Mas: 'Mai Catalunya havia estat tan a prop de la seva plenitud nacional'

El president ha assegurat als manifestants que “el vostre clam és el meu, la vostra veu és la meva i els vostres anhels són els meus”

El cap de l’Executiu s’ha adreçat en el seu discurs als que es manifestaran demà a Barcelona i els ha assegurat que “el meu cor serà amb vosaltres” així com “el meu esperit i el meu compromís”. Ha afegit que “encara que sigui en silenci, sapigueu que el vostre clam és el meu, que la vostra veu és la meva, que els vostres anhels són els meus”.
 
Artur Mas ha instat a tots els que participaran en algun dels actes de la Diada a fer-ho “sempre amb esperit de suma, sabent que som i serem observats, deixant sentir la nostra veu, serena i clara, i exhibint i proclamant la fermesa de les nostres conviccions, del nostre compromís i de la nostra estima per Catalunya”.
 
Pacte fiscal: “urgent, just i necessari”
 
En el missatge institucional el president Mas ha insistit novament en la necessitat del pacte fiscal i ha assegurat que “no hi ha batalla més urgent ni repte més important que la sobirania fiscal del nostre país i més en aquests moments”. El cap del Govern ha afirmat que el “primer objectiu amplament aglutinador i compartit” de la transició nacional que la societat catalana està duent a terme és el pacte fiscal i ha assegurat que el defensarà com a “urgent, just i necessari”.
 
El president ha assenyalat que la sobirania fiscal és alhora “un acte d’afirmació nacional i d’afirmació social, en la mesura que els principals perjudicats en cas de no tenir-la són les persones individuals i concretes”, per la qual cosa ha manifestat que “aspirem a més com a nació perquè aspirem a més com a societat, i a l’inrevés”. “La plenitud nacional de Catalunya i el benestar i la cohesió dels seus ciutadans no són elements contradictoris, sinó tot el contrari”, ha reblat.
 
“Fe indestructible que ens en sortirem”
 
En diferents moments del seu discurs, el cap del Govern s’ha referit a la situació econòmica i ha assenyalat que “són temps de decisions difícils” i “no precisament agradables”. Ha dit que Catalunya es mou entre “les incerteses i debilitats” del projecte europeu i de l’euro i “la manca de visió i de sentit d’estat que impera a Espanya” i ha assenyalat que “aquest escenari que no controlem ens condiciona el dia a dia”.
 
Fent un símil nàutic, el president de la Generalitat ha demanat “no perdre el rumb” perquè el país “ha de navegar sabent que quan l’aigua inunda el vaixell cal treure-la com sigui, si pot ser amb l’esforç de tothom”. Per aquest motiu, ha demanat a tots “no només comprensió, sinó compromís i implicació”.
 
El cap de l’Executiu ha volgut llançar un missatge de confiança i ha subratllat la seva “fe indestructible en què ens en sortirem, enfortits i amb uns valors més ferms i més sans com a persones i com a poble”.
 
 
Motius d’esperança
 
Artur Mas ha encoratjat els ciutadans a no caure “en el fatalisme o en la desesperança” malgrat que “el present que estem vivint ens posa constantment a prova, tant individualment com col·lectivament”. El president ha fet una crida a “lluitar, aferrissadament i sense treva, contra qualsevol sentiment de desànim” i ha proposat “tres mirades diferents i complementàries” al passat, al present i al futur de Catalunya, en les quals ha assegurat que hi ha “motius d’esperança”.
 
Pel que fa al futur, Artur Mas ha remarcat que “mai com ara Catalunya havia estat tan a prop en la seva aspiració i el seu anhel de plenitud nacional” i el fet que cada dia més catalans i catalanes “s’incorporen al sentiment i al concepte que és a nosaltres a qui ens correspon decidir lliurement el nostre futur com a poble i com a nació”.
 
Respecte al passat, el cap del Govern ha indicat que “malgrat algunes derrotes, que en algun moment podien semblar definitives, Catalunya mai no va ser ni es va comportar com un poble vençut”. Del present ha destacat els exemples de persones, col·lectius i entitats “que actuen amb gran generositat, amb un altíssim sentit del deure i de la responsabilitat, que fan coses, que ajuden, que es mouen”.