"El termalisme també pateix les conseqüències de la conjuntura econòmica, però hem de ser capaços de continuar el procés de transformació engegat en els últims anys per arribar a una generació que fins fa pocs anys veia els balnearis com una cosa llunyana". El sector té clar el seu horitzó: convertir el termalisme en un producte de masses i no només per a la gent gran
Aquesta reflexió la fa Ignasi Avilès, gerent del Balneari Font Vella de Sant Hilari Sacalm i del Centre Termal Lúdic Magma a Santa Coloma de Farnès. Avilès aposta per un termalisme "flexible i funcional" perquè l'experiència termal que fins ara s'havia associat tradicionalment als tractaments terapèutics es pugui viure també des d'un punt de vista lúdic.
També el sector públic defensa aquesta estratègia per reimpulsar el sector en un moment complex per a l'economia. El president de l'associació Viles Termals i alcalde de Caldes d'Estrac, Joaquim Arnó, reconeix que programes per a la gent gran com l'Imserso "han ajudat molt" a donar a conèixer el termalisme, però creu que és hora de desfer tòpics i assegura que "els balnearis son per a totes les edats".
És en aquest context que neix el programa Sowell, una iniciativa pilot a nivell europeu per promoure el termalisme entre el públic jove i desestacionalitzar-lo. Catalunya és una de les quatre destinacions que formen part d'aquest projecte, juntament amb França, Itàlia i la República Txeca i es preveu que "en els pròxims mesos" es puguin començar a vendre els primers paquets turístics relacionats amb el termalisme.
Així ho assegura el director de Màrketing de l'Agència Catalana de Turisme, Jordi Secall, un dels òrgans públics responsables de la iniciativa. Segons Secall, aquests paquets "van en la línia de la pròpia evolució del sector, que ja s'està posat al dia, i aviat començaran a aparèixer ofertes que ajudin el públic jove a redescobrir el turisme de salut i benestar".
Des del Govern es defensa que aquesta mena 'd'Imserso per a joves' permetrà incorporar un nou segment de públic al consum turístic, amb propostes que siguin del seu interès i, a més, introduir-los en l'oferta catalana. Segons Secall, potser hi haurà joves d'arreu d'Europa que es beneficiaran d'aquestes ofertes que d'una altra manera no haurien conegut mai l'oferta termal que té Catalunya.
Ignasi Avilès aplaudeix aquest nou instrument de promoció turística i reconeix que actualment la majoria de balnearis es nodreixen principalment de clients catalans. "Ens falta obertura a Europa", reconeix. El sector, però, també és conscient que el balneari no és una de les principals motivacions dels turistes per escollir la seva destinació i per això veuen necessari emmarcar el termalisme en una oferta més global.
Al marge d'altres activitats que puguin completar l'estada del turista, balnearis i Ajuntaments coincideixen en que és important potenciar l'entorn, tot i que sovint aquest no està preparat per acollir grans onades de turistes. Molts municipis termals no tenen prou capacitat hotelera i els serveis que ofereix el municipi no està pensat perquè hi pugui haver un gran increment de població de milers de persones en temporada alta.
És en aquest context que les dues grans associacions, Viles Termals -que representa els Ajuntaments- i Balneària -que agrupa els balnearis d'aigua termal- estudien la seva integració en un únic ens que els permeti establir estratègies conjuntes de promoció i optimitzar les inversions que públic i privat poden realitzar plegats.
"No som un spà"
A més de desempallegar-se de l'associació que és fa dels balnearis amb la gent gran, el sector també ha de lluitar contra un altre clixé. En el seu vessant més lúdic, sovint els balnearis termals s'inclouen, en l'imaginari col·lectiu, en el mateix sac que els spà urbans. "No som un spà", assegura Ignasi Avilès, responsable de Font Vella i Magma.
El sector no veu aquest tipus d'establiments com una competència directa perquè no són el mateix i el que reivindiquen en la seva identitat i les propietats mineromedicinals de les seves aigües. "Als spà el que tenen son aigua calenta de l'aixeta. L'aigua termal apareix on apareix i no es pot traslladar", reivindiquen des del sector.
Aquesta reflexió la fa Ignasi Avilès, gerent del Balneari Font Vella de Sant Hilari Sacalm i del Centre Termal Lúdic Magma a Santa Coloma de Farnès. Avilès aposta per un termalisme "flexible i funcional" perquè l'experiència termal que fins ara s'havia associat tradicionalment als tractaments terapèutics es pugui viure també des d'un punt de vista lúdic.
També el sector públic defensa aquesta estratègia per reimpulsar el sector en un moment complex per a l'economia. El president de l'associació Viles Termals i alcalde de Caldes d'Estrac, Joaquim Arnó, reconeix que programes per a la gent gran com l'Imserso "han ajudat molt" a donar a conèixer el termalisme, però creu que és hora de desfer tòpics i assegura que "els balnearis son per a totes les edats".
És en aquest context que neix el programa Sowell, una iniciativa pilot a nivell europeu per promoure el termalisme entre el públic jove i desestacionalitzar-lo. Catalunya és una de les quatre destinacions que formen part d'aquest projecte, juntament amb França, Itàlia i la República Txeca i es preveu que "en els pròxims mesos" es puguin començar a vendre els primers paquets turístics relacionats amb el termalisme.
Així ho assegura el director de Màrketing de l'Agència Catalana de Turisme, Jordi Secall, un dels òrgans públics responsables de la iniciativa. Segons Secall, aquests paquets "van en la línia de la pròpia evolució del sector, que ja s'està posat al dia, i aviat començaran a aparèixer ofertes que ajudin el públic jove a redescobrir el turisme de salut i benestar".
Des del Govern es defensa que aquesta mena 'd'Imserso per a joves' permetrà incorporar un nou segment de públic al consum turístic, amb propostes que siguin del seu interès i, a més, introduir-los en l'oferta catalana. Segons Secall, potser hi haurà joves d'arreu d'Europa que es beneficiaran d'aquestes ofertes que d'una altra manera no haurien conegut mai l'oferta termal que té Catalunya.
Ignasi Avilès aplaudeix aquest nou instrument de promoció turística i reconeix que actualment la majoria de balnearis es nodreixen principalment de clients catalans. "Ens falta obertura a Europa", reconeix. El sector, però, també és conscient que el balneari no és una de les principals motivacions dels turistes per escollir la seva destinació i per això veuen necessari emmarcar el termalisme en una oferta més global.
Al marge d'altres activitats que puguin completar l'estada del turista, balnearis i Ajuntaments coincideixen en que és important potenciar l'entorn, tot i que sovint aquest no està preparat per acollir grans onades de turistes. Molts municipis termals no tenen prou capacitat hotelera i els serveis que ofereix el municipi no està pensat perquè hi pugui haver un gran increment de població de milers de persones en temporada alta.
És en aquest context que les dues grans associacions, Viles Termals -que representa els Ajuntaments- i Balneària -que agrupa els balnearis d'aigua termal- estudien la seva integració en un únic ens que els permeti establir estratègies conjuntes de promoció i optimitzar les inversions que públic i privat poden realitzar plegats.
"No som un spà"
A més de desempallegar-se de l'associació que és fa dels balnearis amb la gent gran, el sector també ha de lluitar contra un altre clixé. En el seu vessant més lúdic, sovint els balnearis termals s'inclouen, en l'imaginari col·lectiu, en el mateix sac que els spà urbans. "No som un spà", assegura Ignasi Avilès, responsable de Font Vella i Magma.
El sector no veu aquest tipus d'establiments com una competència directa perquè no són el mateix i el que reivindiquen en la seva identitat i les propietats mineromedicinals de les seves aigües. "Als spà el que tenen son aigua calenta de l'aixeta. L'aigua termal apareix on apareix i no es pot traslladar", reivindiquen des del sector.
