El projecte de rehabilitació de les dues torres del monestir es va aprovar, mitjançant Junta de Govern Local, a finals de juny. Ara, un mes i mig després, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ja ha adjudicat els treballs. Les obres de consolidació ja han començat i ara, les dues torres estan cobertes per bastides.
Els treballs, que executa l'empresa Copayba 2000, adjudicatària del concurs públic, duraran quatre mesos. En total, la inversió que s'hi destinarà serà de 224.000 euros.
Les obres permetran connectar les dues torres -la del Fum i la del Corn- amb els espais remodelats del monestir de Sant Feliu. Entre aquests hi ha, per exemple, el Palau i la Cambra de l'Abat. Així, un cop s'enllesteixi la rehabilitació, les dues estructures s'integraran dins la visita al conjunt monàstic.
Les torres del Fum i del Corn es troben a banda i banda de la façana de l'església del monestir. Les dues construccions deuen el seu nom als usos als quals estaven destinades durant l'Edat Mitjana: avisar els habitants del raval guixolenc de l'arribada de pirats i corsaris, mitjançant senyals de fum i sons de corn.
Monestir medieval
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, l'element arquitectònic més important de la ciutat, es va fundar en plena època medieval. Bastit per l'ordre dels benedictins, la primera documentació que en certifica l'existència data de la primera meitat del segle X.
Sobre velles construccions, els monjos hi van fer bastir l'església monacal, a cavall entre el romànic i el gòtic. La seva construcció es va allargar entre els segles IX i XV. Durant la primera fase, d'estil romànic, es van alçar el frontís de l'església i el primer tram de la nau (segles IX al XIV). El Crist, encara que és de procedència navarresa, també és romànic.
Al llarg dels segles XIV i XV, ja en plena època gòtica, es va ampliar l'església amb la resta de la nau, el creuer, tres absis amb finestres amb arcs ogivals, voltes i claus de volta decorades. La titular, amb Sant Feliu, és la Mare de Déu del Àngels.
El recinte emmurallat tenia tretze torres i cinc portals. Les muralles arribaven fins la rambla Vidal i tancaven el recinte per la placeta Sant Joan, el Passeig i el monestir.
L'any 1696 els francesos van destruir el recinte emmurallat i, actualment, només se'n conserven dues torres (les del Fum i del Corn) i un portal. L'edifici barroc del monestir data del segle XVIII i és només una part del mil·lenari conjunt fortificat, on s'hi barregen tots els estils arquitectònics, des del preromànic fins al barroc.
Actualment, el monestir és la seu del Museu d'Història de la Ciutat. La Porta Ferrada (segles IX i X) és l'element arquitectònic més singular, que es troba en un dels costats del monestir. Està formada per tres arcs de ferradura, sostinguts per quatre columnes cilíndriques d'un metre d'alçada aproximadament. L'Arc de Sant Benet (1747) és la porta que està situada davant del monestir i que era l'entrada al recinte del monestir benedictí.
Els treballs, que executa l'empresa Copayba 2000, adjudicatària del concurs públic, duraran quatre mesos. En total, la inversió que s'hi destinarà serà de 224.000 euros.
Les obres permetran connectar les dues torres -la del Fum i la del Corn- amb els espais remodelats del monestir de Sant Feliu. Entre aquests hi ha, per exemple, el Palau i la Cambra de l'Abat. Així, un cop s'enllesteixi la rehabilitació, les dues estructures s'integraran dins la visita al conjunt monàstic.
Les torres del Fum i del Corn es troben a banda i banda de la façana de l'església del monestir. Les dues construccions deuen el seu nom als usos als quals estaven destinades durant l'Edat Mitjana: avisar els habitants del raval guixolenc de l'arribada de pirats i corsaris, mitjançant senyals de fum i sons de corn.
Monestir medieval
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, l'element arquitectònic més important de la ciutat, es va fundar en plena època medieval. Bastit per l'ordre dels benedictins, la primera documentació que en certifica l'existència data de la primera meitat del segle X.
Sobre velles construccions, els monjos hi van fer bastir l'església monacal, a cavall entre el romànic i el gòtic. La seva construcció es va allargar entre els segles IX i XV. Durant la primera fase, d'estil romànic, es van alçar el frontís de l'església i el primer tram de la nau (segles IX al XIV). El Crist, encara que és de procedència navarresa, també és romànic.
Al llarg dels segles XIV i XV, ja en plena època gòtica, es va ampliar l'església amb la resta de la nau, el creuer, tres absis amb finestres amb arcs ogivals, voltes i claus de volta decorades. La titular, amb Sant Feliu, és la Mare de Déu del Àngels.
El recinte emmurallat tenia tretze torres i cinc portals. Les muralles arribaven fins la rambla Vidal i tancaven el recinte per la placeta Sant Joan, el Passeig i el monestir.
L'any 1696 els francesos van destruir el recinte emmurallat i, actualment, només se'n conserven dues torres (les del Fum i del Corn) i un portal. L'edifici barroc del monestir data del segle XVIII i és només una part del mil·lenari conjunt fortificat, on s'hi barregen tots els estils arquitectònics, des del preromànic fins al barroc.
Actualment, el monestir és la seu del Museu d'Història de la Ciutat. La Porta Ferrada (segles IX i X) és l'element arquitectònic més singular, que es troba en un dels costats del monestir. Està formada per tres arcs de ferradura, sostinguts per quatre columnes cilíndriques d'un metre d'alçada aproximadament. L'Arc de Sant Benet (1747) és la porta que està situada davant del monestir i que era l'entrada al recinte del monestir benedictí.
