Margaret Atwood és una de les figures literàries més importants del segle XX, coneguda per les seves obres que exploren les distopies socials, el feminisme i la complexitat de les relacions humanes. L’assassí cec (2000), publicat en català per Quaderns Crema, és un exemple clàssic d'aquesta habilitat única d'Atwood per unir diversos gèneres i estils dins d'una mateixa obra, i ho fa amb una mestria que va ser reconeguda amb el prestigiós Premi Booker l’any 2000.
En L’assassí cec, Atwood ofereix una novel·la complexa i ambiciosa, estructurada en dos relats principals que es van entrellaçant fins a convergir en un final sorprenent i colpidor. La novel·la presenta dues trames aparentment independents: d'una banda, la història de la vella Iris Chase, qui reflexiona sobre la seva vida a partir dels seus records i una sèrie d'esdeveniments tràgics que han marcat la seva existència; i, d'altra banda, una narració que té lloc en el passat, en la qual es reconstrueixen les circumstàncies que envolten la mort de la seva germana Laura, qui va escriure una novel·la titulada també L’assassí cec.
Aquesta segona història és una novel·la dins la novel·la, i s'inspira en la relació clandestina entre una dona de l'alta societat i un home misteriós, qui li narra un relat fantàstic sobre un món distant.
Un dels punts més destacats de L’assassí cec és la manera com Atwood aconsegueix teixir amb habilitat aquestes dues línies narratives, de manera que, malgrat que semblen avançar en direccions diferents, acaben trobant-se en un clímax narratiu que sorprèn el lector.
La història de la vella Iris es desenvolupa en el present, amb un ritme pausat però tens, mentre que el passat s'anuncia en forma de flashbacks que revelen a poc a poc els secrets familiars que han configurat el destí dels personatges. La segona història, el relat fantàstic dins la novel·la, és una metàfora poderosa que alhora serveix per a construir una crítica subtil a les estructures de poder i control, temes freqüents en l'obra d'Atwood.
Els personatges de la novel·la estan profundament treballats, amb una psicologia densa que reflecteix la complexitat de les emocions i les contradiccions humanes. Ni Iris ni Laura, ni cap dels altres personatges, resulten particularment simpàtics; tanmateix, la seva humanitat és palpable, i Atwood els dota d'una riquesa emocional que fa que el lector es vegi immers en els seus conflictes interns.
Les seves accions, per bé que sovint moralment ambigües o directament qüestionables, desperten una mena de comprensió empàtica en el lector, qui es veu arrossegat per la intensitat de la seva lluita personal. La relació entre les germanes Chase és particularment destacada, plena de rivalitat, secrets i traïcions, però també marcada per una profunda i dolorosa dependència emocional.
Un altre aspecte remarcable de L’assassí cec és la capacitat d'Atwood per integrar elements fantàstics dins d'un marc aparentment costumista. Tot i que gran part de la novel·la està ancorada en una realitat quotidiana –la vida d'una dona gran que revisita el seu passat i els traumes familiars–, l'autora introdueix un relat de ciència-ficció dins la narració, un gest que recorda a les seves obres més clarament distòpiques com El conte de la serventa o la trilogia Maddadam. Aquest relat fantàstic no és només un exercici d'evasió o d'entreteniment, sinó que serveix per a subratllar les temàtiques centrals de la novel·la: la lluita pel poder, el paper de la dona en una societat opressiva i la recerca de la llibertat individual.
Atwood, experta en explorar les dinàmiques de poder entre homes i dones, crea una atmosfera de tensió creixent que es manté al llarg de tota l'obra. Els diàlegs subtils, els silencis carregats de significat i les accions aparentment trivials dels personatges configuren un relat on cada detall compta i on res no és el que sembla a simple vista. A mesura que el lector s'endinsa en la trama, es fa evident que Atwood juga constantment amb les expectatives, creant girs argumentals que no només sorprenen, sinó que, en conjunt, construeixen un final profundament impactant.
En conclusió, L’assassí cec és una novel·la que demostra la versatilitat i el talent narratiu de Margaret Atwood. Amb una estructura narrativa complexa, uns personatges psicològicament rics i una fusió brillant entre el realisme i la fantasia, l'autora ofereix una història fascinant que manté la tensió fins a l'última pàgina. El reconeixement del Premi Booker és un testimoni del valor literari d'una obra que, més enllà de la seva intricada construcció, ofereix una reflexió profunda sobre el poder, la memòria i la condició humana.
