Aconseguir totes les nostres metes mai ha estat tasca fàcil, però hi ha certes qualitats que ens poden ajudar a aconseguir el que volem. Canviar aquests esquemes mentals que ens mantenen amb el fre de mà posat és la primera mesura a prendre per aconseguir metes i objectius. Només així, aconseguim ser amos de les nostres pròpies emocions i viure la vida amb plenitud i entusiasme. Però per tot això hem de fer front primerament als pensaments negatius, aquest jutge intern que va dictant sentències en contra dels nostres interessos abans d'hora. Per això cal aprendre a parar-los.
Si quan ens enfrontem a una situació difícil, deixem que els pensaments negatius envaeixin el nostre cap, tard o d’hora es convertiran en emocions nocives que ens faran sofrir. No es tracta de distorsionar la realitat, sinó d'adoptar una actitud més favorable. Les persones que es parlen a si mateixes amb optimisme i confiança saben relativitzar, es veuen capaces de ser felices malgrat les inclemències, i encara així se senten millor.
Per tenir la mateixa actitud que aquest tipus de persones, cal realitzar una neteja mental. Per a això cal analitzar a aquesta veueta que boicoteja el nostre benestar. Si el que ens dóna voltes al capdavant és exagerat, no ajuda a resoldre el problema i, a més, ens fa sentir malament, a què esperem per esborrar-ho de la nostre ment? Quan un pensament no és útil és que està de més, ocupant un espai valuós en el cervell i malgastant la nostra energia.
Quan ens imaginem mentalment aconseguint una meta desitjada, activem les mateixes regions cerebrals que si ocorregués realment, activant també els mecanismes de recompensa. Això ho saben molt bé els esportistes professionals, els qui acostumen a crear imatges mentals abans de les seves competicions. Per què ho fan? Les imatges mentals predisposen cap a l'afecte positiu, la persistència, l’afrontament i la superació personal. I, encara que la visualització no garanteix l'èxit, si produeix un aprenentatge en el cervell, ens omple d'autoconfiança, i ens prepara per orientar les nostres conductes amb la finalitat d'aconseguir les nostres metes.
Com s'explica a nivell científic?
Per engegar-nos cal encendre el motor, i el motor humà és el desig i l'interès. Activar el desig i l'interès és el primer pas per a la motivació, i aquest pas solament s'impulsa des de l'emocional. Què desperta la nostra emoció, el nostre desig? La resposta són els motius que ens mouen: el poder, el repte, els assoliments, les relacions amb les persones, treballar en equip i cooperar, el gaudi i el plaer, aprendre, l'autonomia, la seguretat, la comoditat, contribuir a una mica més gran que nosaltres. Quan connectem amb les nostres motivacions personals el cervell límbic s'engega, i comença a treballar alliberant dopamina (experimentem plaure), i va connectant les diferents regions o àrees cerebrals. Estem en situació activa, volem més, volem obtenir, aquest és l'impuls que mou l'acció.
En mil·lèsimes de segon el cervell límbic envia un missatge al cervell racional a través de la generació d'adrenalina, a la part prefrontal on estan les funcions executives encarregades de l'acció. Primer sospesa, després es marca objectius i planifica accions, i després executa aquestes accions. Si una vegada activat el desig no es passa a l'acció es frustra el procés de la motivació, perquè es talla el circuit motivacional i se li impedeix a la persona experimentar el plaure d'aconseguir el que desitja. La dopamina genera optimisme, il·lusió, entusiasme i altres emocions que dificulten la percepció de la realitat de forma objectiva. L'adrenalina baixa els nivells de dopamina i ens permet ser més objectius i realistes.
Et sonen les persones amb gran entusiasme i impuls que després dels primers passos perden l’energia? Sí, tots aquests que estan plens d'idees, plans, projectes i objectius que t'expliquen van a engegar d'una manera enèrgica, apassionada, i fins a convincent, i passen els mesos, els anys, i segueixen igual, o ja han canviat de projectes o objectius però cap es porta a la pràctica. Altres persones engeguen molts projectes o plans d'acció per aconseguir els seus objectius però no acaben res, comencen molt però no acaben res. Tant uns com uns altres no completen el circuit de la motivació, s'activen amb facilitat però no passen a l'acció, o actuen i es mouen en l'adreça del que desitgen, però no són capaces de mantenir-se en ella, no persisteixen. És a dir, molta dopamina i adrenalina, però poca serotonina. Segur que ara entens moltes reaccions, molts frustracions i moltes vides.
Per tant, hem de ser positius enfront de la incertesa, deixar-nos aconsellar per uns altres, reinventar metes o ser els nostres propis admiradors. Perdre una batalla no implica perdre la guerra. En ocasions solament es pensa en la meta i no valorem el camí. Saber afrontar la frustració és important.
Hem de tenir molt en compte la famosa frase de “creure és poder”, en referència a una actitud positiva, així com conèixer les nostres limitacions i no proposar-nos metes inassolibles que ens faran llençar la tovallola.
