedres contra els Mossos. La zona boscosa queda plena d'ampolles i deixalles. El temut efecte crida cap als municipis que queden fora del toc de queda es fa evident, perquè els botellots s'estenen per la Costa Brava. Els pateixen pobles com Palafrugell, Calonge, l'Escala, Torroella de Montgrí o Mont-ras. Per intentar frenar-los, alguns ajuntaments tanquen platges de nit o restringeixen l'accés a parcs i llocs públics. Creix la indignació arran dels actes vandàlics en què degeneren els botellots i tant alcaldes com alcaldesses reclamen a la Generalitat que actuï.
27 d'agost. Comença la primera fase dels assajos de la nova vacuna contra la covid-19 dels laboratoris Hipra. Arrenca amb 30 voluntaris dels hospitals Clínic de Barcelona i Josep Trueta de Girona. Són persones d'entre 18 i 39 anys que encara no han estat vacunades. De tots els seleccionats, 25 reben dues dosis de la formula d'Hipra i els altres 5, de Pfizer. Sempre amb 21 dies de diferència. Aquesta primera fase es tanca amb resultats satisfactoris i la farmacèutica gironina es prepara per passar a la segona, on hi participaran un miler de voluntaris de deu centres sanitaris diferents. L'Agència Espanyola del Medicament dona llum verda a aquest nou assaig el 15 de novembre. Les sensacions són tan bones que l'empresa ja comença a produir vacunes. En preveuen tenir a punt entre 50 i 75 milions de dosis aquest mateix 2021. L'objectiu és comercialitzar-la a partir del tercer trimestre del 2022.
31 d'agost. L'AP-7 passa a ser gratuïta de nord a sud de les comarques gironines després de dècades de pagament. Abans de la mitjanit, s'aixequen les barreres dels peatges entre la Jonquera i Maçanet de la Selva. S'esperava que això passés a partir de les dotze, ja a 1 de setembre, coincidint amb la fi de la concessió. Però la mesura s'avança. Veïns de Sant Julià de Ramis ho celebren penjant pancartes i llançant petards a la sortida de Girona Nord. Els conductors viuen les primeres hores de gratuïtat entre la satisfacció i la sorpresa (sobretot, els turistes). La fi de la concessió suposa, això sí, que els 27 ajuntaments per on passa l'AP-7 deixin d'ingressar 3,75 milions d'euros (MEUR) per l'IBI. Al novembre, l'Estat comença a desmantellar les cabines de la Jonquera. És el símbol que marca la fi dels peatges, amb la incògnita de quin serà el model que caldrà aplicar en un futur per garantir el manteniment de l'autopista.
28 d'octubre. Oques Grasses puja a l'escenari de les barraques de Girona en la primera nit de Fires de Sant Narcís. Són els primers a actuar a la Copa en dos anys. El 2020 els concerts es van suspendre arran de la pandèmia i l'any anterior, el 2019, l'Ajuntament va decidir cancel·lar les barraques pels disturbis postsentència. Les barraques de Girona es fan sense aforaments ni distància de seguretat, però sí que el consistori obliga a portar mascareta. Una norma que l'àmplia majoria d'assistents no segueixen, i que deixa imatges de la Copa plena de gent sense mascaretes. Inicialment, l'Ajuntament havia previst sectoritzar l'esplanada, però la millora de la situació sanitària fa que aquesta idea no s'apliqui. A diferència d'altres anys, però, aquest 2021 només hi ha dues barraques amb una barra unificada, on es reparteixen totes les entitats.
31 d'octubre. Parricidi a Ripoll. A les nou del matí, els Mossos d'Esquadra reben l'avís per la mort a ganivetades d'una dona de 46 anys en un domicili de l'avinguda Ripollès. El fill de 19 anys de la víctima fuig després de l'atac i la policia munta un dispositiu per localitzar-lo. L'endemà, el detenen en una zona boscosa de Les Llosses. El 3 de novembre, el jutjat l'envia a presó per homicidi. La investigació apunta que va atacar la mare amb dos ganivets i la va rematar quan ja era a terra. Dos crims masclistes marquen la crònica negra de l'any a la demarcació. El 2 de juny, un home es presenta a la comissaria dels Mossos i confessa que ha matat la parella a Porqueres (Pla de l'Estany) i el 16 de desembre un home acaba amb la vida de la dona i després de suïcida a Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
