Poc abans de les dotze del migdia del 3 de juny del 1993, una explosió a la nau número III de la pirotècnica Brau de Vidreres la va destruir completament i va provocar la mort de quatre treballadors. Les víctimes es trobaven a l'interior de la nau, descarregant petards i materials pirotècnics, en el moment del sinistre. A conseqüència de l'onada expansiva, també hi va haver explosions a la resta de naus de l'empresa, que va quedar totalment destruïda.
Les famílies de les víctimes van portar el cas a judici i, disset anys després –i d'una suspensió entremig- aquest va arribar a l'Audiència de Girona. En total, a la banqueta dels acusats s'hi asseien nou imputats, entre els quals hi havia els dos propietaris de l'empresa. La resta, eren representants de les empreses proveïdores, el Guàrdia Civil que vigilava les instal·lacions i els encarregats del personal, entre d'altres.
Tots els imputats s'enfrontaven a una pena de cinc anys de presó i a pagar una indemnització de 900.000 euros. Durant el judici, les diferents acusacions particulars (el fiscal no acusava) van posar l'accent en el fet que s'havien trobat materials pirotècnics prohibits a la zona, que l'empresa no havia format convenientment el personal en risc d'explosius o que no tenia tots els permisos en regla.
La sentència de l'Audiència, però, desestima aquestes tesis i conclou que cap dels acusats és responsable de la mort dels quatre treballadors. El tribunal eximeix els propietaris de la pirotècnia, Rafael Brau i Maria Rosa Estrada, dient que Brau només es dedicava 'a emmagatzemar' petards i no a fabricar-los, i que el magatzem on es va originar l'explosió comptava amb tots els permisos corresponents.
Advertències sobre la manipulació
Pel que fa als encarregats del personal, la sentència ressalta que les quatre víctimes havien rebut 'advertències' sobre els riscos que comportava manipular explosius. A més, el tribunal també recull que a les instal·lacions de la pirotècnia 'hi havia cartells alertant sobre els riscos, i també un manual d'instruccions a disposició del personal'.
En referència a què va originar l'explosió, l'Audiència indica que no es pot determinar quina va ser-ne la causa. En aquest sentit, indica que no es pot concloure si els materials 'que contenien una mescla de clorat i alumini, prohibida pel Ministeri', van ser els que van explosionar, o bé si van ser d'altres (que complien la legislació). I pel que fa a la procedència dels productes no autoritzats, la sentència indica que tampoc ha estat possible determina quin dels proveïdors hauria servit aquest material.
Per últim, el tribunal també eximeix de responsabilitat el Guàrdia Civil encarregat d'inspeccionar les instal·lacions. La sentència recull que l'agent 'va complir amb les seves atribucions' quan va inspeccionar el magatzem número III i va comprovar que disposava de les mesures de seguretat corresponents.
Al final del judici, dos dels acusats ja van ser absolts de viva veu perquè les acusacions particulars van retirar els càrrecs contra ells. Ara, la sentència de l'Audiència absol els set restants –entre els quals, hi ha els dos propietaris- i també eximeix de responsabilitat civil les companyies asseguradores de la pirotècnia Brau. La sentència declara, finalment, que les costes del judici s'assumeixin d'ofici.
Les famílies de les víctimes van portar el cas a judici i, disset anys després –i d'una suspensió entremig- aquest va arribar a l'Audiència de Girona. En total, a la banqueta dels acusats s'hi asseien nou imputats, entre els quals hi havia els dos propietaris de l'empresa. La resta, eren representants de les empreses proveïdores, el Guàrdia Civil que vigilava les instal·lacions i els encarregats del personal, entre d'altres.
Tots els imputats s'enfrontaven a una pena de cinc anys de presó i a pagar una indemnització de 900.000 euros. Durant el judici, les diferents acusacions particulars (el fiscal no acusava) van posar l'accent en el fet que s'havien trobat materials pirotècnics prohibits a la zona, que l'empresa no havia format convenientment el personal en risc d'explosius o que no tenia tots els permisos en regla.
La sentència de l'Audiència, però, desestima aquestes tesis i conclou que cap dels acusats és responsable de la mort dels quatre treballadors. El tribunal eximeix els propietaris de la pirotècnia, Rafael Brau i Maria Rosa Estrada, dient que Brau només es dedicava 'a emmagatzemar' petards i no a fabricar-los, i que el magatzem on es va originar l'explosió comptava amb tots els permisos corresponents.
Advertències sobre la manipulació
Pel que fa als encarregats del personal, la sentència ressalta que les quatre víctimes havien rebut 'advertències' sobre els riscos que comportava manipular explosius. A més, el tribunal també recull que a les instal·lacions de la pirotècnia 'hi havia cartells alertant sobre els riscos, i també un manual d'instruccions a disposició del personal'.
En referència a què va originar l'explosió, l'Audiència indica que no es pot determinar quina va ser-ne la causa. En aquest sentit, indica que no es pot concloure si els materials 'que contenien una mescla de clorat i alumini, prohibida pel Ministeri', van ser els que van explosionar, o bé si van ser d'altres (que complien la legislació). I pel que fa a la procedència dels productes no autoritzats, la sentència indica que tampoc ha estat possible determina quin dels proveïdors hauria servit aquest material.
Per últim, el tribunal també eximeix de responsabilitat el Guàrdia Civil encarregat d'inspeccionar les instal·lacions. La sentència recull que l'agent 'va complir amb les seves atribucions' quan va inspeccionar el magatzem número III i va comprovar que disposava de les mesures de seguretat corresponents.
Al final del judici, dos dels acusats ja van ser absolts de viva veu perquè les acusacions particulars van retirar els càrrecs contra ells. Ara, la sentència de l'Audiència absol els set restants –entre els quals, hi ha els dos propietaris- i també eximeix de responsabilitat civil les companyies asseguradores de la pirotècnia Brau. La sentència declara, finalment, que les costes del judici s'assumeixin d'ofici.
